What is more, I am a Catalan.

dilluns, de gener 30, 2006

Conveniència i corrupció

Jo em planto! No puc tolerar més aquesta manera de fer política. Ara en Pujol diu que aquest estatut no servirà per gaires anys...De qui se'n riu!? es pensa que els espanyols voldran sentir a parlar altre cop de canvis en un termini curt de temps?!

Mentres, els seus deixebles veuen com el PSOE continua amb les rebaixes...On arribarem!? Quin gran negociador estàs fet, Arturo Mas...heu perdut tota opció ja...el vostre pacte PARLAT l'han tergiversat. Potser fins i tot deies la veritat en anunciar el pacte i t'han aixecat la camisa vilment. Fins i tot us treuran el control de les caixes! JAJAJA! ja la ballareu sense el vostre particular joc del monopoli!

+ a RadioCatalunya.ca

- I ENCARA NO EXISTEIX! : CiU I EL GOVERN ESPANYOL JA DISCREPEN SOBRE LA FUTURA AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

-
AQUESTA SÍ QUE ÉS BONA!: PUJOL LI DÓNA POCS ANYS A L´ESTATUT


No he pogut contrastar gaire les informacinos donades per aquest diari independent...de tota manera semblen fidedignes segons les informacions que consulto en els altres mitjans.

ACTUALITZACIÓ: L'entitat editora del diari és AMICS DE LA LLENGUA CATALANA. Em mereixen tot el respecte i me'n fio plenament. Són els que es van intentar querellar contra el Rei per dir que "A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano" i que només van poder-ne treure que NO tots som iguals davant la llei. A ells els meus ànims i que sàpiguen que no estan del tot sols en aquesta lluita tot i no rebre cap suport institucional. Estan realment decepcionats pel rumb que han agafat les coses (estatut, atacs al model d'immersió lingüística, "idioma valencià", etc.) i tenen intencions d'abandonar en la tasca del diari, lamentablement. Espero que quan es passin al bloguisme notin la calor de la xarxa social que s'està teixin al mapa d'Internet dels Països Catalans.

Tornant al xec en blanc que han donat, en nom de la nació, els botiflers convergents:

Espero que les bases dels vostres partits no siguin idiotes i us facin el buit i dels votants en rebeu el rebuig i el càstig en les properes eleccions. Si no, emigro.

Només podem ofegar les penes amb humor:


"Nosaltres no hem mai qüestionat la unitat d'Espanya;
nosaltres també som espanyols"

L'exhonorabilíssim Jordi Pujol

Enteneu ara per què són aquests els nacionalistes amb qui volen pactar els espanyols?

diumenge, de gener 29, 2006

Canàries amiga

Ahir vaig conèixer, en Jorge (pronunciat "horje" amb la "h" lleu), el nom és en honor del patró del Principat. Un noi provinent de l'arxipèlag canari. Concretament de La Laguna (Tenerife). Vam parlar de moltes coses, va preguntar per l'estatut i per la pancarta dels Països Catalans al Camp Nou. Si, simpatitza amb el Barça. Li vaig dir que l'estatut, finalment, malament i que València és el un flanc del camp de batalla de l'espanyolisme dintre la nació catalana.

Ell opina que Espanya els beneficia, que si no serien Àfrica i estarien venint en patera; i que creu en el ZP. Jo vaig expressar el sentiment contrari exposant-li exemples avalats amb la història propers a la seva sensibilitat. En aquest cas sobre la docència, que és el motiu que l'ha dut a Barcelona, ciutat que admet agradar-li molt.

Li vaig dir que durant la república es va fer un avanç magnífic en educació. Obrint escoles en pobles on no n'hi havia i aplicant mètodes pedagògics que eren motiu d'admiració i estudi dels països estrangers, i que això, com moltes altres coses ho vam perdre perpetuant-nos en la mediocritat. Com diu dita oriental:

"La justícia sense poder està buida, però el poder sense justícia només és violència"
Miyamoto Musashi

Vaig descobrir que allí queden indígenes, els guanches, però que la seva força demogràfica ha anat minvant al llarg dels segles d'ocupació. Però els canaris ténen personalitat pròpia i un caràcter obert i càlid (sovint els confonen amb llatins i els costa que els hi lloguin un pis) que contrastava, ahir, amb el caràcter més nòrdic d'una noia igualadina que vaig conèixer en la mateixa trobada.

Ahir em vaig adonar que no em cal viatjar per conèixer món. Barcelona és un lloc magnífic per conèixer nacionalitats i maneres de pensar de tots els colors. Només cal sortir al carrer i parlar amb la gent. Tothom parla de política, que és la veu del sentiment col·lectiu. Fins i tot un home aventurer més gran, xilè, que se'ns va acoplar va dir que Espanya faria millor d'estar unida i no barallada per a defensar-se d'uns hipotètics atacs estrangers.

No li donaré gaire crèdit, primera, per la barrabasada que significaven les seves paraules i, segona, pel dubtós perfil ideològic que va mostrar en callar sobtadament quan el canari va dir que ell era socialista de socarel, sempre. La igualadina, com no, va llançar el crit al cel dient que els que ens volen units són els que ens separen.

Jo no vaig estar despert per afegir que la unitat no vol dir uniformisme i que estar junts significa, en gran mesura, estar barallats i estar separats no implica continuar enfrontats i no col·laborar mai més en res.

És el que té el vi de Sa Pobla, em va ennuvolar una mica el seny. Si, vam estar a la festa de St. Antoni, els foguerons de gràcia dintre del cicle tradicionàrius. La illa de Mallorca en una plaça de Gràcia. Magnífic. Mai m'havia sentit tant feliçment català com ahir, abrasat per les fogueres i escoltant els crits de la terra i el so de les ximbombes.

Finalment vull enllaçar un article que un canari amic va fer sobre l'estatut quan era el projecte que havia de fer trempar els catalans durant les vinents dècades. A ell també el feia trempar el projecte, com mostraré en els següents retalls. Però us convido a llegir-lo sencer.

L'article es titula "Visca l'estatut i força al canut". Per canàries corre la versió que el canut era una mena de cartera que es duia lligada al cinturó i que es colpejava en dir aquesta tradicional dita que nosaltres associem amb el sexe.

"Los catalanes me tienen contento. Sé que es peligroso manifestarlo en algunos ambientes, bares de fanáticos del Real Madrid sin ir más lejos, pero es así. Los detractores de lo catalán no han logrado variar mi independencia de criterio respecto a lo que es bueno y a lo que es malo. Y yo pienso que el estatuto es bueno para Catalunya y que es bueno para quien tiene que ser bueno, básicamente, para los catalanes.

(...)

El dinero que recauda Catalunya no saldrá de ahí más que el que se acuerde con el Estado y eso hará de la catalana una sociedad menos dependiente y pedigüeña.

(...)

Es bueno para los que defendemos la diversidad de facto y no de boquilla: el idioma catalán se consolidará porque será más oficial, es decir, la única forma real de protegerlo.

(...)

Encima es democrático, tiene el respaldo de la mayoría y legaliza lo evidente: que Catalunya es una nación. Y es una nación porque es una comunidad nacional diferenciada donde sus ciudadanos desarrollan un fuerte sentido de pertenencia a la misma. Una nación sin estado para ser más precisos. Hay muchas personas que no quieren distinguir una cosa de la otra, pero bueno, ese es su problema. Intelectualmente el asunto está resuelto hace tiempo, ahora que ...judicialmente no lo esté, todo el mundo sabe del retraso de la jurisprudencia. Qué le vamos a hacer, si en las facultades de derecho todavía está vigente el plan de estudios del año 49 o 50 ustedes me dirán.

(...)

Estamos todos. Y todo nos recuerda a la transición, pero no a la segunda, sino a la primera. Aquélla que no se terminó, aquélla que Carrillo y González lograron disuadir aireando el fantasma de la involución y del separatismo, desmovilizando a los obreros e inflando el presupuesto de cultura. Aunque éste sea otro escenario, la ruptura democrática tiene ahora otra oportunidad. Puede que los más jóvenes no sepan de qué hablo, pero algunos más viejos tenemos una espina clavada y nadie nos puede evitar el gusto que nos da observar el terrero.(...)

Paco Déniz Ramírez"

Gràcies Jorge, Gràcies Paco.

La nació esquarterada

Trista condició la de qui viu sense saber quina és la seva pàtria!...deia aquell.


Les pàtries les entenc com coses de fanàtics disposats a morir per elles (El "Todo por la patria" i altres bajanades bel·licistes). A aquestes alçades no caldria arribar a extrems...Personalment prefereixo el concepte de La Terra.

Avui vull parlar de nacions, del sentiment de pertinença que les defineix i del respecte entre elles.

La frase inicial del post descriu la tragedia per la qual em portava el malvat Estat de les autonomies. Aquell estat (joc de paraules ;) d'inconsciència que el PSOE-GAL i les seves ramificacions regionals van anar trabant amb esforç silenciós i que el PP va trencar amb els seus brams d'uniformisme (el que ells entenen per unitat).

Però amb l'adveniment de la meva consciència nacional he vist que, gratuïtament, se m'ampliaven les fronteres cap al nord i cap al sud; cap a l'oest i cap a l'est.

Això és el que pensem els catalans conscients. Això és el que fa que independentment del que ens reconeguin siguem nació. El problema és que no només no es reconeix sinó que a més es nega i, el més escandalós encara, s'associa amb el pangermanisme i s'equipara amb el nazisme.

Cal fugir de definicions de diccionari que, en gran mesura, estan escrites partidàriament:

RAE:nación
1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2. f. Territorio de ese país.
3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

Partidàriament perquè cada una d'elles respon a l'institucionalització de les formes per negar la nació catalana:

La 1 fonamentant l'estat-nació.

La 2 retallant el territori en comunitats autònomes i impedint la federació política entre elles. Com a efecte secundari tenim contenta la classe dirigent regional i apareixen com bolets presidents, barons i altres desferres aspirants de cap d'estat virtual tutelat.

I la 3, volent fer creure que una part de la nació parla una llengua diferent...

{chorus}Qui t'ha qui t'ha qui t'ha qui t'ha...{/chorus}
Qui t'ha parit que t'entenga
Acadèmia valenciana de la llengua
Països Catalans problema
per als estòmacs agraïts del sistema
polítics amb escorta
amb els nassos plens de farlopa
(...)

La gossa sorda


Direu, com et ralles amb els conceptes...No sóc l'únic! Això és el que volien fer els polítics en el nou estatut definint el Principat (una part) com a nació. Per si no ho sabeu, després de tant merder, tot quedarà en una versió maquillada de l'actual, no un de nou. Això vol dir que als catalans del principat ens han hipotecat per unes quantes dècades més sense donar-nos el pis.

Però l'únic que reconeix l'Ecspanya plural de ZP (això si, subtilment pressionada pel PSOE, el PP, la COPE, la FAlange ESpan~ola o, si em permeteu la llicència acronímica, FAES, els militars i la judicatura) és que la nació catalana emana del parlament de Catalunya, com si fos una entelèquia política. La definició, que ve de propina perquè en principi seguirem sent una nacionalitat, fa riure:

"El Parlament de Catalunya, aplegant el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana, ha definit d'una manera àmpliament majoritària Catalunya com a una nació"

Resulta que l'anterior definició (negociada però no publicada) ratllava l'insult en intentar dir quelcom simliar a...:

"Alguns catalans opinen que Catalunya és una nació"

Què vol dir "alguns catalans"? Fa falta que tots els catalans siguin portadors de la consciència nacional? A cas el fet que "alguns espanyols" no se sentissin espanyols negaria la seva estimada Ecspanya? Nooo! això no, oi...?

No crec que faci falta que ens ho reconegui Ecspanya això. No crec que calgui fer encaixar això en un estatut d'autonomia submís a la constitució que simbolitza la continuitat del projecte del dictador. Si no se'ns respecta una cosa així no haurien de dur l'etiqueta de demòcrates en ple segle XXI, ara ja no. En això hauria de consistir la 2a transició, no crec que estigui prou madura aquesta democràcia...

No serà que els hi fa por reconèixer que se senten despullats ideològicament ara que ja no val la raó a la força sinó la força de la raó?


No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Al tall

divendres, de gener 27, 2006

Karaoke de l'estatut

dimarts, de gener 24, 2006

"Gore", venes i política

Deia un manifest negativista que els textos han d'arribar directament al cervell i que s'hi han d'arraconar tota mena d'eufemismes. Així doncs:

PER ALS MÉS SUSCEPTIBLES: Ficció incívica (ja que "escupo" ràbia), per desfogar-me, però sense ànim d'enaltir la violència sinó de no amagar-la o obviar-la.

"M'agradaria tallar el cap d'Alejo Vidal-Quadras amb una katana per riure veient com se'l lloa per la tele un cop traspassat a millor vida.

Un ésser que en ple segle XXI és capaç de justificar els aixecaments militars contra l'expressió democràtica dels pobles sobirans demostra que hi ha ferides que segueixen sagnant.

Jo, en canvi, he deixat de sagnar. Fa temps vaig deixar de fer donacions de sang perquè el contingut de les meves venes no vagi a parar al continent d'animals que pensen com ell.

Torna, Alejo, per ofrenar noves glòries al Partido Popular. Et volem a prop. On fins i tot fas nosa als teus."

Amb aquest post introdueixo el conveni de dir en castellà tot el que estigui relacionat amb el PP. Aviat dedicaré un relat acarnissat, com aquest, als altres botiflers (traidors que fan el joc als espanyols), els catalanets, botiflers disfressats de catalans, ja se sap...l'enemic és pitjor a dins que fora.

Cites d'Alejo (Algunes, curiosament, trobades via http://katana5.tripod.com/ i contrastades en altres bandes. Si...Em semblaven increïbles)

"No hem d'ofendre Espanya parlant en català al Congrés per provocar un incident."
Alejo Vidal-Quadras, eurodiputat del PP. 2004

Ja veig com s'ofen Europa parlant multituds de llengües al seu parlament...Català encara no, gràcies a tu, suposo.

"Si llegara el día en que una oscura pesadilla se abatiera sobre Cataluña y los niños nacidos en Cuenca, en Trujillo, en Gijón o en Jerez de la Frontera, pero residentes en Olot, en Hospitalet, en Balaguer o en Tortosa, fueran considerados realmente extranjeros, si ese día aciago viese la luz, el firmante de este artículo, catalán de tantas generaciones que le sería difícil averiguar su número, se plantaría en la Plaza de San Jaime y declararía solemnemente, aunque con el corazón roto -Jo sóc un extranger_".

Alejo Vidal-Quadras. Líder del PPC. ABC. 3 de març de 1990.

A Catalunya no s'acostuma a tractar els estrangers tan malament com els catalans a Espanya...per això venen molts turistes i immigrants.

"No es difícil imaginar que, una vez aprobada la ley conteniendo los preceptos de obligatoriedad de corresponder en la lengua del cliente o usuario, grupos organizados de tinte nacionalista extremo procederían de inmediato a organizar campañas de detección y puesta en evidencia de aquellos establecimientos, empresas de servicios o despachos profesionales que no dispusiesen de personal en condiciones de hablar en catalán. La posibilidad de todo tipo de situaciones de enfrentamiento y desasosiego ciudadano quedaría así abierta, sin que se puedan descartar secuelas de violencia física contra personas o de vandalismo contra las propiedades de los resistentes a la conversión a la única lengua verdadera".

Alejo Vidal-Quadras. Líder del PPC. "Corresponder no es imponer" Expansión. 14.III.1997.


Amb aquesta última demostra conèixer la realitat del País Valencià on realment si que la crispació ocasiona aquests efectes (Cas Agulló, bomba a can Fuster assumida pel GAV en prescriure el delicte i, més recentment, l'atac a la llibreria 3 i 4)...

El més trist és que en el marc de la política professionalitzada que patim potser no ho pensa realment i només ho diu perquè el seu electorat si que ho pensa i no té cap mena d'escrúpol en fer el paper que calgui per aconseguir els tan desitjats vots, font de diners i poder i, per tant, de més diners. La feina bruta la fan uns pocs i amb el poder ja poden realitzar la vessant econòmica liberal que és la feina que s'espera d'un partit de "dretes" (si...a l'estranger estan flipant amb el PP). Estan àmpliament comprovats els rèdits electorals de l'anticatalanisme...Podeu llegir "No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme", de Francesc Viadel.

Com deia aquell (Richard S. Morales): "Un bobo engaña a ciento si le dan lugar y tiempo"
i temps n'han tingut molt...

dimarts, de gener 17, 2006

Últim dia de classe; Debat per sords sobre pirateria

Avui he finalitzat les classes de segon cicle d'enginyeria de telecomunicació. Només hi he anat com a espectador de les presentacions de grup que restaven de l'assignatura "la seqüència de la innovació". Ha sigut un final amarg.

L'assignatura s'ha caracteritzat per la manca de qualitat dels treballs individuals, excepte comptades excepcions. Més que per les poques hores dedicades (ja se sap...a aquestes alçades de la carrera tothom té pressa per acabar i poques ganes de fer feina) o de la capacitat de cercar informació i contrastar-la, em temo que ha sigut per una falta de visió global necessària per relacionar bé els temes concrets amb l'assignatura.

Val a dir que en alumnes de 5è aquesta manca de visió global és "denunciable". Altres tics "denunciables" que he observat aviu són els riures estúpids en dir paraules o noms en anglès. O quan s'ha tractat l'estat de la innovació a Ecspanya i s'enunciaven unes estadístiques calamitoses. Suposo que eren riures per no plorar...com de dir: "no hi ha remei...; què hi farem...; ja se sap: Spain is different!

En una de les presentacions s'ha parlat sobre innovació en tècniques antipirateria en la indústria discogràfica. AI!...he pressentit de bon començament...Quan he vist el to que agafava he decidit que hauria d'aprofitar el torn de preguntes per fer-els-hi veure que estaven dient certes falsedats tòpiques.

El rerefons de la presentació s'ha basat exclusivament en el discurs que la indústria discogràfica i les entitats gestores s'han afanyat a posar en ment de tothom, amb malversació de cabals públics per part del govern inclosa, infonent la por i la mentida per mantenir forçadament el seu model de negoci obsolet i sobredimensionat en intermediaris i en quantitat de beneficis.

No hi ha hagut esbós de cap visió alternativa i s'ha posat al mateix sac compartir continguts amb la família i amics, descarregar continguts d'Internet (fins aquí tots legals) amb piratejar centenars de CDs i vendre'ls amb ànim de lucre.

Quina mena de ciutadans hi ha que no coneixen que ténen garantit el dret d'accés a la cultura a la llei de propietat intel·lectual!? I que no està bé que un govern legisli orquestrat pels designis dels grups d'influència privats i en contra dels ciutadans que, alhora, són els usuaris dels susdits grups privats!? M'he encès. No hi he pogut fer més. Tant, que he comés l'error que intenta prevenir aquesta dita:

"No parlis a l’orella d’un neci,
menysprearà la sensatesa de les teves paraules."
Proverbis 23 ;P

La resta del torn de preguntes ha voltat sobre aquests arguments. Alguns despistats feien preguntes tècniques per culpa de la por que els hi havien posat al cos. Feien gala de la manca de visió de fer preguntes tècniques en una presentació no tècnica tot i estar inclosa en un pla d'estudis d'una enginyeria. Els altres es dedicaven a posar serenor als meus arguments sense evitar que els conferenciants es posessin encegadament a la defensiva. Tantes presentacions que s'han fet durant el decurs de la carrera i cap professor no ha sabut posar seny en aquests mals costums...

Pels qui sàpiguen reconèixer el seu error i entenguin que les meves crítiques no anaven dedicades a la seva persona ni al seu treball, aquí van uns enllaços per conèixer la legalitat sobre el tema (que considero que és el criteri vàlid a seguir, en comptes de supòsits i comparacions amb el sistema legal nord americà, que ja coneixem per on coixeja) i fer una lectura crítica de tot plegat.


I un parell d'efemèrides:

Un partit contra els drets d'autor es presentarà a les eleccions sueques Si, noies, Suècia. El país més avançat quant a innovació i societat del coneixement dels quatre que els nostres altres companys han presentat...Allà també se les heuen amb els grans innovadors del sector discogràfic!

Ho hem demostrat, NO és delicte


"Només mereix dir-se lliure
aquell poble disposat a desafiar les lleis injustes,

només mereixen ser lliures
aquells ciutadans disposats a conquerir els seus drets."

dissabte, de gener 14, 2006

Teclat andorrà

Via el cau del drac m'assabento del teclat en català. No sé com se m'havia escapat de la llista de correu-e d'usuàries de Debian en català...


-"Tu delires!". Em direu...Però analitzem de què va aquesta aparent parida perquè destapa un petit (en aquest cas) problema d'inconsciència social. És una de les moltes coses que se'ns han imposat (perquè les hem acceptat com a naturals) per la conjuntura que vivim. Em recorda la teoria dels micos, que un amic em va explicar.

"Per entendre per què el disseny del teclat espanyol és tan poc adient, primer cal explicar el teclat anglès. El mapa de tecles anglès va ser dissenyat de manera que tots els metacaràcters fossin fàcilment accessibles . Això suposa un avantatge a tots els àmbits, però especialment en els usos d'usuaris avançats, tals com la programació o la línia de comandes, ja que aquests caràcters són més habituals.

Però, quin problema hi ha amb el mapeig espanyol? Doncs que per a afegir 4 tecles, les van canviar totes de lloc! El resultat és que la majoria dels metacaràcters ara són molt menys accessibles.

El teclat català és gairebé igual que l'anglès, l'única diferència és que s'hi han afegit les tecles que hi falten per escriure en català. Totes elles són combinacions amb Alt Gr, i estan ubicades als llocs més lògics."

DESCARAT! Això és ridiculisme (veure Ridiculisme a l'Iraq). Igual que l'espatalà (una barreja entre espanyol i català que revoluciona el conflicte lingüístic perquè és un terme mig) o l'hora catalana (30 minuts abans de l'espanyola per qüestions de desfasament horari) que afegeix més confusió al caos provocats pels de la doble C.

Està en procés d'inclusió en els diversos projectes de programari lliure (esperem que des del Govern Espanyol no s'emprenguin accions per evitar-ho, com amb les seleccions) i hi ha controlador pel sistema Finestres. Si agafeu retolador no us caldrà comprar el teclat amb la nova disposició (o alternativament els gomets per censurar el teclat colonitzador) a Large Format Computing, Inc.

La nota final de l'autor d'el cau del drac la subscric personalment ja que em vaig trobar en la situació descrita quan vaig estar de vacances per Perpinyà:

"Com a nota, mentre que el teclat espanyol és força vàlid per a escriure en català, no ho és gens el francès, amb els problemes que han de patir els ciutadans nordcatalans que volen escriure en català."

Salut i ridiculisme!

divendres, de gener 13, 2006

La llengua

Segueixen donant pel sac amb la llengua...(l'altre dia discutíem un dels tòpics del bilingüisme en els comentaris d'una entrada d'aquest blog)

No entenc perquè els catalans hem d'aprendre una llengua (el castellà) que té tan poca projecció positiva en l'escena internacional i en molts altres àmbits, com el professional. I que, a més, intenta substituir la nostra en la situació d'anormalitat democràtica* en que vivim.


Jo aposto per l'aprenentatge de la llengua natural de cada comunitat autònoma i com a 2a llengua l'anglès (així, de pas, potser els castellans ténen un president algun dia que no faci el ridícul parlant sa llengo de Shakespeare). Així tots ens entendriem amb la llengua que ,circumstancialment, hem acollit com a comuna. També estaria bé que cada alumne tingués una 3a llengua, com l'alemany, el francès, l'arab o el castellà.

Després d'aquesta dosi de sornegueria (en part), cal insistir en el tema de la pedagogia. Aquesta vegada, però, recalcant com molt bé diuen els del Col·lectiu 1707, també referint-se al tema de la llengua, que, cito textualment, "Perquè hi hagi pedagogia cal algú amb ganes escoltar, i diguéssim que aquest no és el cas, com s'ha demostrat després dels milers de diners llençats en aitals afers amb els resultats que tots podem comprovar diàriament.

La resposta també és senzilla. Això passa perquè no tenim un estat, o sí, en tenim un però en contra.(...)"

Jo afegiria que són dos els estats que tenim en contra.

Visca la terra,
mori el mal govern!



* L'altre dia sortia el miserable dient no sé què d'un acte organitzat per la esquerra abertzale. Deia que 1r es deixava fer un acte com aquest i que després es pagava no sé quin preu polític i finalment,clar, venia el dret a l'autodeterminació. Tot això entre els seus balbotejos habituals ja que suposo que el seu cínic cervell s'adonava de la paradoxa en que incorria a l'hora de negar un dret.

dijous, de gener 12, 2006

Ara mateix

Aquest és el nom d'un poema de Miquel Martí i Pol que, per la meva incultura, em va passar desapercebut (tot i recordar-ne amb gran fescor la part remarcada) en el concert de despedida de Brams el 7 de maig de 2005 (Sempremés peça 1 del CD 1):

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

També és el nom del grup que hereda de Brams, Aramateix, del qual s'espera disc aquest febrer.

Els Brams deien coses molt interessants tot i utòpiques i radicals, però potser com que el seu objectiu, segons ironitzen (o no), era inicialment aconseguir el beure gratis a les festes, cadascú que arribava a conèixe'l feia cas de les lletres en major o menor mesura (ja se sap que n'hi ha que opinen que no és rentable barrejar política i música).

En el llibre "Titot - 15 anys parint Brams", de Roger Escriche, s'expliquen un munt d'anècdotes divertidíssimes sobre la militancia del seu cantant i lletrista, en Francesc Ribera, la seva trajectoria amb el grup i l'esbojarrada festa que el va acompanyar durant tots aquests anys de Brams (després i també abans). També explica com l'acceptació que va tenir el disc "Aldea global thematic park" els va fer veure que havien de plegar ja que la gent esperava el de sempre i ells veien esgotada aquesta via.



A mi aquell disc també em va causar rebuig, inicialment, per les noves sonoritats que explorava. Però en motiu de la seva dissolució vaig redescobrir-lo ara aprecio amb enyor la qualitat de les seves lletres (i també músiques, a la fi). Algunes son de flagrant actualitat:

Lladres amb corbata,
estafadors legals,
ministres amb la bata
de les multinacionals.
Mossos amb tricorni,
tricornis fent de fiscals,
fiscals fent-se l'orni,
teatre als tribunals.

I si no observeu la gran cultura del president del Tribunal Suprem espanyol, Francisco José Hernando. Cagant-la equiparant l'aprenentatge del català amb el de les sevillanes i després corregint-se dient que en cap moment volia menystenir la llengua d'UNA comunitat autònoma (sic).

Quanta raó tenia Joan Fuster en dir que "Ha de quedar clar que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folclòric; i no, aqui hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."

Que la prudència no ens faci traïdors
que la pressa no ens faci entrebancar

dimecres, de gener 11, 2006

Ridiculisme a l'Iraq

El ridiculisme és la forma de militancia independentista pacífica, popular-descentralitzada, mediàtica i participativa amb la qual el poble català va aconseguir la independència en el llibre "Cataconya la via ridiculista d'accés a la independència" de David Duran.

Divertida perquè es basa en usar l'acció directa fent parides tot abanderant la nacionalitat ecspanyola imposada. Mediàtica perquè el ressò de les divertides animalades dels catalans s'escampa arreu d'Europa donant a conéixer el "problema" català. Pacífica perquè no es fa mal a ningú fent ridiculades i participativa perquè la diversió s'encomana en un espiral caòtic molt divertit de llegir.

Les fonts de l'èxit d'aquesta "doctrina" són:

- Que els ecspanyols acabaran fotent fora els catalans perquè no els deixin més en ridícul.
- Que la repressió inevitable que exercirà l'Estat Ecspanyol serà mal vista per la opinió internacional per la seva duresa, ja que recau sobre accions pacífiques d'allò més divertides.
- El fet que sigui una via popular-descentralitzada farà que alhora de negociar "rebaixes de llibertat" els ecspanyols no trobaran l'oligopoli dirigent per negociar l'abaratiment del somni dels catalans.

Això és el que es podria interpretar que va passar a l'Iraq durant la invasió preventiva duta a terme pels EUA & CIA.

Avui s'ha sabut que en el llibre "My Year in Iraq: The Struggle to Build a Future of Hope" escrit pel governador provisional Paul Bremer (aquell homenot que anava amb vestit d'executiu i botes de militar) els miliars ecspanyols 'seien als tancs... sense fer res' durant la rebel·lió dels xiïtes lleials a Muqtada al-Sadr contra els "marines".

Això és el que passa quan envies als soldats en pressumpta "missió de pau" en zona de guerra,no?...tot i que podriem pensar que eren una colla de ridiculistes que van dur el ridiculisme fins a l'orient mitjà.

La ridiculada més gran se l'endú, però, l'expresident Ansar. A qui Bremer critica per no fer res davant dels informes que qüestionaven la passivitat de les tropes ecspanyoles. Enhorabona Ansar! has pringat pels dos bàndols! Tu no fa falta que parlis català en la intimitat...tu ets el ridiculista més gran que tenim!

Bromes a part la qüestió és lamentablement seriosa. Primer perquè la guerra va arribar a la mateixa capital de l'Estat Ecspanyol i segon perquè no s'allibera un poble com ho han fet els EUA. Com una majoria opino que haurien de ser els iraquians qui fessin via i no les bombes intel·ligents dels americans.

Però com molt bé explica el llibre "La fam al món explicada al meu fill", de Jean Ziegler, aquesta va ser la primera estrategia que van intentar els EUA. Que els iraquians es revoltessin. Fins aquí bé. El que no està tan bé és com van intentar induir aquesta revolta. Amb "l'arma alimentària" un embargament que ofegués la població en la fam i la fes revoltar. Trist...molt trist

Ja m'he allargat prou. Salut i encert,

En aquesta entrada he introduït la definició
d'Ecspanya del professor Josep Sort, de la URL.








dijous, de gener 05, 2006

What is more, I am a Valencian

Aquest post el vull dedicar als Valencians.

Aquí a Catalunya ens hem acomodat després de tants anys de pujolisme fins i tot començant a perdre terreny amb la llengua i quasi ens havíem oblidat de vosaltres. Quasi ens pensavem que era proscrit parlar de Països Catalans...quasi ens pensavem que vosaltres també ens feieu boicot, volieu partir la llengua i destruir la terra.

Fa falta tanta pedagogia...tant respecte, en aquesta terra inhòspita. Terra de guardians d'una unitat mal entesa. Colonitzadors en el terreny col·lectiu i personal. Postergadors de cultures (mar i cel en castellà) i explotadors de persones (corte inglés).

La raó s'imposará amb el temps però això no vol dir que no calgui cridar fort per avançar més ràpid. Quan s'adonaran que la força que perden i ens fan perdre per conviure d'aquesta manera antinatural la podriem usar per construir. Però no construir hotels a la costa...com denuncia greenpeace sinó construir uns països com han sigut capaços, per exemple, a Alemanya. On després d'una 2a guerra mundial assoladora han tornat a ser la 4a potencia mundial en 40 anys. Assumint una reunificació, respectant les singularitats en lo col·lectiu i en lo personal, organitzant el treball des de baix, sense imposar mètodes de treball deshumanitzants i alienants...

A tots nosaltres: sort. Per que la sort que tenim d'encara existir potser no es repeteix.


"Entre tanta munió de coses que ens obturen la percepció n'hi ha tres que no tenen importància: la petitesa material, el fracàs del moment present i la manca d'altaveu."
"La primera de les tres coses que tenen importància és viure. La segona cosa que importa és tenir raó. La tercera cosa que té importància és servir la raó amb honestedat."
(...)
"La independència no es demana, es proclama i es defensa."
Carles Cardó

Salut i independència!

dimecres, de gener 04, 2006

La "blogosfera"

Amb aquest nom es coneix l'ecosistema relacional que entramen els blocs (neologisme català per a blog o weBLOG).

CORRECCIÓ: bloc ha estat aprovat pel termCAT però hi ha arguments lingüístics en contra (veure dissertació feta pel lingüista professor de la Universitat de les illes Balears Gabriel Bibiloni aquí ) que subscric a partir d'ara fent-ne ressó amb un enllaç permanent al marc de la dreta.

He estat navegant per algun dels blocs que enllaça un dels que recentment he subscrit al lector de titulars (client del servei RSS, etc.).


He trobat blocs fets per gent del País Valencià i per un Eivissenc. Així tinc una visió personal del que passa més alla del principat.

El resultat és interessant perquè és com si els teus amics et presentin els seus amics...hi ha moltes afinitats entre uns i altres.

Com per exemple preocupacions com la progressiva castellanització de TV3 (aquí) des d'un punt de vista "friki" com és el navegador que usen (veure etiqueta "Too Cool For Internet Explorer" de baix a la dreta) i l'únic idioma en que aquest existeix. Més opinions gratuites aquí.

M'ha cridat l'atenció el tema d'E-brutícies. Un blog creat per defensar-se d'un lamentable cas de periodisme intoxicador a la xarxa i de corrupteles clientelistes del partit al poder fonamentades amb una estrategia de coacció i engany feta per no se qui...Està ben explicat aquí.

ACTUALITZACIÓ: El perla editor del diari és un tal Xavier Rius, presumte col·laboracionista del cas Garzón, que va acabar amb uns quants Guàrdies Civils premiats per torturar d'allò més bé.

La qüestió és que aquest autoproclamat "diari de referència en català" ha aconseguit publicitat de l'administració i subvencions per valor de 60.000 € fent-se passar per un mitjà força llegit segons "rankings" fàcilment manipulables com el d'Alexa.

Un exemple pedagògic:

El rànking de Google va en funció de les planes que enllacen la plana classificada en qüestió. Per exemple posant un enllaç a nomenat E-notícies que apunti a E-notícies. Altera el ranking en qüestió. Poden realitzar-se atacs anomenats "Google Bombing" que puguin fer que cercant miserable (google.com i google.cat) al google i clicant "SEGUR QUE TINC SORT" passen coses divertides ;)

Eh? E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies E-notícies Jejeje...

Com a conclusió:

Compte! Internet com a xarxa és insegura per génesis i com a font d'informació no és fiable 100%. També aplicable a la CAIXA TONTA, val a dir. Més "susceptible" (sic) a manipulacions.

Perdoneu per aquest post tan carregat i recursiu (amb tants enllaços i referències...)

Estic pensant de passar el bloc a blocat ofereix molts més serveis (com estadístiques) i és de la terra! A part de figurar a la 1a plana del Google cercant "What is more...blablabla" :O

dilluns, de gener 02, 2006

Sobre maneres de fer música i maners de votar

Fa poc s'han sentit notícies de votacions suposadament equivocades. Una la de les olimpíades del 2012 i l'altra al parlament de Catalunya quant al reglament intern que afecta retirar per majoria absoluta l'estatut si el mutilen (com és previsible...). La primera sona a rebequeria de mal perdedor (i de fet ja ha sigut desmentida) i la segona s'ha arreglat amb un tripijoc.

Jo em pregunto...quin sistema de votació electrònic no preveu que premis el botó equivocat i no et permeti corregir, almenys abans del recompte? bé...ja se sap que alguns enginyers no ténen en compte factors no tècnics o l'imprevisible factor humà.

Als primers els hi podem dir que ho tornin a intentar pel 2496, com els anima a fer-ho aquesta samarreta de fentlaguitza.com.


I als segons els hi podem dir que no facin el ridícul ni ens abarateixin el somni. Que en comptes d'anar davant de la gent empenyent cap a un futur mínimanent digne sembla que hi vagin darrere frenant els anhels del poble.

Per acabar una dosi de música clàssica. Qui no s'ha deixat endur per la música de l'scanner en repassar-se un document de dalt a baix? Això és el que permet el controlador obert d'un escànner sota Linux...

http://www.ganjatron.net/misc/scanjet/scanjet-elise2.mpg


Fins aqui aquesta entrada tan poc inspirada...

Salut i encert.