What is more, I am a Catalan.

dijous, de març 30, 2006

Always look on the bright side of football

A mi el futbol no m'apassiona...però aquest video fa riure de valent. Per mi les millors escenes són la patada voladora de cap al mig del video, els KOs per pilotassos dels àrbrits, la traveta que li fan a l'espontani nudista i el penal que el Beckham envia a la lluna (seguit d'una emprenyada agressiva d'egoferit).

A gaudir-lo...



Salut i força Barça!

dimarts, de març 28, 2006

Dret de conquesta VS dret d'autodeterminació

Amb aquest article d'opinió (versió per imprimir) he arribat a la conclusió que el quid de l'enfrontament de la nació catalana amb els Estats on està falcada es resumeix en la disjuntiva que expressa el títol. Cadascú decidirà quin dret li sembla mès democràtic.

Traducció automàtica revisada:

Jordi Carbonell, de 82 anys, en un recent menjar amb els membres de la Peña Ignacio Agustí, va explicar com els sicaris de la dictadura el van torturar per parlar en català. Va ser el 1970, després de la declaració de Montserrat. Al presentar-se Carbonell a la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, el policia li va demanar la filiació. Carbonell va respondre en català. L'agent li va dir: “Hable en español, por favor.” Carbonell va replicar: “Miri, entenc que els catalans tenim el dret de parlar en català a Catalunya, i com que no és un dret individual, com l'americana que duc posada, sinó col·lectiu, no puc renunciar a això, de manera que respondré en català.” Els altres que van parlar en castellà van sortir immediatament després d'obrir-los l'expedient. A Carbonell el van conduir al llòbrec soterrani de les tortures. Allí el van amenaçar, el van acorralar psicològicament i li van aplicar la cigonya.

La cigonya és un instrument de tortura usat ja per la Santa Inquisició. Consisteix en uns ferros que subjecten el cap, els canells i els turmells obligant a la víctima a romandre a la gatzoneta, totalment immobilitzat. Als pocs minuts, la víctima pateix fortíssimes enrampades, primer als músculs abdominals i rectals, després als pectorals, a les cervicals i a les extremitats. Amb el pas de les hores, aquestes enrampades provoquen un dolor continu i insofrible a l'abdomen i al recte. En tal situació, la víctima era copejada, patejada, cremada i mutilada a plaure pels sicaris del Sant Ofici.

Jordi Carbonell, primer director de la Gran Enciclopèdia Catalana i un referent en la defensa dels drets lingüístics de Catalunya, es va mantenir ferm. Va Seguir parlant en català. Llavors va aparèixer el policia “bo” que a la manera dels frares inquisitorials va voler debatre per a intentar convèncer-lo. El policia parlava en castellà, Carbonell en català. En un moment del debat, el policia va exclamar: “¡Pero usted no tiene en cuenta el derecho de conquista!” Carbonell va respondre: “Clar que no, per això estic aquí!”

Sense proposar-s'ho, el policia acabava de sintetitzar el problema que existeix entre els països de parla catalana i l'Estat espanyol. Els catalanoparlants (sic) no accepten el dret de conquesta que va esgrimir Felipe V en el preàmbul dels decrets de Nova Planta, pels quals abolia els regnes d'Aragó, València i Mallorca, creant l'Estat-nació com una ampliació de Castella.

Durant el setge de Barcelona per les tropes franco-castellanes el 1714, els barcelonins van votar per a decidir si es rendien o resistien. La noblesa i el clergat van triar rendició, també els militars. Però el braç popular va votar resistència. Llavors els militars, avergonyits, van repetir la votació i va sortir resistència. Van vèncer les tropes franco-castellanes, però la gesta del poble barceloní en defensa de les seves llibertats i de la seva nació “avant la letre” va ser comparada amb admiració pels francesos a la gesta dels saguntins enfront l'Imperi Romà.

Cada vegada que Catalunya està a punt de recobrar els seus drets nacionals, els vencedors esgrimeixen el dret de conquesta de Felipe V, encara quan no ho facin explícitament. A Catalunya es produeix una idèntica divisió entre els partidaris de la rendició i els partidaris de la resistència. Generalment les classes dominants són partidàries de la submissió i de reconèixer el dret de conquesta. Aquí tenim, per exemple, al PP dels països catalans (sic) que no només reconeix el dret de conquesta, sinó que intenta aplicar-lo amb l'ardor del convers. CIU i el PSC, si bé només de boca no ho reconeixen, venen la legitimitat pel corresponent plat de llentilles. Esquerra, amb una militància jove i en gran part immigrada, s'acosta més a l'actitud del braç popular, que va votar resistència. No oblidem que Villarroel, el militar que va fer la proclama de 1714 en la defensa de Barcelona, era gallec i el seu proclama deia: “Per la llibertat d'Espanya i de Catalunya vam combatre.” Els immigrants que s'han integrat a Catalunya són els principals (sic) defensors dels drets històrics de la nació catalana, perquè, al no haver sofert segles de repressió, consideren normal gaudir en català dels mateixos drets que gaudeixen en castellà.

Tenint en compte que va ser el poble qui va votar resistència, el dret de conquesta casa malament amb un sistema democràtic, en el qual es presumeix de governar en nom i per voluntat del poble. Per aquest motiu cada vegada que l'Estat-nació imposat per Felipe V desitja establir la democràcia, sorgeix el problema dels pobles que no accepten el dret de conquesta. I d'aquí també que els dirigents dels vencedors apliquin tot tipus d'argúcies per agitar el poble vencedor contra el vençut. Si encara així no aconsegueixen trencar la resistència, apliquen el dret de conquesta a canonades. Va ocórrer en la primera i en la segona República. Està ocorrent amb l'Estatut. Per això no em sorprenen el tejeréndum de Rajoy, els exabruptes de Rodríguez Ibarra o la marxa enrere de Rodríguez Zapatero. El que em sorprèn és que els dirigents nacionalistes catalans no hagin après cap lliçó de la història i segueixin desunits. Serà que els interessos pesen més que els principis. No obstant això, són els principis i no els interessos els que forgen una nació.

"El dret de conquesta".Pere Bonnin. www.eldebat.com, 27/3/2006

Força aclaridor, oi, companyes?

Salutacions.

divendres, de març 24, 2006

Grans cites de l'Ansar (1r fascicle)

"son los que hace cuarenta años quieren acabar con la democracia"

Referint-se a E.T.A.

Si feu comptes veureu a quan es remunta la seva "democràcia"...

Article sencer a l'Avui.

Salut i senderi!

Alí Baba i els 40 fatxes

No és per fer broma...perquè les agressions de l'ultradreta prenen força amb l'inici de la desaparició d'Ecspanya com la coneixem des de fa vora 300 anys.

Les estratègies d'ocupació i separació de nacions comencen a retrocedir amb l'avanç democràtic de la societat però uns ultres irreductibles segueixen actuant amb la connivència de la dreta apoltronada al País Valencià, la (in)justícia espanyola i les forces d'ocupació.

Els mitjans sotmesos muts i a la gàbia. Comença a deixar de ser un fet aïllat un atac organitzat perpetrat per 40 terroristes a un casal social català, no? 2 ferits, "només", per sort. Calen més morts com la d'en Guillem?

Més informaçió a l'Avanç.

Us convido a rebutjar la violència espanyolista amb la reivindicació que aquestes properes setmanes està convocada de punta a punta de la nació (veure panell lateral).

Atentament.

dimarts, de març 21, 2006

Homenatje a les dones treballadores

Després d'un dia patètic i de veure com, a l'hora de sortir, les companyes de feina decidien si es quedaven 1/2 hora o 1 hora més per que no fos dit que sortien massa d'hora (tot i que ja havien acabat amb les seves obligacions)...

Només els hi puc dir que es prenguin la vida d'una altra manera i que facin un riue amb aquesta viril coreografia sobre gel:



L'artista és Evgeni Plushenko, el que dicta la llei a sobre el glaç i recent campió de Torí.

Doneu-vos un homenatge, noies!

Salut i força al canut!

Ja n'hi ha prou d'aquest color

Amb menys policia potser no hagués calgut acabar cantant "La barbacoa...la barbacoa...".



L'ajuntament anuncia més repressió. Criminalitza col·lectius sencers. Desallotja a tort i a dret perquè uns delinquents li van obrir el cap a un 'urbano'...

Un tripartit d'esquerres fent política paternalista i del garrot? Aquest han acabat anant a lo que van...I l'important se'ls hi escapa de les mans...

Successió a l'Ajuntament de Barcelona, JA!

Dijous paella - Ja n'hi ha prou d'aquest color

Salut i diàleg social.

dissabte, de març 18, 2006

So del Principat

El primer disc d'Aramateix és una alenada d'aire fresc per a la música catalana. L'estrena consta d'onze peces algunes de les quals són poemes d'autors catalans clàssics (Salvat-Papasseit, Pere Quart...). Hi ha una cançó de denúncia de la minorització de les llengües sense estat cantada en occità, amazic i quitxua. També hi ha una cançó d'homenatge al desapercebut cas d'en Man.

El que més m'agrada és que, així com la música popular del País Valencià té el so característic de les dolçaines, el nou projecte hereu de Brams té una marcada personalitat principatina gràcies a la secció sardanística de vents on s'hi mesclen metalls (fiscorn i trompeta) i fustes (tible i tenora).

Escolteu-ne una de les cançons que més m'agraden i no dubteu a comprar-vos el disc si us agrada explorar nous horitzons musicals o si ja sou fidels a aquest tipus de música.

Aramateix - Quatre banderes



(Lletra de Martí i Pol)

No sé si durarà gaire l'mp3 a la xarxa ja que m'he tornat boig per allotjar-lo "per ahí".

Salutacions.

D'on prové el nom del blog

Quan no treballava i tenia temps per perdre, a vegades em posava a cercar coses a la babalà al Google o a l'eMule.

Un dia vaig trobar una referència sobre un discurs d'en Pau Casals. Val... ara ho recordo...va ser a partir la web d'en Terricabras que vaig trobar un document sobre el discurs que va fer a la ONU el 1971, a l'edat de 94 anys, en motiu de l'estrena de l'himne d'aquesta organització.

Vaig decidir adoptar-ne la declaració desacomplexada de la seva identitat com a lema i títol del meu blog. El discurs començà així:

This is the greatest honour of my life.
Peace has always been my greatest concern. I learnt
to love it when I was but a child. When I was a boy,
my mother —an exceptional, marvellous woman—,
would talk to me about peace, because at that time
there were also many wars.

What is more, I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what
has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the
world. I will tell you why. (...)

Dies més tard, en una sessió lúdica de cerca per l'eMule, vaig trobar el video del discurs diferit en el programa "El Favorit" dedicat a la seva persona. Al cap d'uns dies d'oblit en la carpeta "Incoming" el vaig visualitzar, per fi. L'atzar va voler que en aquell precís moment es donés una conjunció temporal que va sincronitzar el video amb la cançó que sonava pel reproductor d'audio. El resultat fóu espectacular.

Inicialment em pensava que la música formava part del programa però en posteriors visualitzacions la vaig trobar a faltar en haver-se perdut l'atmosfera èpica de la primera reproducció. Vaig buscar d'on havia sortit aquella música i va resultar ser la cancó "The courier" (el missatger) de la banda sonora de "L'últim mohicà"; Que m'havia baixat feia encara més temps i de tant en quant se'n programava aleatòriament la reproducció d'alguna cançó a l'Amarok.

Les casualitats van voler que la cançó casés de meravella amb el vídeo i magnifiqués la intensitat i el simbolisme del clam de catalanitat d'aquest missatger de la nostra nació oprimida.

He trigat en trobar un moment i descobrir com fer la mescla de so però a la fi ho he aconseguit:



Tot i això encara hem de veure com s'apropien del seu nom i de la seva obra per embrutarla amb la seva llengua imposada amb traduccions com "Pablo Casals" i "El canto de los pájaros".

Salut i pau.

dimecres, de març 15, 2006

L'amic Fatih

A la feina hi ha gent molt peculiar. No se si us vaig parlar del luxemburguès d'orígens iranís... Ara he conegut un alemany d'orígens turcs.

En comparació veig que jo soc ben bé de pura "raça catalana", això que alguns anormals fan gala en pintades tipus "Catalunya catalana" en alguns carrers...Quina aberració xenòfoba...


Doncs bé, el noi en qüestió és força trempat i avui he decidit quedar-me a dinar amb els companys d'auditoria per conèixer-los una mica.

Durant el dinar s'han tractat més o menys temes banals però a raó d'un comentari d'en Fatih sobre la fermesa d'en Carod-Rovira (que continuin ferms, per dignitat!) li he preguntat què opina sobre el país.


Ha respost que bé, que no troba gaire diferència amb Alemanya. Serà que no el coneix en profunditat!?...(o que com a bons ciutadans no ens conformem amb un país mediocre)


Quant a política ha expressat el ridícul que creu que està fent el PP i lo negatiu que troba la intoxicació demàgoga que practica (de la qual ell n'ha resultat ser víctima, com explico més endavant).


Ha explicat de manera molt planera que no pot ser que a aquestes alçades vingui una gent superba a una comunitat, sigui Euskal Herria, Galiza o la nostra a imposar-nos l'espanyolitat. I ha fet esments als atacs recurrents que hem rebut al llarg del temps. M'ha semblat -i li he dit- una opinió d'allò més democràtica.


DE FORA HAN DE VENIR PER EXPLICAR-HO DE MANERA TAN SENZILLA I DIRECTA!?

Ha sigut curiós veure l'ampli espectre polític de la taula. En Fatih ha preguntat a qui votàvem. Ha fet ronda: el primer comensal no ho ha volgut dir. A la taula hi havia, l'incògnit; i votants de tots els partits majoritaris excepte els ecosociates (i el PP, presumiblement). La ronda s'ha aturat després de tornar-li a preguntar al que no volia pronunciar-se i hi ha hagut una mica de mofa referent a la gent que a les enquestes no diu a qui vota realment i que després vota al PP.

Quant al cony-d'estatut s'ha fet pal·lès que per culpa d'amistats seves de Madrid tenia malentès que el que es volia inicialment era deixar de contribuir a les arques de la corsària Ecspanya. Entre el convergent i jo li hem dit que a lo molt que s'aspirava era a poder comptar els diners que surten del Principat. Què més voldriem, oi? I ara res de tot plegat.


Quant al lleuger i silenciós pique de l'incògnit en dir-li, el convergent, que si no es pronunciava era perquè és al PP a qui vota...és trist haver-se d'avergonyir de la pròpia opció política, però té el dret de no dir-ho (prou pena té...).

Acabarà el PP per fer avorrir els seus votants de centre?

Jo penso que allò de que no es diu a qui es vota és absurd en un context de normalitat democràtica. Com és normal, per exemple, i malgrat em xoqui, veure en Carod encaixant-li la mà a en Trillo.

Tambè m'ha semblat molt reveladora la resposta de la sociata. Quan ha dit a qui votava ha dit -Al PSOE. Bé...PS-C.- Perquè comenci a veure la gent en quin sentit vota quan vota PS-C. En sentit mesell-sucursalista o, directament, tardo-espanyolista.

Tinc ganes de veure quin paper fan aquestes forces polítiques quan ja sigui inevitable parlar seriosament d'autodeterminació.

Gràcies, Fatih, per ensenyar-els-hi democràcia bàsica als companys auditors!

Salut!

dimarts, de març 14, 2006

Mare meva! no era una visió!

Qui més qui menys recorda com a màgica la visita, quan era una marreca, al saló de la infància.

Fa un temps, per les notícies de TVE3, vaig veure quelcom esborronador en l'edició d'aquest any.

Vaig veure una imatge fugaç, res, un segon, menys encara, un nanosegon. Era un "stand" força especial: el de les Forces Armades. No m'ho vaig creure. Vaig pensar que devia ser una imatge que s'havia "colat" en el reportatge i com que no va trascendir-ne res més me'n vaig oblidar.

Però avui he volgut visitar la plana web (horrorosa per cert) del sindicat de professors majoritari de l'escola pública catalana, USTEC, per saber perquè diuen que no a tot (aquests dies al pacte nacional per l'educació aprovat just 6 mesos abans que entri en vigor; una mostra més d'aquest desgovern anomenat Tripartit).

He trobat referències a aquesta aberració propiciada pels sociates catanyols i els seus amos de Madrid. N'enllaço una mostra extreta d'una altra banda (Va sobre el saló de l'ensenyament però també indica que al saló de la infància també hi són, els infames).

Sobre aquest lamentable afer m'estalvio els comentaris. Sobre USTEC dir que, tot i que he llegit gaire, em sembla que com a sindicat català-català l'han marginat els sociates i els sindicats filosociates i que estan en una posició lamentable per defensar el que un dia va ser una de les grandeses del poble català, l'educació. Que ara viu anys de trista decadència.

Hi ha tanta feina per fer!...


En aquest post he introduït el concepte de català-català.

Jurídicament català vol dir "de Catalunya". Si recordeu "gaudeixen de la condició política de catalans els espanyols que tinguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de Catalunya". Això és el que significa "nacionalitat", que és l'estatus que li atorguen els estatuts al Principat. Jo puc ser dit català perquè estic censat a una de les quatre províncies que conformen el Principat. Per això alguna vegada als "catalans" més mesells i espanyolistes els anomeno "catanyols"...federalistes, regionalistes...

Per això m'he hagut d'inventar el concepte jurídic que no es contempla legalment sobre la catalanitat. Entenc per català-català aquell que se sent exclusivament membre de la nació catalana i s'identifica amb la nostra cultura, tant sigui del Principat, de la Catalunya Nord, de la Franja, de les Illes, del País Valencià o fins i tot de l'Alguer (i part de l'estranger).

El tema del "veïnatge administratiu" ho extrapolen a altres fets, a part de l'individual, com el cultural. Portant a esquizofrènies com dir que és, per exemple, cultura catalana la feta a Cornellà en castellà. Aquesta si que és bona! Aquesta és una de les últimes desbarracions de l'espanyolisme forà i, més tristament, del català.

Salut i paciència...Si tornem a tenir un sistema educatiu com el de temps passats ja haurà valgut la pena haver lluitat per la recuperació de la sobirania...

dilluns, de març 13, 2006

No és això, companyes...

Ja fa dies que està tot decidit. Hi ha estatut. I qui digui que no és bo s'equivoca...

Us sona...? és el mateix que va dir el miserable de l'Acebes desacreditant el català que no fa falta que odiem perquè ja s'odia prou ell, en Piqué, quan aquest últim donava per bona la retallada al text, que de partida ja era poc per la majoria de nosaltres; Tant pel que diu com pel que significa.

Aprofitant el desgast que això està suposant comença a haver-hi certa mobilitazció ciutadana donant la raó als que ja fa temps que es mobilitzen. Aquest cap de setmana n'he tingut mostres esperançadores que us relataré quan tingui un momentet.

De moment hi ha una iniciativa reactiva (menys és res) més que rebutja la hipoteca (extra per a alguns) que ens cau al damunt.



Salutacions i dignitat.

dimarts, de març 07, 2006

Plebiscit troià en el referèndum del cony-d'estatut

Primer aclariré els conceptes:

8<--------------8<--------------8<--------------8<--------------
referèndum

[del ll. referendum, acus. del part. futur passiu de referre 'reportar, referir']

m DR CONST Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d'estat.

plebiscit

[s. XIX; del ll. plebiscitum, íd., comp. de plebs 'poble' i scitum 'decret', del verb sciscere 'informar-se, inquirir', der. de scire 'saber']

m 1 DR CONST Consulta directa al poble d'un estat o territori amb personalitat política, per obtenir la ratificació d'una mesura o sobre la gestió d'una persona.

2 DR INTERN Votació de la població d'un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d'un estat, o el canvi de sobirania d'un estat.

3 DR ROM Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l'assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d'un magistrat plebeu.

-------------->8-------------->8-------------->8-------------->8

Doncs resulta que s'està organitzant una gran ridiculada com a traca final del serial de l'estatururut.

A http://www.votnul.org/ proposen (com bé expliquen a País Lliure) una opció de vot que servirà:

  1. Per manifestar-nos,
  2. Per trobar-nos,
  3. Per denunciar als partits polítics claudicants.
  4. Per deixar penyora que no hi haurà un altre nou estatut, el pròxim pas serà un referèndum d'autodeterminació.
  5. No va contra cap opció a favor de Catalunya.
  6. Trenca el mecanisme limitador de l 'autonomisme.
  7. És provocador, festiu i lliure.
  8. No enfronta als catalans.
  9. Defuig de la pinça dels espanyolistes.
  10. És coherent i ens obre les portes cap a la Llibertat.
Si heu estat atents a les definicions en el punt 4 "referèndum" és incorrecte. Hi correspondria "plebiscit". Així que ja sabeu. Si no esteu d'acord amb els referèndums que ens la volen colar legitimant renúncies i indignitats...VOTEU NUL!

Fins aquí el post.

Curiositat del dia: Avui un gerent de l'empresa que és d'origen iraní però és luxemburguès i parla anglès, alemany, castellà (a part dels 2 idiomes "materns" i potser algun altre que desconec) i xerra una mica català m'ha preguntat si parlo castellà (perquè sempre parlo català).

Li he respost planerament: -Si.-

Tan estrany és? Tan estrany sóc? Un paio que deu haver vist tant món s'estranya perquè una persona parli la seva llengua materna en la seva pàtria?


Doncs si. Resulta que hem de combatre l'anormalitat cada dia.

Al principi d'estar a l'empresa se'm feia molt estrany sentir tantes converses en castellà. Més gran es feia la meva sorpresa en descobrir que la majoria eren "d'aquí", ciutadans catalans, mallorquins, valencians...Mica a mica he vist com es catalanitzaven algunes de les converses. Potser ha tingut algun efecte el meu -pel que veig se'n pot dir així- activisme lingüístic.

I mentres els espanyolistes i neolerrouxistes segueixen marejant el tema de la llengua en els debats on els hi dónen audiència. Ahir al 33 uns botiflers amb llarg llinatge català contaminaven amb el tòpic del bilingüisme propi de Catalunya i amb els models educatius segregadors.

Tant odi ens ténen? Tant els fot veure l'hipotètic retrocés del castellà en alguns camps. Obliden d'on venim? És normal que l'espanyol retrocedeixi. Partint de que no fa pas tant el català estava oficialment postergat!

Cabrons!


Salutacions.

dilluns, de març 06, 2006

Grans discursos de l'Ansar (1r fascicle)

"Ande catalans ande comunists ande terrorists (sou de ispainish tripartit) uan tu meic de balcanitzeition of Ispain (sou de distruction of de Iuniti of Ispain ande fri wol) andisis a problem bicaus Ispain is uan, not tuentiuan, ande liders of de fri wol are veri temeraries if dei permit dis balcanitzeition bicaus yu nou, yu rili nou uat japen in a proces of balcanitzeition, is not gut, is olweis not gut, uel, its a bit diferent if yu arde uiner orde loser, andisis a niu question mai litel pupils, if Ispain estart a proces of balcanitzeition (God don won dis) ju is de serbian an ju is de croat an ju is de muslim an ju is de montenegrian an ju is de hapi eslovenian an in definitif ju is de legal criminal an ju is de ilegal criminal, wel, of curs ai nou de solution, de legal criminal ar olweis de democratic, ande ilegal criminal ar olweis de not democratic, sou its isi tu nou ju is de gut an ju is de bat, an if is a problem tu nou uat is de democratic an uat is de not democratic yu can ueit a bit, anden de presumibel uiner is de democratic ande presumibel loser is de not democratic anden yu can meic a retroactif judice (sorri for de veri hard tecnic terms of tudei mai litel pupils) an yu can sei dat yu olweis ar goin wiz de democratic an de gut, andisis veri isi, bat ol dis, mai litel pupils, ar veri teoric teoris, caus inde case of Ispain is mor isi, mor mor isi, bicaus is isi tu nou dat de catalans ande comunists ande terrorists arde not democratic andisis ol for tudei mai litel pupils."

Si...costa de llegir però és massa!

Extret de Misèries de Catalunya.

Salutacions

dissabte, de març 04, 2006

Grans mentides del sociatisme (1r fascicle)

Hi ha un home en qui molts ciutadans espanyols ténen dipositada una gran confiança i viuen més tranquils amb ell governant. Els catalans, però, veiem com ens vexa i ens menteix dia si, dia també.

Ara l'última mentida és que a Ecspanya (ni en cap ordenament constitucional democràtic) no existeix el dret a l'autodeterminació.

Per això cal estar tranquils, perquè és una mentida més. I perquè deixa clar quin és el camí a seguir. El reconeixement de la Nació Catalana i la seva autodeterminació. Això trigarà...però ho veurem tots, car les promeses i afirmacions d'aquests polítics no acostumen a complir-se. La part trista és que per no reconèixer-ho està allargant el patiment d'un altre poble.

Perdoneu que últimament tracti tant els temes de la metròpoli. Però és que, malauradament, les misèries d'Ecspanya encara són les nostres. I alguns no veuen lo fàcil i convenient que seria canviar-ho. Alguns a qui el Ministeri de l'Interior ha ofert escorta per la creixent hostilitat que hi ha envers ells a la capital de l'Estat.


"Li diuen democràcia i no ho és."

Clam popular

Salutacions

dimecres, de març 01, 2006

Grans cites del liberalisme del PP (1r fascicle)

D'Esperanza Aguirre a Pilar Manjón:

"Qué suerte tiene que los 10.000 euros
que le han dado por la muerte de su hijo valen
más que los de la lotería, porque no cotizan a Hacienda."

(sic :'(