Acceptada petició de canvi de temàtica

Recentment se m'ha criticat que parlo massa de política i, per un altre cantó, se m'ha recomanat que parli de coses meves.

Cert és que últimanent m'he centrat en temes que la gent trobarà farragosos i pesats. Sobretot la gent que no hagi iniciat el mateix viatge que jo. Viatge cap al coneixement de la realitat que ens envolta i els seus orígens, cap a la presa de consciència i cap a l'activació del sentit crític. Però és que com deia Mahatma Ghandi:

"Tu mateix has de ser el canvi
que voldries veure en el món."

Sense entrar, per ara, en els motius de l'animadversió de certa gent per la política (o del que entenen per política) i per satisfer part de l'audiència, explicaré els detalls d'una de les meves aficions. Tot i que, com veureu, quan ets una persona observadora, curiosa i estudiosa tendeixes fer indestriables unes aficions de les altres. Això passa quan el que realment cerques és donar un sentit a tot plegat o, més planerament, sentir-te viu. Ja que com deia Howard Thurman:

"No et preguntis que necessita el món.
Pregunta't que et fa sentir viu, i fes-ho,
ja que el què necessita el món
és gent que se senti viva."

L'afició que volia relatar avui és l'esport, tècnica, filosofia i art del Taekwondo però me n'he anat per les parres filosofals. Així, doncs, alternativament presento la meva afició per les cites cèlebres que ajuden a reflexionar o, millor dit, filosofar.

Cal tenir en compte que és un camp propici per les apropiacions d'autoria indegudes (o atribucions indegudes, segons la rellevància de qui l'ha repetit). I quan la frase és massa cèlebre és quasi impossible trobar-ne l'autoria a la màxima autoritat avui en dia (Sant Google). Tot i que intento citar l'autor reconegut prefereixo dir "com deia aquell", ja que el nom a vegades no el recordo i no vull faltar a l'autor original. Considero que citar l'autor no és vital tot i que, si el coneixes, et dóna sensació de context i de completesa.

El cas més flagrant que conec d'això que us dic és el de la frase olímpica "L'important no és guanyar sinó participar", que un cop vaig sentir que qui se la va apropiar era un mediocre talment aristòcrata gavatxo anomenat Baró Pierre de Coubertin que també deia que les dones, a les olimpíades, només hi valien per entregar els trofeus (sic). I talment va obrar que en les olimpíades que va organitzar en va excloure les esportistes femenines.

Així doncs deixo el relat sobre el Taekwondo per un altre dia. Sap greu.