Vosaltres creieu que la notícia és que hagin tret les portes automàtiques de les guies?...
A vegades miro els titulars d'aquest diari perquè el meu pare era el que comprava a casa. És el que passa: comences parlant castellà als seus companys de feina sindicalistes per integrar-t'hi i acabes llegint aquesta "premsa" infecta...(m'estalvio més qualificatius)
En fi. Que el pengin ben amunt, per despenjar banderes que en Montilla vol ben altes.
Salut.
PS: No puc evitar tornar a enllaçar aquesta cançó.
El dia que el votant català i republicà es va quedar a casa
He trigat 22 dies en publicar aquest "post"...ja em perdonareu però tinc una mà de feina...En fi. Ara tot el que explicava està força clar. Però per aquell llavors era força encertada l'anàlisi (modèstia a part).
A les passades eleccions a les cambres executiva i legislativa de la capital de la metròpoli no s'han votat els diputats i senadors. S'ha simplificat l'elecció a triar el mal menor -un de bord o un de menys bord-, perquè l'ecspanyol mitjà pugui sentir-se partícep del joc i s'animi a vestir-se el xandall Decathlon i aixequi el cul del sofà IKEA per anar fins la mesa electoral.
Per això és increïble veure què ha desencadenat la debacle electoral d'ERC. Pot ser si que la conxorxa mediàtica bipartidista (afer d'estat inusitadament ben executat) ha fet efecte...O potser la bona gent catalana ha trobat contradictori votar un partit que farà la independència al Congreso de los Diputados.
A la fi del serial de l'estatut, la direcció del partit va assumir la seva aprovació com una reprovació als seus plantejaments. I va decidir col·laborar en la seva gestió mentre que el seu votant veia com la principal diferència ideològica envers els altres partits majoritaris -la independència, a part de la coherència- s'anava difuminant.
El creixent desengany vers ecspanya no ha anat a parar a la bossa de votants que hauria de formar part de l'electorat d'ERC. Perquè? No pot ser que -al cap i a la fi- els d'ERC siguin pitjors polítics que els dels altres partits...Potser passa que per les actuacions dels darrers anys, més que difuminar, han deixat clara una manca de component independentista real en l'ideari del partit. M'explicaré.
En una cita més antiga, un honorable català deia que era molt fàcil dir-se republicà sense haver-ho de demostrar. Jo ara diria que a ells els ha sigut molt fàcil dir-se independentistes sense haver-ho de demostrar.
Mai hi ha hagut un full de ruta cap a l'exercici de la independència, ni sobre els deures que hi ha per fer a l'hora de construir el nou estat (constitució, administració, vertebració territorial, cohesió social, refundació de l'educació i cultura catalanes etc.) ni per a les qüestions que afecten més directament a la ciutadania.
En un dels seus números de vedette a la tele, Carod-Rovira s'estranyava que a una noia li preocupés en quines competicions esportives podria participar, donat el cas de la independència. Estupefacte ell, de com podia ser que les qüestions no tecnocràtiques de la independència preocupessin a la gent. Doncs l'argumentari desplegat en aquell programa que li va suposar tants elogis, no va donar per resoldre aquesta simple caboria.
Però n'hi ha de més serioses que potser es podrien haver plantejat resoldre, com seria la migració de pensions d'un sistema de seguretat social a un altre o...jo què sé! al cap i a la fi no en tic ni idea de política, jo...
Per les actuacions que han vingut fent darrerament, més que independentistes, sembla que siguin federalistes, amb l'argument independentista com a partida renunciable en una hipotètica negociació amb l'Estat.
Com s'explica, si no, que no hagin començat a parlar de referèndums fins que el tema ha sigut inajornable? Com s'explica que, en parlar de referèndums, no es plantegi l'exercici d'autodeterminació i, en canvi, si el de dret a decidir si li donem suport a la Generalitat per pactar de nou amb l'Estat?
Jo em pregunto quina mena de polític és el que prefereix gestionar unes provincies o ser "diputado" en comptes de president o ministre de la seva nació? Un pocapena. Un pocapena sense ambició que no mereix la confiança que requereix un polític. Per això s'estan quedant sols, errors estratègics a banda.
Sembla mentida que participar en les institucions ecspanyoles podreixi tant les persones i partits...O aquest és el preu de barrejar històries d'èxit amb la política de les causes perdudes. És com el Barça. Quan tot va bé, tothom (els de casa i els nouvinguts) valora l'èxit i el punt de trobada que significa el club. Quan van maldades, la xarnegada més integrada és la primera en retreure-li als jugadors que no ténen un estandard d'èxit en el qual emmirallar-se.
Potser és això el que passa. Que la massa metropolitana li agradava veure's emmirallada amb els ideals republicans. Però al veure'ls perdedors i sotmesos als ideals sociates -els qui els volen vot captiu- no s'ha agradat i ha votat el mal menor.
Quina lliçó en podem treure de tot això? Que les eleccions s'han de fer o bé entorn a un debat (o debats) que predefineixin el vot en un sentit o altre o en base a una pregunta molt clara (veieu referèndum). La feina que queda per fer és, doncs:
- Governar per propiciar la creació de l'estat. No val governar el que sigui si has de perdre-hi credibilitat - Aprofundir en el debat nacional per finalment convocar el referèndum.
Veieu clar que Esquerra faci alguna d'aquestes coses si segueixen manant els mateixos que fins ara? Jo tampoc. Només puc preveure subterfugis com que encara no hi ha prou majoria social per fel el pas, o que primer s'ha d'aconseguir el benestar, el concert econòmic, i altres dilacions.
Quant a l'abstenció, crec que -a part del descrèdit del sistema constitucional autonòmic i les crosses que el sostenen- ve de la ma de l'equilibri de subtileses que és la política avui. Espero que polítics que parlen clar dins Esquerra tinguin ascendència en els llocs de responsabilitat i ens guiïn cap al camí recte fins la independència.
Resumint: Que independència és coherència.
Qui es faci amb la direcció d'ERC ja té eslógan per a les properes eleccions. Espero que li faci honor i no s'eixugui el cul després amb el material de campanya.
PS: Fa una setmana vaig trobar aquests articles d'un il·lustre republicà que van respondre una colla de detalls de la història recent d'ERC que no coneixia. Molt interessants.
Pot ser que hi hagi una generació d'innocents que hagi idealitzat aquest partit. Però ara que hem tocat de peus a terra no hem de perdre de vista l'objectiu que tenim tots. Podeu posar aquí la metàfora que més us agradi. Jo enllaço una cançó d'allò més encertada.
