L'art de donar patades i cops de puny (2)

Continuo amb la dissertació sobre el Taekwondo:

Avui dia és habitual trobar penya adscrita a alguna de les múltiples tribus globals. La majoria fonamentades en el consum. Música i roba rapera, motos heavyates, drogues rockeres, mobles pop...Són realment curiosos aquests moviments transnacionals! Pots anar arreu del món i téns coses en comú amb gent de procedències ben diferents! Jo no em sentiria còmode, però, si el Taekwondo formés part d'aquest intercanvi cultural mercantil.

L'intercanvi orient-occident és molt anterior a Eminem, les motos Harley o a Ikea. I es basa en l'admiració dels principis filosòfics que hi ha al darrere (Budisme, etc.) dels quals no conec un borrall. És una filosofia compatible amb els valors tradicionals i locals. No dic que siguin millors que uns altres. Però considero que, els bons, s'han de mantenir pel bé de la diversitat.

Així que un dia, per casualitat, vaig veure penjat al gimnàs el codi de conducta del Taekwondo modern:

• Ser lleial a la teva nació (no sona del tot bé, no..., reivindicar-se no és del gust de ningú)
  
• Respectar els teus pares
  
• Ser fidel a la teva parella (aquest li agradarà a la meva xicota, tu!)
• Respectar els teus germans
  
• Ser lleial als teus amics
• Respectar a la gent gran
  
• Respectar al teu mestre
  
• Ser honest i representar la justícia
• Ser cortès
• Mai prendre una vida innecessàriament (el no mataràs, però ben entès)
  
• Ser lleial al teu gimnàs (abans s'hi creava un ambient de germanor molt fort)
  
• Acaba el que comences (m'ho he d'aplicar amb urgència amb el tema del PFC!)
  

En cap moment vull donar una imatge sectària. No he hagut de convertir-me ni res per l'estil. Simplement que m'hi vaig sentir identificat en conèixer-ho.

Altra cosa seria si encara estigués vigent el codi d'honor dels Hwarang Do, els guerrers coreans ancestrals de fa mil·lenis en què els fundadors del taekwondo modern es van basar per recuperar part la identitat nacional korena a mitjans del segle vint (veure "L'art de donar patades i cops de puny (i 3)" ben aviat). Els principis eren una mica antiquats tot i que a Ecspanya encara en pervisqui clarament el primer:

• Sa-kun-lee-chung: lleialtat al rei

El mestre és poc estricte amb nosaltres quant a la part moral i filosòfica del Taekwondo. És normal que a la majoria no li interessi i ell se'n desdigui...Però com que el que si que manté és la salutació a la bandera al final de cada classe he hagut de reivindicar-me en no haver-hi la del meu país. I ara la porto a sobre:


Alguns paisans porten el pegat de la de Korea. Sempre hi ha hagut gent disposada a portar insígnies gratuitament o perquè simplement molen, sense preguntar-se què significa portar-les.

A final de curs espero guanyar-me el següent cinturó...el verd. I quan sigui un mestre del gimnàs (o abans) foragitar l'estanquera i posar la senyera.

Continuarà...