Repàs ràpid a les cosetes que no us he explicat

La sequera que va afectar aquest blog no va durar tant com la que pateix el país i part de l'estranger; però per que no sigui dit faré un repàs de les cosetes que no us he explicat, potser algunes ja les sabreu, si hem parlat.

• Vaig deixar la feina a la "gran" consultora fastiguejat, avorrit i cabrejat. Em van quedar a deure diners, els madrilenys de merda -Com si no ens robèssin prou!-. Però em vaig tirar quasi 3 mesos de vacances.
  
• M'he emancipat i visc en parella amb 2 gats nous, la Mel i en Mató, els meus "ninos" els van adoptar els meus pares i viuen amb ells. Aprofitant les llargues vacances vam fer el trasllat i part de les reformes.
  
• Vaig trobar feina en el sector de la seguretat informàtica però ja era massa tard i havia avorrit l'ofici. El segon dia no hi vaig tornar.
  
• Vaig trobar feina en el sector de "l'hostaleria tecnològica" en una mena de palau de congressos i -de moment- m'hi he quedat. Tracto força amb guiris i estic practicant un xic més l'anglès.
  
• He ampliat les meves activitats esportives amb un dia de Capoeira Regional a la setmana. Ara mateix tinc problemes en un canell a arrel d'això però m'ho passo força bé amb aquesta nova activitat. A més, conec gent de nacionalitats diverses i és força enriquidor,
  
• M'ha afectat la desafecció montilliana. Però jo no sóc desafecte a les maneres dels polítics -que també- sóc desafecte al sistema -Ui! que això no els hi agrada que es digui...-.
  
• A arrel d'això m'he tornat una mica bel·ligerant amb els ocupants -que no es confonguin els que pensen que tots els immigrants ho són-. Ells em diran xenòfob...o feixista...o les dues coses! Els hi agrada fer-se passar per víctimes als fills de puta. En fi...s'ha acabat ser conciliador.No hem de deixar que tinguin pau en aquesta terra fins que ens emancipem com a poble, també.
  
• Votaré blanc o nul. No vull sentir a parlar més de democràcia fins que deixi de ser espanyola. No tornaré a votar cap partit fins després del referèndum d'autodeterminació. La pilota és al terreny dels partits que així ho vulguin. Però hem de tenir clar que, així com no es pot treballar la terra aixada podrida, no es pot aconseguir la independència per via democràtica quan la democràcia està podrida.
  
• Tot i això vull trobar altres maneres de treballar per la consecució d'un Estat per a la meva nació. Queda pendent trobar la manera de treballar-hi fora del sistema, cosa que m'igualara als compatriotes que no són ciutadans de la Comunitat autònoma catalana de l'Estat ecspanyol i que votant no poden fer-hi res.
  
  
  
  
  

Així de sintètic. Fins un altre moment.

Pudor de sociata

No sé perquè no s'ha fet gaire difusió d'aquest gag de fa un parell de Polònies...La segona part no és molt graciosa, però la primera fa èmfasi en el caràcter sectari d'algunes organitzacions, especialment els partits polítics, especialment el PSOE.



Salutacions.

I visca Kosova lliure!

El rock del president

Montilla no desperta gaires passions. I, al contrari que altres presidents de la CAC, ningú li ha dedicat cap cançó. Suposo que des del Pujol, que s'hi va estar tants anys, cap altre honorable ha tingut temps d'inspirar cap artista...

Aquella cançó, a crit de "Jordi Pujol, sexe droga i rock'n'roll", em va acompanyar en molts moments de la meva adolescència. Fins i tot fa poc l'escoltava al radiocasset del cotxe fins que me'l van obrir, se'n van emportar el frontal i va quedar la cinta encastada allà dins.

El grup en qüestió era Brams i la cançó era una irreverent però entranyable paròdia del que suposadament feia el llavors president portes endins de Palau. Així que he volgut imaginar-me com quedaria la cançó adaptada als nous temps.

Per tractar-se d'un grup combatiu la cançó no era gens crítica. Suposo que el tarannà de Pujol i el fet que va convertir la Generalitat en la seva alqueria durant tants anys van influir-hi.

Però a si que me n'ha quedat una mica, de crítica. Potser l'ànim general convida. Potser al final resultarà que amb en Pujol avançavem, tot i que a pas de tortuga coixa, atrotinada i poruga; mentre que amb en Montilla només podem afegir desfetes al calendari de commemoracions. Vet-ho aquí l'adaptació que he escrit:

Tenim un President
que no ens el mereixem
llegeix el diari El PAÍS
porta una enganxina (del PSOE)
puja al Tibidabo
tot xiulant que "viva espanya"

de dia és president
de dia és dignatari
de nit quan no hi ha gent
es torna un pèl sectari.

I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
planifica la partida
per tenir tot el control

I maquinen pels depatxos
porten penques al balcó
no ens empassem ni borratxos
que aquests vulguin re' de bo.


Abans era comunista
me li diuen el xarnego
i mai no aparta la vista
d'un que el segueix que és borrego.


José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En Carod va de profeta

van i venen de Madrid
només porten l'estafeta
quin negoci el Tripartit.

Puigcercós, Saura i Castells
fan el que el José els hi mana
uns remenen els diners
altres fan de palangana.

I els veig tant fonedissos
quan els vots han recaptat
tot pactant pels passadissos
de la Generalitat.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En contra del que semblava
ni d'esquerres ni català
el Montilla el que defensa
és la sagrada unitat.


Zaragoza a la guitarra
tocant "ningú ens para peus"
Bolanyo fa anar la garra
Iceta els hi fa les veus.

El Maragall d'enveja es mor
de nou com en els vell temps
tot sentint-los tocar el rock
el rock del President.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.


També us deixo l'original perquè pogueu imaginar-vos com quedaria amb la nova lletra. No és gran cosa...en soc conscient. A més, m'ha quedat una mica cimerenc...i no només per les fotos...però en fi. Volia fer-ho.



Salutacions i rock'n'roll.

Catalunya no és Esparta

Què més voldriem!...

Després de veure 300 em vaig quedar amb el mal gust de boca de veure com d'evidents són les salvaguardes per resistir les pugnes entre nacions. I com fallem els catalans en practicar les més bàsiques.

Si tinguèssim alguna cosa d'espartans, avui no estariem sentint com se li diu, per exemple, català a un xarnego inadaptat que pega nouvingudes al metro i, en canvi, se li diu marroquina a una noia capaç de guanyar un premi literari de primera magnitud.

Ecspanyols! doneu-nos ben dats pel cul, que ens deixem!

VERGONYA!...VERGONYA!!!...VERGONYAAAAHHHHH!!!!!!!!

...

Faig honor a la nova etiqueta del blog...almenys.

De regal, una cançó que també parla sobre el nombre 300. Per mi, un dels discs més gratament sorprenents d'aquest any passat:

La muntanya es mor, la costa també

Hi ha qui diria que es transformen...El Pirineu es transforma en un munt de pobles-segones-residència fantasmes. La costa en un munt d'apartamanets d'estiueig temporal o perpetu, però la vida de poble se'ns mor...Quina mena de renegats som els que no l'hem viscut i l'enyorem?

Adéu, Barceloneta, adéu

Consell gastronònic

L'altre dia vaig anar a comprar pernil del bo per convidar a sopar els meus pares i el venedor em va dir que anés amb compte amb el pambtomàquet quan es tractés d'acompanyar-hi productes ibèrics.

Resultarà que amb aixó també som incompatibles!...

La qüestió és que l'acidesa de certs tomàquets pot desvirtuar els productes de porc espanyol. Garrí ibèric, vull dir...Ara entenc perquè no li diuen espanyols a aquest productes...Lomo de cerdo espanyol, paletilla de cerdo espanyol...Sona malament...clar.

En fi...tinc ganes de tornar a omplir de divagacions diverses aquest petit racó d'Internet...Començo amb un petit TO-DO i una cançó d'una artista que vaig sentir al Palau de la Música al concert d'homenatge a l'Ovidi Montllor i em va embruixar: Lídia Pujol.



To-Do list:

• Assolir un grau superior d'agilitat per tal de progressar en les arts del taekwondo i la capoeira.
  
• Aprendre a tocar l'acordió diatònic.
• Aprendre a fer sevir la canon EOS 350D que em va costar quasi un sou de mileurista (sense comptar pagues extres) que cobrava abans.
• Llegir tots els llibres (més de 20) que em vaig comprar el curs passat i encara no he llegit.
• Millorar la meva tècnica culinaria. Em pot ajudar el Corpus de la cuina catalana que em vaig comprar l'any passat...
  
• El mateix amb els CDs que em vaig comprar. Aquí potser ajudaria, a part de temps, una eficient organització dels MP3s amb un magnífic iPod o iPhone...Esperarem a hackejar un d'aquests últims...
• Relacionat amb l'anterior, intentar entendre els discos de Lo pardal roquer.
  
• Recuperar el contacte perdut amb amics cosins, germà, etc.
• Orientar la meva carrera professional cap a...
• ...
• Pensar què vull se de gran.
• Fer algun bé als meus compatriotes. No, els conciutadans espanyols que els bombin (en el bon sentit de la paraula, eh...que l'Audiencia Nazional està alerta...).
  
• No tornar a claudicar canviant-me al castellà.
  
• Portar la meva xiqueta a París.
  
• Tornar-me a enamorar. De la mateixa dona, si cal...
• Acabar la cuina i l'habitació. Pensar en nous horitzons bricolàstics.
  
• Crear un fotolog, escriure un llibre i dibuixar un còmic.
• Plantar una arbre. Si pot ser, mil·lenari i de tres branques.
  
• Tenir 25 fills neo-almogàvers. S'accepten voluntàries! XP