What is more, I am a Catalan.

dilluns, de setembre 25, 2006

Elvira (GA)Lindo

No rau en l'esperit català el fer boicots com s'ha dit que s'ha fet en el cas del pregó de la festa major de la ciutat comtal. I molt menys fer linxaments personals mediàtics a'la COPE...Una cosa és fer protesta i l'altra boicotejar i difamar com ens vénen fent els ecspanyols i francesos des de fa segles.

Però en el cas d'aquesta escriptora ciutadana del món -És a dir, ecspanyola de Madriz nascuda a Cádiz, amb un periode d'infantesa a Mallorca (ja no recorda cap paraula catalana) i turista de New York- caldrà fer una mica de crítica, si més no...Ja que ella tampoc és que es quedi curta escrivint al diari del PSOE (El País, El Periódico en seria l'auca) coses com que els catalans hauriem de ser menys catalans o dient, entre bastidors, que el català és un dialecte...

Opinió Nacional
: Sebastià Sorribas, per exemple

Com a desgreuge de la il·lustre pregonera, dir que el culpable de tot això és l'inefable Ministre exalcalde Clos, que es va saltar els criteris de sel·lecció de pregoner de la regidoria de cultura fent una invitació personal coincidint amb la il·lustre al "Instituto Cervantes" (instrument de difusió internacional de l'espanyolisme) de NY. Ella, no obstant, no està lliure de culpa perquè en la vida pública cal ésser molt conseqüent i tenir en compte que en acceptar també et fas responsable dels fets.

D'un ciutadà del món, però català (i sense haver viatjat a New York).

"(...) con seis como ellos se hubiera podido conquistar América del Sur completa."
Enrique Rodríguez Galindo (exgeneral de la Guardia Civil) referint-se a un parell de terroristes d'Estat.

diumenge, de setembre 24, 2006

Grans discursos de l'Ansar (2n fascicle)

Ja fa un temps vaig començar aquesta saga...El primer fascicle anava en "guasa"...Però aquest cop l'home s'hi ha lluït...Vet-ho aquí que ara es dedica a fer de predicador dels ianquis ultraconservadors aprofitant que, ara que es rearma l'amenaça islàmica, ell forma part d'una nació oprimida ja fa segles per aquest colonitzadors musulmans...Els següents fragments són la transcripció verídica del que va dir (emissió TV3). Van ser pronunciats a la conferència a l'Institut Hudson un 'think-tank' conservador de Washington (tipus la FAES) el 21 de setembre de 2006.

"(...) Aif nevar lisen eni maslim apolojaisin mi tu conquer (sic) Ispain, an to mantein gis presans in Ispain diurin eit centuris...nevar! Bicaus Ai (sic) for uat is de rison becaus...if ui, de uestern, olweis xud be apolojais (sic) an dei nevar -murmuris inintel·ligibles- xud bi apolojais! (sic)

(...) Dis is no daut dat ui ar feicin an asertif Islamb, an ambixius Islamb, a radical Islamb, dat is draivin de agend of de maslim uorld. A fundamentalist Islamb dat mast bi confronted jed tu jed, bicaus der is no oder chois. Ui ar ander constan atac an ui mast defend aur selfs. Ai du bilif dat ui ar at a taim of uor. Is dem or it is as. Is it a vicrori of as, or a bit bai as, der is no midel graun.

(...) For mi de alaians of civilisexions is istiupid, its veri cliar. Jou meins (sic) the alaians of
civilisexions? Dat ui, Iuropian Iunion, or Iunaited Staits xud be an alaians, for ecsample, of de Aiatólas Regiim?

(...) I am suporter of Fernando Isabel...Ajahjahajah..ahh...ahh.ahh..hh..hh.hh..."


Suposo que molts espanyols ténen molt interioritzada la idea de la "Reconquista" i altres tòpics imperialistes com que Ecspanya ja era "Una, Grande y Libre" quan existien només Pangea i Panthalassa . El que ha demostrat és que l'home que ens va governar 8 anys és més curt que la cigala d'un virus a part d'un indocumentat.


"D'on hi hauria de sortir llum, en surt fum"
Anònim popular

Sort que n'hi ha alguns que no s'empassen la falàcia del gran imperi...com "Los Nikis"...quina fricada!...



PS: Els hi faria gaire gràcia al sector jueu de la seva audiència conservadora saber que els seus aclamats "Fernando e Isabel" van fotre fora, també, els jueus de la península? Antisemitisme?...HOHOHO!...

PS2: Que torni ja aquest home a la política ecspanyola, per favor!

dimarts, de setembre 19, 2006

Isanta, no oblidem

Aquest cap de setmana he visitat molt de passada Berga (amb E tancada). He vist com el Poble de Berga s'encarrega de mantenir viu el record d'aquell tràgic fet (Això de Berga, Vicent Partal). Els mitjans ja hi van dedicar les hores que van considerar necessàries, val a dir que, amb la component nacional ben diluïda, gràcies a l'efectiva (auto)censura d'un benèvol règim democràticament colonial com el que tenim.

No entenc com Berga forma part de la província de Barcelona...la personalitat com a poble és abismalment diferent. Suposo que és un reflex de l'aberració que suposa la partició administrativa en províncies de la Nació Catalana feta per Ecspanya, i que molts catalans prenen per referent territorial. 4 províncies! Ca!...Els aniria bé llegir "La fragmentació provincial del Principat, 1822-1914" i recordar la cita: "Trista condició la de qui viu sense saber quina és la seva pàtria!"...

Normalment un succés així desapareixeria de la memòria col·lectiva si no fos perquè el Poble, unit, manté el record perquè no oblidem i pugui aflorar, algun dia, el que realment va passar, el que la franquícia de l'aparell policíac-judicial que l'Estat ha instaurat a Catalunya ha anat resolent amb cura de no ferir sensibilitats ja que, en aquest cas, no convenia exercir el seu caràcter colonial convertint víctimes en botxins.

Tractar de treure a la llum la dimensió política d'aquestes "baralles entre joves" està associat des del "victimisme" nacionalista a la radicalitat independentista i és tan proscrit com parlar de tortures. Com explicarien, sinó, en un Estat "de Dret" una tortura o una mort política?...

Ja fa temps que vaig referenciar quan vaig llegir sobre les primeres llums sobre les possibles connotacions espanyolistes de l'assumpte... ("Anem a matar catalanufos"). Si voleu veure un anàlisi més detallat de l'assassinat d'en pobre Isanta com a carambola fatal de l'espanyolisme sociològic llegiu aquí "Reflexions d’un militant de l’Esquerra Independentista al voltant dels successos de Berga". Suposo que us recordarà -Si l'heu vista- l'escena d'American History X en què el pare innocula en una conversa de sobretaula l'odi racial al seu fill; Que, al cap del temps, adopta una ideologia filonazi.

Revisant els documents de la Plataforma per la convivència al Berguedà m'he indignat en sentir el testimoni de la mare d'un dels acusats, matriarca d'un clan conflictiu de la ciutat. M'he indignat i he sentit una barreja de ràbia i por per l'odi social que traspuen les seves temeràries declaracions. Trobo aclaridor el següent fragment d'un programa especialment dedicat a l'afer de RAC1 i us convido a sentir la resta (amenaces incloses):


Fragment del programa de radio "Com està l'ambient a Berga 100 dies desprès de l'assassinat d'en Josep M.Isanta" emès a RAC1,el dia sis de setembre de 2005

Referint-se als amics i entorn d'Isanta...:
"Hemos recibido en una servilleta de bar con amenazas referentes a mi hijo(...)"...sic!?
"(...)Que pasa que esta gente son muy...a ver, es el típico pueblo de los burros, la mentalidad de ellos es así(...)"...? (Visca la integració!)
"(...)Nosotros somos de Barcelona, -amb émfasi-catalanes de Barcelona, -encara amb més émfasi- ESPAÑOLES ANTE TODO, eh...!? Pero estos de aqui no...ellos son de "aquí", hombre... -murmuris de riure de fons d'un acompanyant masculí- de la flor y nata (...) me has entendido...?"

Entendre què...? Que vol dir que "estos de aquí no...ellos son de aquí". Qui són "estos", subespanyols? l'infrapoble?...Què és "aquí"?...l'innominable nació?... Veieu que tot el sentit que tenen de catalanitat (el mateix que volen imposar els sociates racistes d'orígen) és el del veïnatge administratiu? El compatible amb l'assimilació espanyolista junt amb el de la inadaptació lingüística i cultural...Diguem: Estatut... i Olé!


La cançoneta de l'aldarull/baralla apolítica em sona...


A Guillem (parlament de la germana d'en Guillem Agulló)
Obrint Pas - No tingues por

divendres, de setembre 15, 2006

My heart belongs to Dublin

Típica enquesta que et respon quelcom mig absurd que desconeixies de tu mateix...Almenys convida a viatjar-hi...


You Belong in Dublin

Friendly and down to earth, you want to enjoy Europe without snobbery or pretensions.
You're the perfect person to go wild on a pub crawl... or enjoy a quiet bike ride through the old part of town.


Serà qüestió d'aprendre una mica l'idioma i visitar-la, no?...Ja ho diuen que els catalans som com més europeus...El que em temo és que més que europeu o mediterrani a mi m'agrada considerar-me pirinenc. I més concretament cerdà. Però vaja...això és més un desig que una realitat.

Salutacions.



Eartha Kitt - My Heart Belongs To Daddy

dimarts, de setembre 12, 2006

La diada de l'any vinent

Llegeixo a la premsa marró, la premsa rosa que se centra en les maniobres polítiques de les quals se'n deriven els marrons que ens mengem els ciutadans, que l'equip de campanya dels sociates ha fitxat un guionista del Terrat perquè el seu candidat caigui en gràcia, com en Buenafuente. Això ha comportat el gir humorista d'en Josep Montella (també conegut com a Pepe Montilla en cercles més "xarnegos") durant la diada d'enguany. Una notícia que fa tanta gràcia que m'inspira a seguir la delirant faceta de relator de política-ficció.

11 de setembre de 2007. Fira de setembre (abans diada nacional) de la Comunitat Autònoma Catalana. Ubicació: recinte Fòrum, enmig de paradetes recaptadores de la FECAC reciclades de la fira d'abril en el marc de la fira d'entitats d'Espanya (substitut de la fira d'entitats dels PC). S'ha acabat l'època del provincianisme i impera el comsmopolitisme espanyol. S'ha acabat el victimisme i regna el sectarisme. Si!...Endevineu qui ha guanyat les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre passat?...

La plebs suant la cansalada espera els actes protocol·laris plens d'homenatges a botiflers que l'administració va buidar de sentit des que els va monopolitzar i que en un any de mandat del primer president democràticament colonial s'ha esmerçat en anar espanyolitzant subliminarment, com la resta d'aspectes de la vida d'aquesta històrica regió d'aquest gran regne que és Espan~a.

El president acaba el seu parlament bilingüe entre aclamacions de la seva secta. -"Buenu...vale...gràcies, si...bueno...Abogadorrr..."- (la típica cantarella d'en Buenafuente recomanada pel guionista que van fitxar i que tants bons resultats els va donar). Està envoltat de la plana major dels seus barons, que alhora estan envoltats per representants dels grups de pressió amb interessos colonials: lobby del petroli del Pirineu, lobbies culturals com Balan~a (que va actuar eficaçment al cant de la secta en contraprogramar la passada tardor els èxits avançats del nadal per desvirtuar "Salvador", el que possiblement hagués pogut ser l'exepció com a exponent del cinema català...), etc.

Acte seguit apareix "el Gilipolles" com a representant del que va ser el PSC. Diu: -Estic molt content que com a representant del catalanisme del Partit m'hagin encarregat la confecció d'un discurs per a aquesta ocasió tan assenyalada blablabla...Això és indicatiu que la vessant catalanista segueix viva en el Partit tot i que la veritat és que no he tingut possibilitat de fer res més des que va marxar la cort de Maragall. Ha·ha·ha·ha!...És el que té ser gilipolles!...- I baixant de l'escenari...: -Algú ha vist el meu carnet de militant? Aquí posa PSOE? Ha·ha·ha·ha...Visca l'Estatut!

Les joventuts socialistes teclegen SMS amb agilitat mecanogràfica apresa a les escoles d'adoctrinament d'estiu com a part de la maquinària propagandística sociata patrocinada per Telefónica. L'estètica és pretesament independentista per arraconar les reivindicacions el jovent nacionalment compromés que quedava . -"Make no mistake: I am Socialista, so I am Spanish. Pásalo"-. Com posa a les seves samarretes.

En un racó apartat, darrere d'una pancarta amb el lema d'una vella campanya sobiranista de gran impacte "Jo també vull un estat propi", resten astorats (com a espectadors, ja no com a assalariats del sistema democràtic espanyol) els que un dia volien catalanitzar el sociatisme -i a qui els deixebles del jacobinisme espanyol d'esquerres van sociatitzar (i desacreditar qui sap fins quan)-.

L'únic sector que reivindica amb convenciment quelcom nacionalment català és l'esquerra independentista revolucionària -aquests que sempre hi seran- això si, darrere d'una pancarta adreçada als independentistes socialdemòcrates que diu "Poseu-vos l'estat capitalista i opressor per on us càpiga".

Finalment arriba l'hora dels himnes. El Nengh de Castefa puja al cadafal-tablao per presentar l'himne regional. Per variar, emula el discurs de Pau Casals. Sobre el cant dels ocells pregunta si volen que el toquin i la gernació respon amb un minvant però rotund "NOOOOOO!ooooo...". Al pas es retiren el cello de l'escenari davant l'alleujament del músic cosmopolita madrileny Eduardo del Río Robles, que encara recorda com en l'última manifestació de l'AVT-PP va ser convidat a actuar i va ser apedregat amb ciris en ser, aquesta melodia popular catalana, satanitzada per la COPE.

Comença el seu parlament:

- Yo...-Fa gestos espasmòdics endavant i endarrera...-...yo soy POLACO...neng. Porque los polacos también tenemos derechos. Porqué somos personas, vale nengh?!!! Porque la nación son los ciudadanos, nengh...- Mirada de complicitat amb Montella entre tambalejos incessants. -Yo vengo de una ciudad, Castefa, antes Catalunya, donde hace siglos la pen~a ya tomaba chuflas hechas con plantas de unas pivas que eran brujas, todas polacas tío, nengh, que se quemaban en las hogueras de San Juan o algo asín, Flipa tío!...que subidóóóóóóN!!!... Y hay un libro, tío, el libro rojo de la Monse, como la churri del Flecha, más antiguo que el cagar, en donde los frailes polacos ya compusieron progressive para los organos de sus monasterios, Ya lo flipas, nengh...Viva Polonia..., digo los polacos, nengh!!! Subidón!Subidón!!- Continuen els espasmes cíclics mentre observa la mirada d'aprovació del president per haver fet aquesta última apreciació. Rep l'aclamació unànime de la multitud rendida al la seva grandesa.

Per variar, també, toca versió arranjada dels segadors. I comença a sonar aquesta remescla dels segadors amb el Nengh inicialment fent els malaltissos moviments pendulars en un posat de solemnitat i, en el clímax, brincant d'aquella manera tan característica fent anar les mans amb els dits junts i estesos apuntant cap endavant...


Segadors Instrumental - Arranjament de Chasis (reoberta en motiu de la fira per a major joia regional)

...Segueixen el ritme allà, al fons, tota una colla d'espanyols que abans residien com a catalans inadaptats però que ara han pogut sortir de l'armari i se senten la mar d'integrats amb els seus pantalons del mercadillo amb 3 ratlles a cada camal i un pam curts (tant els pantalons com els gambals dels individus, però això ja és igual per aconseguir càrrecs influents, regna el sectarisme partidista. També és igual per a les feines qualificades, regna el sectarisme nacionalista espanyol de tota la vida tipus RENFE, Iberia, Corte Inglés, etc).

L'himne català ja no té lletra (les veus són mers samplers decoratius). Es va considerar que era ridícul pensar en segar cadenes en l'Europa unida d'avui i calia alleugerir els catalans de victimismes que els fessin enyorar furs medievals.

El que ara té lletra és l'himne de la nació gran, Espan~a. Que era el que taralejava Pau Gasol en la victòria de la seva selecció en el mundial de bàsquet (o potser cantava endins la versió del "Franco Franco tenía el culo blanco"...?) i que va ser oficialitzat (Devia ser l'únic que es va deixar Franco per fer, posar lletra a l'himne. Potser perquè perdia el caràcter de "música" militar) en la recent reforma constitucional on tot va seguir "atado y bien atado" però on es fa afegir una clàusula per blindar l'estatut català perquè el PP no donés la vara a la secta central amb recursos (total, ja estava ben ribotat el patracol aquest...i per molts anys!).

S'hissa una bandera espanyola més preponderant que la senyera per complir amb les novetats de la Constitución de tots. -Una senyera, una estanquera!- Crida la militància espanyolista en general. Apropiant-se d'una altra de les icones del decadent independentisme.

FI

M'estranyaria que Montilla guanyés en nombre d'escons que, segons els partits hegemònics al Principat, aquest cop significarà guanyar les eleccions i l'accés al govern...Però els bloguistes ja el tenim aquest punt d'egocentrisme i de desconeixement de la realitat i del país...L'esdevenidor d'aquesta enquesta d'opinió que són les eleccions és incert. Tanta parafernàlia per a després no poder canviar res de les estructures polítiques i econòmiques de l'Estat. Visca el capitalism...vull dir la socialdemocràcia!

Espero, però, que algú amb recursos faci realitat aquest deliri contractant els serveis d'el Terrat. Jo ja fa molt temps que no segueixo el programa de Buenafuente.es perquè últimament treia personatges massa vulgars la gràcia dels quals radicava en les seves mancances físiques. Tot i això espero que ho pogueu visualitzar en el vostre teixit imaginatiu i rigueu una estona davant de tanta mediocritat.