Bones festes i bon vent!

Vist a acudit.net

Pax hispana

Llegeixo aquest article a l'Avui, on després de la precampanya, campanya i ressaca electoral es pot tornar a llegir quelcom que soni a políticament independent. S'hi parla de pax socialista per descriure uns flagrants exemples d'anestèsia d'opinió que havien de passar desapercebuts de la premsa catalana...

Potser no va tan desencaminada la idea de pax socialista -que no ens enganyem- no és res més que la tan desitjada pax hispana dels ecspanyols moderats. La pax romana fóu el periode de relativa calma en el qual l'Imperi Romà va exercir la seva llei sobre les seves províncies arreu el Mediterrani -algunes- pacificades a la força.

Ja ho veieu! Després de tants anys la premsa segueix igual de lliure que sempre...


Dijous Paella - Premsa Lliure

Salut!


PS: Parlant de Roma...He vist recentment la sèrie "Roma", coproduïda per la RAI, la BBC i una productora nordamericana. La primera temporada relata les conquestes gal·les de Juli Cèsar i la seva ascenció a la dictadura. Val a dir que s'agraeix una sèrie en que no hi hagi ni bons ni dolents, sinó que es contraposin les visions dels diferents poders que es disputaven la legitimitat: dictadura, dictadura del patriciat (República)...

La sèrie serveix, de manera molt didàctica, com a introducció a conceptes tan actuals però, a la vegada, llunyans -per a molts- com la lluita de classes, les conspiracions polítiques, la demagògia, etc. Planteja llums sobre aspectes de la història que desconeixia, com són les reformes que Cèsar volia impulsar tot i que les seves maneres fossin "il·legals" o -si més no- corruptes.

En resum, que m'ha encantat. És una sèrie diferent de les altres que segueixo (Prison Break i Heroes), que ensenya història, sociologia, política, antropologia; I tot de manera amena i espectacular, ja que està molt ben recreada. Tot això està amanit amb llicències històriques en forma d'escenes d'aventura i altres escenes que encabiria en l'apartat antropològic i que demostren que al llarg de la història s'ha anat teixint una densa xarxa de tabús entorn al sexe.

Ja es podria posar les piles la TVE3 i deixar enrere el provincianisme a que ens té habituats i coproduir amb televisions estrangeres els episodis més brillants de la nostra història, que de conspiracions n'anem plens, també, nosaltres...Per sort aviat es començarà a emetre una nova temporada...Ja friso!

Actualització (30/12/2006): Sembla que m'han sentit però només s'atreviran amb una pallassada per fer el ridícul directament... Espero que Serrallonga, Coronel Macià o 1714 signifiquin el canvi i siguin quelcom digne de no avergonyir-se'n...El principal problema és treballar amb la manca de recursos que implica no creure-hi...

Fa 73 anys...

...l'Avi ens deixà. La repressió espanyola es va encarregar que ningú recollís la seva herència de tal manera que, després de 73 anys, alguns espanyols fills de puta (masses vegades epítet) segueixen imposant la mateixa idea uniformista i autoritària d'Ecspanya:

El rei insisteix en el seu missatge nadalenc «España es una gran nación»

Mori Ecspanya, amunt la lliure i voluntària federació dels Països Catalans.

El decàleg del catalanoparlant

La situació de la llengua dista de ser normal més de dues dècades després de la fi de la darrera dictadura. L'altre dia vaig haver de sentir murmuris enmig del meu parlament informal en el sopar d'empresa per parlar català!...Si al Principat -d'acord que estic a Barcelona...- que és on -malgrat tot- la situació hauria d'estar més "normalitzada" m'he de sentir dir catalanista per parlar la meva llengua en una reunió informal de feina tot i haver-hi estrangers no tan recentmen arribats...estem arreglats.

Potser no va desencaminada la idea del Sr. Carod quant a la despolitització del català..."Estem en fase prenacional; d'una nació en construcció". De totes formes, em reafirmo en la meva insubmissió lingüística per ajudar als nousvinguts. Visca el Valencià!

Recentment m'han arribat notícies properes d'alguns incidents lingüístics per manca de respecte per a la llengua pròpia comuna dels Països Catalans. Vull remarcar que mai hem de veure la immigració com una amenaça. És veritat que arriben molts morts de gana amb deficiències d'educació i cultura però també arriba gent culta i educada les pàtries dels quals celebren la independència d'Ecspanya. D'aquests potser en podem aprendre quelcom i viceversa. Als altres només se'ls pot ensenyar a base de dignitat lingüística i nacional.

Per això el millor que podem fer és ser intransigents en la nostra tasca d'afavorir la seva integració -i educacó als que els hi faci falta-. Un alemany va haver de dir-nos que hem de fer ja fa temps. Per sort jo hi vaig arribar sense que m'ho haguéssin de dir:

1. Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la familia, els amics i els coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.
2. Sigueu respectuós amb tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.
3. Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, al treball, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català encara que us responguin en un altre idioma.
4. Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.
5. Si veieu algú que s'esforça a parlar en català ajudeu-lo i demostreu-li que valoreu el seu capteniment.
6. Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituïr. Ajudem-nos els uns als altres a mantenir un català viu i bo.
7. Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rosellonesos,etc i coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català com de totes les llengües cultes.
8. Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català i que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que us mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.
9. Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. A partir d'avui poseu sempre el vostre nom en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres papers impresos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.
10. Exigiu a tothom , fins i tot les institucions més rutinàries que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre el temps i nervis lluitant contra els enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda. Tota persona que defensa la seva propia llengua sense agredir a ningú té el dret al seu costat.

Pel professor Dr Tilbert D. Stegmann de l'institut Für Romanische Sprachen Und Literaturen der J.W.Goethe-Universität. Frankurt am Main. Alemanya.

Si teniu algun problema i teniu l'oportunitat de tornar a veure l'estranger, feu-li el favor de dir-li que llegeixi això per si algun dia es vol despenjar la llufa d'immigrant:

Decàleg del catalanoparlant i del castellanoparlant que viu i treballa a Mallorca

Salut i respecte.