Fa dos segles se'n riurien d'el Jueves

Via Té la mà Maria trobem un seguit d'il·lustracions del segle 19 recollides en el llibre "Los Borbones en pelotas". Riute'n del Jueves!

BORBONES EN PELOTAS

Salut!

Here comes tha spanish Inquisition (again)

El jutge ordena el segrest d''El Jueves' per una vinyeta dels Prínceps en ple acte sexual

Recordo fa un temps allò d'unes vinyetes de Mahoma i tots els fonamentalismes que es van desfermar...Ara sembla que el fonamentalista és l'Estat veí...


Salut i morin el Rey i Felipe VI.

PS: Un tipus de censura una mica més subtil, la censura de l'Institut Ramon Llull:



Actualització 21 de juliol de 2007: Com diu la notícia de Vilaweb que es fa ressó de l'enrenou que s'ha creat, crec que la publicació de la il·lustració és delicte...'nem a fer-ho una mica més gros, si pot ser, malgrat fer-li publicitat al Jueves:

Més nostalgia skatalítica

De casualitat he descobert aquesta col·laboració d'en Francesc Ribera amb els vells Discípulos de Otilia. La veritat és que no havia seguit gaire més la trajectoria turbulenta dels otílics. La cançó es diu "Pantone 428. Gris Cornellà" i és del disc Wateke del 2004. Com passa el temps!...



Salutacions cordials.

Feixisme panibèric insular

L'altre dia parlava dels anhels de llibertat insulars...

Suposo que ara estan crescuts els aperturistes mentre que els retrògrads es crispen per moments. Jo els hi recomanaria prudència i seny als primers, ja que no sé els darrers si són gent amb tan poques entranyes com els ocupants del País Valencià que van profanar la tomba de Joan Fuster.

La reacció a una sèrie d'articles d'en Tomeu Martí anomenada "La camorra de Matas" demostra que "hi ha gent a qui no agrada que es xerri, s’escrigui o es pensi en català; la mateixa gent a qui no li agrada que es parli, s’escrigui o es pensi."

La camorra de Matas (1)
La camorra de Matas (2): Pérez Argüelles un vividor a compte de la crispació
La camorra de Matas (3): els “xiringuitos” de Pérez Argüelles reberen prop d’un milió d’euros de fons públics
La camorra de Matas (4): Gabriel Barceló Oliver, un hoteler acomplexat i... subvencionat
La camorra de Matas (5): Joan Calafat, salut i força milions d’euros
La camorra de Matas (6): Gabriel Barceló

Resultat: Inducció a l'autocensura per via d'amenaces criminals.

L’extrema dreta torna amenaçar Tomeu Martí: “hay que pararle los pies”

La cita entre cometes és d'Ovidi Montllor.

Unionistes del món uniu-vos

Darrerament en Josep Sort semblava que repapiejava però aquest darrer post seu és molt interessant des del punt de vista de l'antagonisme ideològic unionista (espanyolista, canadenc, etc.) - independentista (des de diversos fronts desavantatjats).

Tot i que alguns no se n'adonen (altres si), cada dia perd més força la confrontació dreta-esquerra (veure article que ve com anell al dit).

Aprofito per penjar una cançó que em retorna a l'adolescència (estic en plena nostalgia skatalítica). Em vaig assabentar que els Skaparàpid s'estàn despedint.



Salut!

Lliçons d'un català insular

A vegades els missatges més clars i contundents venen de les zones més maltractades de la nació.

Molta gent amb qui parlo i que es diuen catalans no tenen idea del que vol dir i arriben a dir verdaderes estupideses al respecte. Els hi recomanaria escoltar aquesta cançó i interessar-se pel que explica:


Aquesta manera d'entendre la nacionalitat catalana per alguns cal ser ocultada i censurada. Suposo que aquesta és la manera més ràpida d'atrapar un espanyol.

Biel Majoral musica Pere Capellà.

El meu gat està enaiguat

Fa temps que el meu gat està neguitós, nerviós i no para de miolar uns brams que irriten tota la família.

Jo ja fa temps que sé què li passa, tot i que ens va costar...Potser és perquè no teniem cap mot que ho descrivís. Fins avui no hem descobert (recordat, de fet) que hi havia un terme que ho defineix: enaiguar.

Concretament té una acepció:

4 pron
		2 VETER Migrar-se el bestiar quan el priven d'un bon tracte a què estava avesat.

Doncs si...el meu gat enyora la seva terra, on gaudeix de llibertat per voltar una mica pel poble. Tot i així ara faré una reserva a l'era de casa ja que hi ha Síndrome d'Immunodeficiència Felina solt...

Em trenca el cor. Jo els vaig adoptar però resulta que el tinc segrestat. Per això mai havia volgut intervenir en la vida dels animals.

Aviam com ho podem arreglar. Per desdramatitzar afegeixo un video d'un gat que en comptes d'estar enaiguat està "en-aiguat", li encanta l'aigua. Es diu 'Medio i viu en una clínica veterinaria amb 3 recollits més. Podeu veure (relativament, perdoneu la qualitat del meu mòbil) com li raja per la cara i ni s'immuta.



Salut i aigua!