No m'acabo d'inspirar...
No acabo de trobar la inspiració per escriure els posts que havia promés. De fet ja he deixat més d'una sèrie inacabada: "L'art de donar patades i cops de puny" (1), (2), (2bis) i faltaria el (i 3), "De l'Alt Urgell a la Cerdanya, un clam: Catalunya (Països Catalans) lliure!" (I) i faltaria el (i II), el relat del viatge a Madrit (que se'm va esborrar igual que l'anterior post i la frustració no me'l va deixar acabar) i un homenatge amb records per a la mare del conseller Fiol sobre la política lingüística a Ses Illes...a part de "La faula del demòcrata", sobre les fal·làcies dels "demòcrates" de tota la vida, els abusos del llenguatge i els abusos colonials en relació a la situació que s'albira a Euskal Herria, on els autodenominats demòcrates acaben sent els terroristes.
Per tot això demano disculpes i passo a enllaçar 3 articles colpidors i indispensables sobre el vigent moment de la política mediàtica principatina.
Salvador Cot - La frase assassina, Sobre com Pepe Montilla va etzibar-li a l'Arturo que ell no hagués rebaixat tant el Estatuto. Permeteu-me que o bé ho dubti o bé sigui raonable tenint en compte que potser ell sabia fins on podia cedir el PSOE i Mas va quedar-se curt, el mediocre...
Iu Forn - El Català de Montilla, Sobre com Montilla va torpedinar en una sessió la línia de flotació de les mentides de Ciudadanos.
Josep C. Vergés - Via fora jacobins!, Sobre com Montilla té molt a fer per esvaïr l'aurèola de jacobí empedreït que l'acompanya. Si...perquè als catalans ens agrada molt que ens parlin en català encara que sigui per donar-nos pel sac. Doncs compte amb aquest senyor que, amb la seva fredor gens meridional, tot i arribar a caure simpàtic, ens la pot clavar fins ben al fons. Que ja sabem com en són de farsants els sociates. No ens autoenganyem...els sociates són prestidigitadors de l'alçada d'aquest ocellet...són uns "pájarus"!:
El Sr. President no parla tan bé la llengua vernacla com piula aquest ocell. -Sembla in-creïble, oi?...l'ocell.- Val a dir que he llegit que Ibarretxe tampoc sabia euskara quan el van elegir Lehendakari per 1a vegada...Tot i això la dificultat de les dues llengües no és comparable. Tot i que és significatiu que hagin arribat a màxims representants dels respectius parlaments regionals persones que tenien un coneixement deficient o nul de la llengua pròpia del país.
Però Montilla no és comparable tampoc a Ibarrtxe en la dimensió política. Ibarrexe és defensor dels drets històrics de la seva nació i, Montilla, negador dels drets històrics dels Països Catalans; Fins i tot negant els drets polítics dels treballadors catalans, la unitat obrera dels quals és la seva versió sociatosindicalista de la unitat d'Ecspanya.
Deu ser que el pobre Montilla és va empassar els "cuentos" comunistes que Franco "deixava circular" com a alternativa al seu Movimiento ideològic a les acaballes del seu règim; sempre i quan no posessin en perill la unitat d'Ecspanya, fruit del cristianisme i bé moral que cal preservar segons la Conferència Episcopal Ecspanyola.
Que el coneixement de Montilla del català sigui deficient no hauria de ser motiu de crítica o mofa. La crítica posa en dubte la voluntat de l'ara President de conèixe'l (veieu...fins i tot jo em puc embolicar amb els pronoms febles) sense tenir en compte que ve de lluny la mania de la de gent de canviar al castellà per tractar als xarnegos i als immigrants, en general.
Si el català no l'hem fet necessari és, en part, per culpa nostra i dels nostres polítics (i del que la Constitución els deixa fer) i, en part, per l'agressió continuada des del franquisme, que alguns, amb la seva actitud colonitzadora, promouen i secularitzen, com molt bé descriu el CroatCatalà a "Pobrets estrangers!".
Quant a la mofa, trobo que és altament contraproduent per a la gent que està en fase d'aprendre'l (la gent del carrer, que no ha passat per la immersió lingüística, bé nacional que alguns es volen carregar) i que veu que se la miren amb cara estranya quan no tenen un català quasi fabrià. Espero que Montilla aprengui a parlar i escriure mínimament bé i serveixi d'exemple per a molts altres "catalans" castellanoparlants de naixement o adoptius que conviuen amb nosaltres. És esperar massa?...
Vaig recuperant el ritme...veieu!
Per tot això demano disculpes i passo a enllaçar 3 articles colpidors i indispensables sobre el vigent moment de la política mediàtica principatina.
Salvador Cot - La frase assassina, Sobre com Pepe Montilla va etzibar-li a l'Arturo que ell no hagués rebaixat tant el Estatuto. Permeteu-me que o bé ho dubti o bé sigui raonable tenint en compte que potser ell sabia fins on podia cedir el PSOE i Mas va quedar-se curt, el mediocre...
Iu Forn - El Català de Montilla, Sobre com Montilla va torpedinar en una sessió la línia de flotació de les mentides de Ciudadanos.
Josep C. Vergés - Via fora jacobins!, Sobre com Montilla té molt a fer per esvaïr l'aurèola de jacobí empedreït que l'acompanya. Si...perquè als catalans ens agrada molt que ens parlin en català encara que sigui per donar-nos pel sac. Doncs compte amb aquest senyor que, amb la seva fredor gens meridional, tot i arribar a caure simpàtic, ens la pot clavar fins ben al fons. Que ja sabem com en són de farsants els sociates. No ens autoenganyem...els sociates són prestidigitadors de l'alçada d'aquest ocellet...són uns "pájarus"!:
El Sr. President no parla tan bé la llengua vernacla com piula aquest ocell. -Sembla in-creïble, oi?...l'ocell.- Val a dir que he llegit que Ibarretxe tampoc sabia euskara quan el van elegir Lehendakari per 1a vegada...Tot i això la dificultat de les dues llengües no és comparable. Tot i que és significatiu que hagin arribat a màxims representants dels respectius parlaments regionals persones que tenien un coneixement deficient o nul de la llengua pròpia del país.
Però Montilla no és comparable tampoc a Ibarrtxe en la dimensió política. Ibarrexe és defensor dels drets històrics de la seva nació i, Montilla, negador dels drets històrics dels Països Catalans; Fins i tot negant els drets polítics dels treballadors catalans, la unitat obrera dels quals és la seva versió sociatosindicalista de la unitat d'Ecspanya.
Deu ser que el pobre Montilla és va empassar els "cuentos" comunistes que Franco "deixava circular" com a alternativa al seu Movimiento ideològic a les acaballes del seu règim; sempre i quan no posessin en perill la unitat d'Ecspanya, fruit del cristianisme i bé moral que cal preservar segons la Conferència Episcopal Ecspanyola.
Que el coneixement de Montilla del català sigui deficient no hauria de ser motiu de crítica o mofa. La crítica posa en dubte la voluntat de l'ara President de conèixe'l (veieu...fins i tot jo em puc embolicar amb els pronoms febles) sense tenir en compte que ve de lluny la mania de la de gent de canviar al castellà per tractar als xarnegos i als immigrants, en general.
Si el català no l'hem fet necessari és, en part, per culpa nostra i dels nostres polítics (i del que la Constitución els deixa fer) i, en part, per l'agressió continuada des del franquisme, que alguns, amb la seva actitud colonitzadora, promouen i secularitzen, com molt bé descriu el CroatCatalà a "Pobrets estrangers!".
Quant a la mofa, trobo que és altament contraproduent per a la gent que està en fase d'aprendre'l (la gent del carrer, que no ha passat per la immersió lingüística, bé nacional que alguns es volen carregar) i que veu que se la miren amb cara estranya quan no tenen un català quasi fabrià. Espero que Montilla aprengui a parlar i escriure mínimament bé i serveixi d'exemple per a molts altres "catalans" castellanoparlants de naixement o adoptius que conviuen amb nosaltres. És esperar massa?...
Vaig recuperant el ritme...veieu!
posted by kapde at
3:00 a. m.
|
0 comments
