Que diferent sóc de l'altra gent

Això deia la cancó de Brams "Fil a l'agulla":

"Escarxofada al sofà
davant del televisor
respires banalitat
respires abducció.
Tot allò que t'hi expliquen
no té res a veure amb la teva vida.
Penses: -Que diferent sóc de l'altra gent.-
(...)"

La vaig recordar ahir a la nit mirant de passada la tele abans d'anar a planxar l'orella. Em van cridar l'atenció dos programes:

El primer era el programa del 33 "Forat 18" dedicat al "pitch and putt" la versió del golf per a la plebs. On sortia un jovencell de Sitges que fa negoci revenent les pilotes que es penjen en un turó de vora el camp. La tendra història d'un pobre a qui un mecenes li ensenya a jugar al golf i un club poc elitista li premia la "singularitat" de la seva existència permetent-li fer ús de les instal·lacions. Tenia estil el xicot...però a mi el golf, tot i que la tècnica pot ser interessant, no m'agrada, ja que no és un esport equilibrat...ni per al cos, ni per a la natura.

L'altre programa és el clàssic entre els clàssics de la tele casposa. Allò que mai s'hauria d'haver importat de l'Imperi: la telebotiga. El producte de la setmana és l'emblanquinador de dents "Velform smile". La versió doméstica dels caríssims tractaments per lluir dentadura d'anunci de dentifrici. Funciona untant la dentadura amb una líquid i sotmeten-la, després, a un flux de llum especial proveïda per un giny que portes penjant de la boca com en la següent imatge:



Pots guanyar 8 graus de blanc amb el Velform Smile! (Segons la seva escala de blancs-grogs que ve de regal en una cartolina). Era realment surrealista veure tot de dones-model amb l'aparato a la boca desfilant per la pantalla.

Deu ser preocupant el nivell d'autoodi de la gent si hi ha mercat per a aquestes "meravelles" de la tècnica. Com diu aquell altra cancó de Brams ("Foscor"):

"Tanca la porta al viajant de mentides
i fes-te un petó que el tindràs merescut"

Salut i autoestima!