Es diu Hang!

Ahir passejava amb la meva xicota pel carrer del bisbe, magnífic carrer de la ciutat...A la cantonada amb el carrer de la pietat acostuma a haver-hi un músic sempre. Ahir hi sonava una música tan rara com màgica. Primer em pensava que trobaria una mena d'arpa però el so era com més metàl·lic.

Hi havia un home amb pinta de "guiri" assegut amb l'instrument a la falda i la funda amb les monedes i uns CDs al seu davant. L'instrument era com una mena de plat volador metàl·lic fosc amb uns cercles gravats amb relleu negatiu. L'home el percutia però depenent d'on picava amb els dits en sonaven notes i feia una melodia molt rica i mística.


Un nen petit, també guiri, acompanyat del seus pares i germà va demanar quan costaven els CDs, en va comprar un i li va donar una sincera enhorabona. Jo també vaig agafar un CD i li vaig pagar. A la portada posava "Hang". Li vaig preguntar -Es diu Hang?- assenyalant l'instrument. Va fer que si.

En arribar a casa vaig obrir-lo i em vaig disposar a "ripejar-lo". A l'etiqueta posava "Se llama HANG!"...Hehe...que catxondo!

La veritat és que tot plegat era molt i molt friqui. M'hagués agradat preguntar-li d'on venia ell i de quina cultura procedia aquella estranya escultura musical. Era científicament genial, tanmateix semblava d'un altre món.

Avui he buscat que coi és un hang. Jo em pensava que seria d'una cultura ancestral i llunyana però en realitat és molt modern i ve de Berna, els fabriquen a aquí. Resulta que hang vol dir mà en Bernès, el dialecte de l'alemany de la regió de Berna, la capital de Suïssa. Suïssa també és coneguda pel nom de Confederació Helvetica (del llatí Confoederatio Helvetica i d'aquí el seu TLD .ch). Pel que llegeixo és un país ben peculiar fins i tot per la llengua. Hi cohabiten quatre llengües oficials!

L'instrument és fruit de 25 anys de recerca i va aparèixer cap a l'any 2000. Tot i que el que més m'està cridant l'atenció a mida que estiro del fil dels hiperenllaços són les peculiaritats de Suïssa. Pel que llegeixo hi ha democràcia directa, allí. Amb Berna he trobat que hi tenim llaços d'amistat, els catalans. Caldrà dedicar-hi més esforços en conèixer-ho, i més ara que treballo per una "empresa global" d'orígen Suís.

La música feta amb hang va bé per relaxar-se...Res millor després d'aquesta dosi de culturització. Tot i que potser acaba taladrant una mica...Suposo que ja milloraran el disseny...

Salutacions.

El temps que no existeix i el país que no existeix

Diuen que la vida no és temps, que la vida és vida...O moviment, també.

Com comprovareu, no tinc tanta vida per escriure com quan no treballava...Quina merda!...Però bé, he volgut passar per aquí a saludar i a donar una mica de moviment al blog.

Primer poso un video que segons la sensibilitat (o, millor dit, prejudicis) pot anar d'entranyable a "bizarre". És a dir: o bé pensareu "que lindo gatito!..." o bé que la televisió i civilització japoneses estan en greu decadència:



L'altre és de la manifestació aquella on, tot i la gran difusió que van fer els grans mitjans de comunicació, hi va anar tan poca gent i que no se sap ben bé què demanava però que dona la raó a tots els partits polítics:



Tots els catalans que podien haver-hi anat però van decidir no fer-ho perquè s'hi va afegir un partit polític o per no ser encasellats en les segones lectures que se n'han fet (que si antiPP, que si proEstatut...) hauran de prendre nota del seu error i moderar el seu posicionament polític, ja que el lema era ben clar i inequívoc. I no anar-hi ha sigut fer el joc a l'enemic.

Potser és massa esperar que els polítics en prenguin nota i no continuin en el seu joc autista. Cal que es preguntin si el Parlament de Catalunya pot reduir la nació catalana a Catalunya, cal que parin de jugar al "6 a traïció", cal que comencin a parlar clar (a part de català). I han d'entendre què demana el poble: si autogovern o autodeterminació. Si no ho fan, és que ells també estan al rengle de l'enemic.

No pot ser que continuïn fent política tal com criticava irònic Groucho Marx:

"La política és l'art de buscar problemes, trobar-los,
fer-ne un diagnòstic fals i aplicar-hi els remeis equivocats"

Des d'aquí, un país que no existeix (excepte en el cor de la gent), dedico el post a aquells que ja no troben raons per qüestionar els nostres arguments.

El meu fons d'escriptori

La censura "democràtica" botiflera

Al blog d'en Gabriel Bibiloni apareix aquesta breu notícia:
ACTUALITZACIÓ (16/2/06):Sembla ser fals i, tanmateix, tret d'e-notícies.

L'espot que no es pot
"Aquest és l'anunci que no sortirà ni a TV3 ni a Catalunya Ràdio. Ha estat censurat pel CAC amb els vots dels representants de PSC i CIU. "



El CAC és el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

"És una autoritat independent (sic!), amb personalitat jurídica pròpia, que emana de la Llei 2/2000 del Parlament de Catalunya."

Les seves funcions i competències són:

"La finalitat del CAC és vetllar pel respecte dels drets i les llibertats; garantir el compliment de la normativa reguladora de la programació i la publicitat; i assegurar l’acompliment de les condicions de les concessions i l’observança de la normativa europea i dels tractats internacionals relatius a aquesta matèria.

El CAC també té per objectiu vetllar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual a Catalunya; vetlla també per la neutralitat i l'honestedat informatives, i preserva el compliment de les normes relatives a l'ús de la llengua catalana i l'impuls de l'aranès."

És trist veure com l'afer COPE ha fet que es rebaixés la reunió de representants de veïns d'aquesta, la nostra, comunitat (també coneguda per Parlament) amb la lloable intenció de conciliar l'irreconciliable, però amb la desafortunada invasió dels drets democràtics. D'això també en té part de culpa una Justícia podrida i encarcarada en el passat, incapaç de fer front al periodisme intoxicador. Però això ja ho tractaré quan tingui el tema més madur.

Salut.

Com ens hem de veure...

Aquest és l'aspecte (amb un toc d'informalitat, ja que encara no m'hi sé veure) que tinc quan vaig vestit de hacker legal, la meva nova feina.


Si, gent...sense veure un final immediat al jou dels estudis ara ja duc el jou del treball. La meva primera feina seriosa. Per lo que (se suposa) m'he estat preparant 25 anys a de la meva vida...(sic, sic!)

Tot ha anat bé. Sobredosi d'informació i tal...però pinta bé. L'únic que feia temps que no em llevaba per anar a currar. I l'estat de suceptibilitat aguda recent llevat és molt perillós si ja de bon matí et comencen a crispar amb notícies sobre el maleït estatut de !@#%!@$%42"}">ZX>?Z>_+MERDAAAAAAHh!!!!

Ara resulta que volen que la comunitat, aquesta nostra, de ciutadans espanyols sigui l'única part de la Nació (amb majúscula, la nostra només ho seria en minúscula) on no es discrimini per motiu d'idioma. I va, i la resta de partits amb representació parlamentaria al Principat no entenen la reacció aïrada d'ERC!!! El seu nivell d'indigència intel·lectual (expressió manllevada de "Nosaltres, exvalencians") està arribant a nivells que ja em comencen a sorprendre i tot...

Com pot ser que no vegin que aquesta reculada en l'àmbit de la llengua, l'únic que no havien retallat fins ara, és efecte de la campanya nazi-mentidera del PP? Poden ser tan babaus per permetre una altra filldeputada així del PSOE-GAL? Poden estar cecs per no veure que no poden parlar català al congrés dels diputats? Que això és discriminació, a part d'un comportament arrogantment COLONIAL?

crit atàvic:






AAAAAHHHHHHHHHHHHHRRGGGGHHHGHGHGGHGHGHGHGHGHGHHHGHHG!!!!!!!!

Carlinhos Brown amenitza la rua per l'autodeterminació

Finalment aquest afable brasiler s'ha adonat que vendre's a Movixtar era tacar-se les mans amb diner brut i s'ha passat a les causes justes. No sense perdre amics com el Sr. Clos...

És broma! El nostre tros de terra és massa petit perquè vingui a defensar-lo algú de fora. Per això ens hem de moure nosaltres. Tot i que una rua hagués tingut un èxit acollonant vistes les anteriors...


Però què és l'autodeterminació?

"L' autodeterminació és un principi de dret internacional segons el qual els pobles han de poder decidir les seves pròpies formes i estructures de govern lliures d'influències externes."

Això és pel que haurien d'estar treballant els autèntics partits nacionalistes i no retallant ells mateixos un estatut enmarcat en una constitució mentidera i antidemocràtica. Això és el que critica el filòsof Josep-Maria Terricabras al seu blog:

"A Madrid, ja s’ha constituït la Ponència que ha de tractar les gairebé cent esmenes que s’han presentat a l’Estatut. Després, el text passarà a la Comissió, després al Congrés, al Senat, tornarà al Congrés i serà sotmès a referèndum. Un recorregut encara llarg i intricat.

Quan em miro, però, els membres de la Ponència, veig que n’hi ha 11 del Parlament de Catalunya i 11 del Congrés dels Diputats (...)

Sumem: 10 parlamentaris catalans + 6 del Congrés que els recolzarien, fan 16. Això significa que, en una Ponència de 23 membres (22 + el president), hi ha 16 membres que estarien d’acord amb el text arribat del Parlament de Catalunya i 7 que potser no. Si haguéssim, doncs, mantingut el nostre text, en aquesta Ponència els hauríem guanyat per majoria de dos terços. Si fins al 2 de novembre ens havíem manifestat amb una sola veu, per què ens presentem ara desunits, ara que arriba l’hora de debò? Fins i tot amb les seves regles i els seus vots ens podíem permetre de defensar el nostre Estatut, sense haver d’acceptar el seu.

Segur que en el tràmit posterior ens l’haurien tombat. Però ho haurien hagut de fer ells. El que no pot ser és que ens demanin que ens el tombem nosaltres mateixos i que ho fem de seguida, i tan contents."

Colla de botiflers...l'únic que els interessa és perpetuar la seva parcel·la de poder.

Salut i autodeterminació!

Que diferent sóc de l'altra gent

Això deia la cancó de Brams "Fil a l'agulla":

"Escarxofada al sofà
davant del televisor
respires banalitat
respires abducció.
Tot allò que t'hi expliquen
no té res a veure amb la teva vida.
Penses: -Que diferent sóc de l'altra gent.-
(...)"

La vaig recordar ahir a la nit mirant de passada la tele abans d'anar a planxar l'orella. Em van cridar l'atenció dos programes:

El primer era el programa del 33 "Forat 18" dedicat al "pitch and putt" la versió del golf per a la plebs. On sortia un jovencell de Sitges que fa negoci revenent les pilotes que es penjen en un turó de vora el camp. La tendra història d'un pobre a qui un mecenes li ensenya a jugar al golf i un club poc elitista li premia la "singularitat" de la seva existència permetent-li fer ús de les instal·lacions. Tenia estil el xicot...però a mi el golf, tot i que la tècnica pot ser interessant, no m'agrada, ja que no és un esport equilibrat...ni per al cos, ni per a la natura.

L'altre programa és el clàssic entre els clàssics de la tele casposa. Allò que mai s'hauria d'haver importat de l'Imperi: la telebotiga. El producte de la setmana és l'emblanquinador de dents "Velform smile". La versió doméstica dels caríssims tractaments per lluir dentadura d'anunci de dentifrici. Funciona untant la dentadura amb una líquid i sotmeten-la, després, a un flux de llum especial proveïda per un giny que portes penjant de la boca com en la següent imatge:



Pots guanyar 8 graus de blanc amb el Velform Smile! (Segons la seva escala de blancs-grogs que ve de regal en una cartolina). Era realment surrealista veure tot de dones-model amb l'aparato a la boca desfilant per la pantalla.

Deu ser preocupant el nivell d'autoodi de la gent si hi ha mercat per a aquestes "meravelles" de la tècnica. Com diu aquell altra cancó de Brams ("Foscor"):

"Tanca la porta al viajant de mentides
i fes-te un petó que el tindràs merescut"

Salut i autoestima!

L'Estat delirant de les autonomies

Em reconec en un dels extrems que troben que l'estat de les autonomies és un mal "arreglo". Estic, però, a l'altre extrem dels "graciosos" que opinen que amb Franco s'estava millor, que s'ha passat de la llibertat al llibertinatge i que el govern de ZP només parla amb terroristes, homosexuals i amb catalans (o, pitjor encara, totes tres coses juntes). La uniformitat mai ha agradat als catalans. Sigui quin sigui el seu grau de catalanitat, homosexualitat o bel·licisme.

Però un invent que permet crear excrements normatius que:

• pareixen idiomes nous,
  
• fan emmudir minories electorals,
  
• camuflen nacions,
  
• creen nacionalitats on no n'hi havia
  
• i donen competències portuàries a llocs on no ténen mar...

...fa pudor de ridiculisme o, altrament, d'indigència intel·lectual, incompetència i mala folla.

Anem a fer un exercici del que vull expressar. Podria valer com a títol primer de l'estatut de la nostra comunitat de veïns que és Catalunya (de fet es basa ens l'actual).

8<--------------8<--------------8<--------------8<--------------

Títol preliminar: Disposicions Generals (Articles 1-8)

Article 1
1. Maragall afirma que la UE reconeix Catalunya com a nació.
2. La Generalitat és la mamella que tot partit polític aspira a administrar.
3. Els poders de la Generalitat dónen feina a molta gent, no siguem incívics i agraïm la feina que fan amb tan bona voluntat.

Article 2
El territori de Catalunya és, excloent les autopistes i les ambaixades dels països estrangers , el que és. Ni més al nord ni més al sud ni oest ni est -mal ens pesi-. I tothom que digui el contrari s'equivoca.

Article 3
1. La llengua pròpia de Catalunya és el polac.
2. L'idioma andorrà és l'oficial de Catalunya, així com a Andorra. També ho és el cubà, oficial a Cuba i a part de l'Estat espanyol on no és oficial el valencià, l'aragonès, l'asturià, l'andalús, l'extremeny o el gallec.
3. La Generalitat no sap que farà amb aquest enrenou. Però assegura dedicar-hi quantioses partides pressupostàries.
4. Una comarca d'aranesos irreductibles resisteix, com sempre, a l'invasor. Ja que nosaltres no hem sabut fer com ells la seva parla serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.

Article 4
La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc. Les barres en cap moment podran creuar-se i s'hauran d'inscriure en el rectangle que compren la bandera de manera equidistant.

Article 5
1. La Generalitat de Catalunya podrà requalificar tot el sòl que vulgui en urbanitzable garantint la preservació del propi palau de la Generalitat de Catalunya i de la plaça de St. Jaume.
2. Tanmateix podrà desnonar-se a si mateixa passant les seves dependències a barracons que tan funcionals han resultat ser l'àmbit escolar.
3. Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya d'acord amb el present Estatut, tot canviant-la cada quatre anys per donar feina al govern de torn.
4. Allò que estableixen els apartats anteriors s'entendrà sense perjudici de l'organització de la província en conformitat amb allò que van deixar lligat i ben lligat.

Article 6
1. Als efectes del present Estatut, gaudeixen de la condició política de catalans els espanyols que, tot i no sentir-se'n, tinguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de Catalunya. (aquest no l'he retocat gaire perquè és realment patètic)
2. Gaudeixen, com a catalans, del deure de ser insultats, malinterpretats, denunciats, boicotejats, espoliats fiscalment i no tindran els mateixos drets que la resta de ciutadans espanyols (tot i ser-ho) si surten del territori definit com a Catalunya en l'article 2.

A partir d'aquí no em sento amb ànims de continuar. És massa trist...Com hem arribat fins aquí? Jo me'n vaig a la Xina que pla és més bonic.

Article 7
1. Les normes i disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tindran eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que puguin establir-se en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o altres normes d'extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquiriran la nacionalitat espanyola quedaran sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, salvant que manifestessin llur voluntat en contra (sic!).


Article 8
1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i deures fonamentals establerts a la Constitució. (Recordo, pels despistats, que els que ara la defensen a ultrança en el moment de la seva promulgació van votar-hi en contra. Si, senyories, no som els únics que carreguem penoses renúncies.)
2. Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l'àmbit de la seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

8<--------------8<--------------8<--------------8<--------------
Salutacions i preparem-nos perquè en el següent canvi de régim no anem a pitjor.

"Ara la qüestió
és no dir que és gris,
assumir que és blanc
tot i que encara no ho tinc molt clar
perquè corre el rumor
que els que ho veiem gris
fem molta pudor.
I estem mig sonats
i som molt dolents
per voler confondre la gent
que és feliç creient
que el gris no existeix
que és un invent de quatre matats
per posar en qüestió la constitució,
aquesta paleta d´un sol color
per pintar de balnc,
la ment de la gent
o del to que els convingui
en cada moment."

Sants collons - Brams

Si no surt a TV3, no existeix

-"Si fos avui, ho hauries vist per TV3"- Diuen els pallusos en l'anunci del reportatge "Roig i Negre" sobre la revolució socialista (no confondre amb sociata) que ocorregué a Barcelona en plena guerra civil i que emetran el dimecres d'aquesta setmana.

El que no pensen -ja se sap, només són periodistes (o ni això)- és que si passés ara, la CNT hauria ocupat la TV3, com ja va fer llavors amb la telefònica. I no veuríem el periodisme de fireta que ens fan empassar cada dia (ben poques coses se'n salven).

Serà que no està passant res a Eivissa amb una autopista que vol partir l'illa?

Sense informació: Només s'està donant a conèixer el drama humà (per les expropiacions fetes sense avisar) i, sobretot , la tragedia natural (per l'agressió al territori que suposen 8 carrils) des de mitjans alternatius i des de l'estranger.

Personalment a mi em fa molta gràcia allò de quan aprofiten qualsevol ocasió per criminalitzar Internet, la seva competència mediàtica. Per exemple fa poc parlaven de maleducació als cibercafès! Com se'ls hi nota la ràbia de no poder-ho controlar...

"Els mitjans de comunicaió de masses actuen com a sistema
de transmissió de missatges i símbols per al ciutadà mitjà.
La seva funció és la de divertir, entretenir i informar, així
com la d'inculcar als individus els valors, creences i codis de
comportament que els faran integrar-se en les estructures
institucionals de la societat. En un món en que la riquesa
està concentrada i en que existeixen grans conflictes
d'interessos de classes, el compliment d'aquest paper
requereix una propaganda sistemàtica."

Els guardians de la llibertat
Noam Chomsky - Edward S. Herman

El "destape" del sociatisme

Ara que els sociates han retrobat el pacte amb els líders catalans mesells es veuen amb forces per a tot. Per exemple ficar-se amb el "nostre" poc govern, el "nostre" trist president i la secta política de la qual forma part (PSC).

Aquesta facció esquerranosa de la política ecspanyola ve amb bones paraules a imposar la seva voluntat i a fer i desfer com qui passeja per casa seva (recordem que ja va realitzar una ingerència ignominiosa en fer botar el conseller en cap ja fa temps). Per ser estrictes d'aquí a poc haurem de dir PSOE-sense-C (PSC) o PSOE-sense-PV (PSPV).

A cas és normal que pseudodemòcrates analfabets vinguts a més com el secretari general o el ministre de defensa vinguin a dir què i com ha d'obrar el poc govern que tenim?

Espero que l'infeliç d'en Maragall tingui suficinent dignitat per admetre, quan el botin del PSC, que s'equivocava en lo de l'encaix de Catalunya a Ecspanya (la plural).

L'altre perla és el ministre d'administracions públiques. El Sevilla, l'etiquetador de xarnegos. Per les seves educades maneres dedueixo que ens deuen dir "esos perros catalanes" perquè encara hi ha un manat de pusil·lànimes faltats de dignitat que els hi són fidels tot i els maltractes i vexacions que els hi infligeixen.

Si voleu anàlisis polítics desenfadats passeu-vos per Cimera (Extraordinària). Veureu el que els grans media fan passar com a normal davant l'impassibilitat de la plebs. Aneu en compte de no enganxar-vos hi com qui s'enganxa al Salsa Rosa. Això és molt greu. Són els representants que el poble ha "escollit". Els polítics que tenim són responsabilitat nostra tot i que no ens podem culpar de tota la seva mediocritat.

Salutacions i merda al sociatisme

La vida si tots fóssim especialistes d'SFX

SFX may refer to: Special effect or special effects

L'art de donar patades i cops de puny (2bis)

Encara no he explicat perquè vaig decidir començar a fer Taekwondo!...

Tot va resultar d'una vella inquietud i de l'apropament personal cap a ideals afins.

Feia anys vaig anar de prova a una sessió d'entrenament amb el meu amic d'infància Jun. Un català amb ascendència japonesa. Em vaig interessar per la tècnica del taekwondo però mai vaig trobar el moment ni el gimnàs on començar.

Anys més tard, quan ja vivia fascinat per l'entrenament diari a que se sotmetien els meus gats, vaig pensar que a mi també m'aniria bé posar una mica de tècnica de lluita a la meva vida. Si en els gats era innat i natural, perquè no ho podia fer jo?

Ells practiquen la meditació somnolent durant llargues hores i quan estan desperts, a part de rentar-se, cercar menjar, moxaines i cagar, practiquen una mena de lluita lliure felina i tècniques de gatjitsu (bàsicament salts extrems i equilibris i cabiroles diverses i força difícils de fotografiar, per cert).

VEURE EL LATERAL PER A ADMIRAR ELS DOCUMENTS GRÀFICS.

Així doncs quedem que em movia el meu desig d'apropament harmoniós cap a la naturalesa. I un dia vaig veure un cartell pel carrer amb el nom d'un mestre de Taekwondo que m'era familiar: Lee Man Gu. Havia sigut mestre molt temps a Lleida on va tenir per deixeble en Fernando, un vell company de vacances estivals a Prullans (El poble on sempre he estiuejat). La primera vegada que vaig tenir dèria pel Taekwondo em va parlar del seu exmestre (ja havia emigrat a Barcelona) ensenyant-me el mnemotècnic "li mango la cartera".

Quina va ser la coincidència d'ideals? Doncs això:

El fonament en la pràctica del Taekwondo és la tècnica. El sistema d'entrenament implica una repetició interminable i el perfeccionament de les tècniques estudiades, tant atacs i defenses com combat i pumses. Avui dia el Taekwondo s'ha desenvolupat com un esport i sistema d'educació física de gran èxit. Això només és possible a través de la unió dels tres ideals del Taekwondo:

- L'ideal de perfecció tècnica.
- L'ideal que combina ment i esperit per al procés d'autoperfeccionament.
- L'ideal d'harmonia entre l'home i la naturalesa.

Eq'iliquà!

L'art de donar patades i cops de puny (2)

Continuo amb la dissertació sobre el Taekwondo:

Avui dia és habitual trobar penya adscrita a alguna de les múltiples tribus globals. La majoria fonamentades en el consum. Música i roba rapera, motos heavyates, drogues rockeres, mobles pop...Són realment curiosos aquests moviments transnacionals! Pots anar arreu del món i téns coses en comú amb gent de procedències ben diferents! Jo no em sentiria còmode, però, si el Taekwondo formés part d'aquest intercanvi cultural mercantil.

L'intercanvi orient-occident és molt anterior a Eminem, les motos Harley o a Ikea. I es basa en l'admiració dels principis filosòfics que hi ha al darrere (Budisme, etc.) dels quals no conec un borrall. És una filosofia compatible amb els valors tradicionals i locals. No dic que siguin millors que uns altres. Però considero que, els bons, s'han de mantenir pel bé de la diversitat.

Així que un dia, per casualitat, vaig veure penjat al gimnàs el codi de conducta del Taekwondo modern:

• Ser lleial a la teva nació (no sona del tot bé, no..., reivindicar-se no és del gust de ningú)
  
• Respectar els teus pares
  
• Ser fidel a la teva parella (aquest li agradarà a la meva xicota, tu!)
• Respectar els teus germans
  
• Ser lleial als teus amics
• Respectar a la gent gran
  
• Respectar al teu mestre
  
• Ser honest i representar la justícia
• Ser cortès
• Mai prendre una vida innecessàriament (el no mataràs, però ben entès)
  
• Ser lleial al teu gimnàs (abans s'hi creava un ambient de germanor molt fort)
  
• Acaba el que comences (m'ho he d'aplicar amb urgència amb el tema del PFC!)
  

En cap moment vull donar una imatge sectària. No he hagut de convertir-me ni res per l'estil. Simplement que m'hi vaig sentir identificat en conèixer-ho.

Altra cosa seria si encara estigués vigent el codi d'honor dels Hwarang Do, els guerrers coreans ancestrals de fa mil·lenis en què els fundadors del taekwondo modern es van basar per recuperar part la identitat nacional korena a mitjans del segle vint (veure "L'art de donar patades i cops de puny (i 3)" ben aviat). Els principis eren una mica antiquats tot i que a Ecspanya encara en pervisqui clarament el primer:

• Sa-kun-lee-chung: lleialtat al rei

El mestre és poc estricte amb nosaltres quant a la part moral i filosòfica del Taekwondo. És normal que a la majoria no li interessi i ell se'n desdigui...Però com que el que si que manté és la salutació a la bandera al final de cada classe he hagut de reivindicar-me en no haver-hi la del meu país. I ara la porto a sobre:


Alguns paisans porten el pegat de la de Korea. Sempre hi ha hagut gent disposada a portar insígnies gratuitament o perquè simplement molen, sense preguntar-se què significa portar-les.

A final de curs espero guanyar-me el següent cinturó...el verd. I quan sigui un mestre del gimnàs (o abans) foragitar l'estanquera i posar la senyera.

Continuarà...

Teniu el dret a copiar

El concepte del copyleft va sorgir com una iniciativa dins el món del software per construir un ecosistema de programes lliures per a benefici de tothom. Aquest ecosistema mica a mica ha anat eixamplant-se fins a possibilitar la no dependència, en la majoria d'àmbits, dels programes del monopolista Microsoft.

Es fonamenta en llicències que seguint les normes del copyright garanteixen la llibertat dels continguts als seus usuaris. Ja siguin línies de codi font d'un programa o altres tipus de creacions, els usuaris ténen dret a gaudir i copiar els continguts. L'únic dret que no acostumen a tenir (depen quines llicències si que l'atorguen) és el de privar la llibertat dels altres usuaris en les modificacions successives (això és força específic del cas particular de la programació).

El que sempre es preserva és l'autoria i, a partir d'això, hi ha variants (per exemple permetre la lliure distribució d'una obra si no és amb fins comercials).


Això és el que han fet els hereus de Fèlix Cucurull. Fent possible a tothom la lectura textos d'aquest historiador i estudiós del fet nacional català.


Jo no el coneixia i, per tant no l'he llegit, encara. Però aplaudeixo iniciatives com aquesta que facin despertar nacionalment com a més gent possible, millor. I que conjuminin de forma pràctica part dels diversos clams de llibertat que comparteixo.

Si no sabeu què llegir, ja sabeu...I recordeu:

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu."

V.Andrés Estellés

L'art de donar patades i cops de puny (1)

El títol seria una traducció planera del que significa taekwondo. Alternativament es pot dir com fan a la vikipèdia (traducció friqui de "wikipedia" al català):

El Taekwondo (...) (camí del peu i del puny) és un art marcial d'origen coreà, similar en certa forma al karate japonès. Es basa, com indica el seu nom en coreà, en la utilització de les mans i peus nus per atacar un adversari, i de defensar-se amb la mà, l'avantbraç o les cames, si bé utilitza més les cames que el karate.

El seu origen es remunta uns 2000 anys endarrere, però només fa 50 anys que es practica sota la forma actual. Avui dia s'ha convertit en un esport molt estès. (...)

Un dels exercicis més importants és la realització de pumses (katas en terminologia de karate). Els pumses són seqüències de moviments de defensa i atac que simulen un combat imaginari amb diversos adversaris, i estan relacionats directament amb els diferents graus de cinturons. (...)

D'aquesta breu definició se'n poden fer moltes observacions:

El Taekwondo és una art marcial o un esport segons es miri i, sobretot, depenent del practicant. Hi ha qui va al gimnàs i es pren l'entrenament com una classe d'aeròbic oriental sense posar gaire interés en la tècnica ni en els consells del mestre i, clar, entrena malament i no progressa tan ràpidament com podria, a part de fer el pena. Tot i que l'important és sempre estar content amb un mateix i amb els progressos que assoleixes.

Com a esport és d'allò més complet, ja que requereix l'entrenament de la força, la potència, l'equilibri i l'elasticitat de tot el cos per assolir el domini dels diferents moviments i fer-los amb rapidesa i precisió. Però hi ha qui prefereix complementar-ho, pel seu compte, anant a inflar els músculs al gimnàs i, per tant, desequilibrant o estressant el cos amb altres exercicis possiblement contraproduents per l'adaptació que cada esport provoca en el cos per a la optimització de la seva pràctica.

Efectes secundaris del taekwondo en
l'esquena d'un estudiant sedentari qualsevol.

Fa falta una gran dosi de disciplina i paciència ja que per executar els moviments amb màxima efectivitat cal estar, primer, preparat físicament, que és el que es treballa durant els primers cinturons; I, segon, cal repetir les diferents tècniques infinitat de vegades. A això sumeu-li flexions, abdominals i altres exercicis específics fins al punt que pot arribar a ser avorrit i frustrant en els inicis si hi ha manca de motivació i d'esperit de superació. I és motiu de més d'un abandó.

En aquesta época on tothom està acostumat a comprar-ho tot i a la immediatesa sense esforç, el taekwondo no té tant èxit com anys enrere, com és lògic, per la contraposició amb els valors predominants.

Continuarà...

Acceptada petició de canvi de temàtica

Recentment se m'ha criticat que parlo massa de política i, per un altre cantó, se m'ha recomanat que parli de coses meves.

Cert és que últimanent m'he centrat en temes que la gent trobarà farragosos i pesats. Sobretot la gent que no hagi iniciat el mateix viatge que jo. Viatge cap al coneixement de la realitat que ens envolta i els seus orígens, cap a la presa de consciència i cap a l'activació del sentit crític. Però és que com deia Mahatma Ghandi:

"Tu mateix has de ser el canvi
que voldries veure en el món."

Sense entrar, per ara, en els motius de l'animadversió de certa gent per la política (o del que entenen per política) i per satisfer part de l'audiència, explicaré els detalls d'una de les meves aficions. Tot i que, com veureu, quan ets una persona observadora, curiosa i estudiosa tendeixes fer indestriables unes aficions de les altres. Això passa quan el que realment cerques és donar un sentit a tot plegat o, més planerament, sentir-te viu. Ja que com deia Howard Thurman:

"No et preguntis que necessita el món.
Pregunta't que et fa sentir viu, i fes-ho,
ja que el què necessita el món
és gent que se senti viva."

L'afició que volia relatar avui és l'esport, tècnica, filosofia i art del Taekwondo però me n'he anat per les parres filosofals. Així, doncs, alternativament presento la meva afició per les cites cèlebres que ajuden a reflexionar o, millor dit, filosofar.

Cal tenir en compte que és un camp propici per les apropiacions d'autoria indegudes (o atribucions indegudes, segons la rellevància de qui l'ha repetit). I quan la frase és massa cèlebre és quasi impossible trobar-ne l'autoria a la màxima autoritat avui en dia (Sant Google). Tot i que intento citar l'autor reconegut prefereixo dir "com deia aquell", ja que el nom a vegades no el recordo i no vull faltar a l'autor original. Considero que citar l'autor no és vital tot i que, si el coneixes, et dóna sensació de context i de completesa.

El cas més flagrant que conec d'això que us dic és el de la frase olímpica "L'important no és guanyar sinó participar", que un cop vaig sentir que qui se la va apropiar era un mediocre talment aristòcrata gavatxo anomenat Baró Pierre de Coubertin que també deia que les dones, a les olimpíades, només hi valien per entregar els trofeus (sic). I talment va obrar que en les olimpíades que va organitzar en va excloure les esportistes femenines.

Així doncs deixo el relat sobre el Taekwondo per un altre dia. Sap greu.

Construcció sense límits

No es tracta precisament de la construcció nacional. Que és el que hauriem d'estar fent en comptes de parar tanta atenció a papers i estatuts. Es tracta d'una visita al gran desconegut del Principat, el País Valencià.



El PP, que governa les tres provincias valencianes que han d'oferir glòries a Ecspanya, està irritat perquè TVE, la ja no tan seva, ha emès un reportatge que desenmascara el que passa a la part dels Països Catalans que ells governen.

Ui quan sàpiguen que corre lliurement per Internet!...