El "destape" del sociatisme

Ara que els sociates han retrobat el pacte amb els líders catalans mesells es veuen amb forces per a tot. Per exemple ficar-se amb el "nostre" poc govern, el "nostre" trist president i la secta política de la qual forma part (PSC).

Aquesta facció esquerranosa de la política ecspanyola ve amb bones paraules a imposar la seva voluntat i a fer i desfer com qui passeja per casa seva (recordem que ja va realitzar una ingerència ignominiosa en fer botar el conseller en cap ja fa temps). Per ser estrictes d'aquí a poc haurem de dir PSOE-sense-C (PSC) o PSOE-sense-PV (PSPV).

A cas és normal que pseudodemòcrates analfabets vinguts a més com el secretari general o el ministre de defensa vinguin a dir què i com ha d'obrar el poc govern que tenim?

Espero que l'infeliç d'en Maragall tingui suficinent dignitat per admetre, quan el botin del PSC, que s'equivocava en lo de l'encaix de Catalunya a Ecspanya (la plural).

L'altre perla és el ministre d'administracions públiques. El Sevilla, l'etiquetador de xarnegos. Per les seves educades maneres dedueixo que ens deuen dir "esos perros catalanes" perquè encara hi ha un manat de pusil·lànimes faltats de dignitat que els hi són fidels tot i els maltractes i vexacions que els hi infligeixen.

Si voleu anàlisis polítics desenfadats passeu-vos per Cimera (Extraordinària). Veureu el que els grans media fan passar com a normal davant l'impassibilitat de la plebs. Aneu en compte de no enganxar-vos hi com qui s'enganxa al Salsa Rosa. Això és molt greu. Són els representants que el poble ha "escollit". Els polítics que tenim són responsabilitat nostra tot i que no ens podem culpar de tota la seva mediocritat.

Salutacions i merda al sociatisme