L'art de donar patades i cops de puny (1)

El títol seria una traducció planera del que significa taekwondo. Alternativament es pot dir com fan a la vikipèdia (traducció friqui de "wikipedia" al català):

El Taekwondo (...) (camí del peu i del puny) és un art marcial d'origen coreà, similar en certa forma al karate japonès. Es basa, com indica el seu nom en coreà, en la utilització de les mans i peus nus per atacar un adversari, i de defensar-se amb la mà, l'avantbraç o les cames, si bé utilitza més les cames que el karate.

El seu origen es remunta uns 2000 anys endarrere, però només fa 50 anys que es practica sota la forma actual. Avui dia s'ha convertit en un esport molt estès. (...)

Un dels exercicis més importants és la realització de pumses (katas en terminologia de karate). Els pumses són seqüències de moviments de defensa i atac que simulen un combat imaginari amb diversos adversaris, i estan relacionats directament amb els diferents graus de cinturons. (...)

D'aquesta breu definició se'n poden fer moltes observacions:

El Taekwondo és una art marcial o un esport segons es miri i, sobretot, depenent del practicant. Hi ha qui va al gimnàs i es pren l'entrenament com una classe d'aeròbic oriental sense posar gaire interés en la tècnica ni en els consells del mestre i, clar, entrena malament i no progressa tan ràpidament com podria, a part de fer el pena. Tot i que l'important és sempre estar content amb un mateix i amb els progressos que assoleixes.

Com a esport és d'allò més complet, ja que requereix l'entrenament de la força, la potència, l'equilibri i l'elasticitat de tot el cos per assolir el domini dels diferents moviments i fer-los amb rapidesa i precisió. Però hi ha qui prefereix complementar-ho, pel seu compte, anant a inflar els músculs al gimnàs i, per tant, desequilibrant o estressant el cos amb altres exercicis possiblement contraproduents per l'adaptació que cada esport provoca en el cos per a la optimització de la seva pràctica.

Efectes secundaris del taekwondo en
l'esquena d'un estudiant sedentari qualsevol.

Fa falta una gran dosi de disciplina i paciència ja que per executar els moviments amb màxima efectivitat cal estar, primer, preparat físicament, que és el que es treballa durant els primers cinturons; I, segon, cal repetir les diferents tècniques infinitat de vegades. A això sumeu-li flexions, abdominals i altres exercicis específics fins al punt que pot arribar a ser avorrit i frustrant en els inicis si hi ha manca de motivació i d'esperit de superació. I és motiu de més d'un abandó.

En aquesta época on tothom està acostumat a comprar-ho tot i a la immediatesa sense esforç, el taekwondo no té tant èxit com anys enrere, com és lògic, per la contraposició amb els valors predominants.

Continuarà...