Ridiculisme a l'Iraq

El ridiculisme és la forma de militancia independentista pacífica, popular-descentralitzada, mediàtica i participativa amb la qual el poble català va aconseguir la independència en el llibre "Cataconya la via ridiculista d'accés a la independència" de David Duran.

Divertida perquè es basa en usar l'acció directa fent parides tot abanderant la nacionalitat ecspanyola imposada. Mediàtica perquè el ressò de les divertides animalades dels catalans s'escampa arreu d'Europa donant a conéixer el "problema" català. Pacífica perquè no es fa mal a ningú fent ridiculades i participativa perquè la diversió s'encomana en un espiral caòtic molt divertit de llegir.

Les fonts de l'èxit d'aquesta "doctrina" són:

- Que els ecspanyols acabaran fotent fora els catalans perquè no els deixin més en ridícul.
- Que la repressió inevitable que exercirà l'Estat Ecspanyol serà mal vista per la opinió internacional per la seva duresa, ja que recau sobre accions pacífiques d'allò més divertides.
- El fet que sigui una via popular-descentralitzada farà que alhora de negociar "rebaixes de llibertat" els ecspanyols no trobaran l'oligopoli dirigent per negociar l'abaratiment del somni dels catalans.

Això és el que es podria interpretar que va passar a l'Iraq durant la invasió preventiva duta a terme pels EUA & CIA.

Avui s'ha sabut que en el llibre "My Year in Iraq: The Struggle to Build a Future of Hope" escrit pel governador provisional Paul Bremer (aquell homenot que anava amb vestit d'executiu i botes de militar) els miliars ecspanyols 'seien als tancs... sense fer res' durant la rebel·lió dels xiïtes lleials a Muqtada al-Sadr contra els "marines".

Això és el que passa quan envies als soldats en pressumpta "missió de pau" en zona de guerra,no?...tot i que podriem pensar que eren una colla de ridiculistes que van dur el ridiculisme fins a l'orient mitjà.

La ridiculada més gran se l'endú, però, l'expresident Ansar. A qui Bremer critica per no fer res davant dels informes que qüestionaven la passivitat de les tropes ecspanyoles. Enhorabona Ansar! has pringat pels dos bàndols! Tu no fa falta que parlis català en la intimitat...tu ets el ridiculista més gran que tenim!

Bromes a part la qüestió és lamentablement seriosa. Primer perquè la guerra va arribar a la mateixa capital de l'Estat Ecspanyol i segon perquè no s'allibera un poble com ho han fet els EUA. Com una majoria opino que haurien de ser els iraquians qui fessin via i no les bombes intel·ligents dels americans.

Però com molt bé explica el llibre "La fam al món explicada al meu fill", de Jean Ziegler, aquesta va ser la primera estrategia que van intentar els EUA. Que els iraquians es revoltessin. Fins aquí bé. El que no està tan bé és com van intentar induir aquesta revolta. Amb "l'arma alimentària" un embargament que ofegués la població en la fam i la fes revoltar. Trist...molt trist

Ja m'he allargat prou. Salut i encert,

En aquesta entrada he introduït la definició
d'Ecspanya del professor Josep Sort, de la URL.