Ho deixo tot

Fins que Catalunya i la resta dels Països Catalans no siguin independents:

• Deixo la feina per no cotitzar més a la seguretat social ecspanyola.
• Deixo la novia per no tenir cap relliscada i portar un ecspanyol més al món.
• Deixo la família i renego del seu patrimoni i herència.
• Deixo els amics i la pretensió de trobar-ne de nous.
  
• Deixo els diners dels meus comptes d'estalvi al contenidor d'obres de davant de casa meva sota una llosa.
  
• Deixo de donar sang perquè no vagi a parar a cap porc ecspanyol.
• Deixo d'escriure al blog perquè el blogger insisteix en parlarme castellà i, de pas, per no contribuir més al desgavell ideològic que porta el poble català a sobre.

Sense aquests lligams em sento lliure per anar a viure a la Val d'Aran a aprendre occità i a viure de la munanya per oblidar-me que he sigut mai català.

Any nou, vida nova. I prosperitat pels pobres que us quedeu a la dissortada Catalunya.

PS: I qui digui que la Val d'Aran és Catalunya que li donguin bé pel cul!

La gangrena socialista

L'hegemonia

Fan vomitar tots. Puta xusma. Tots els polítics a la foguera. Tant de bo s'haguessin encallat al cony de sa puta mare en néixer i no haguessin trepitjat la nostra malaurada terra.

Puta Ecspanya i la merda de sistema en que ens reclou.

Cada dia em sento més colonitzat. No voto mai més fins al dia del referèndum d'autodeterminació. Ni el 2014 votaré, a aquest pas. Pel que he llegit, em temo que els desgraciats autoanomenats independentistes, si es decideixen, valgui la redundància, volen exercir dret a decidir tonteries. Encara seran capaços de fer-nos perdre més temps preguntant si els legitimem per negociar amb l'Estat ecspanyol mentre el país es podreix per dins.

Doneu la paraula al Poble JA!!!

Quants moments de glòria perduts!...mentres.

Salut i peles! (almenys)

El drac de Sant Llorenç del Munt

El drac de Sant Llorenç del Munt
venia de l'eixut ponent,
vestit de crestes i de fum
i armat d'espines en el vent.

Fa ja cinc segles que retruny
en un llenguatge foraster
per la cinglera i per la vall,
per dins les cases i el carrer...

...que ens roba vinya, oliva i blat
i ens rapta els fills al rierol;
que ens crema els llibres i els flautins
i ens fa gruar la llum del sol.

Però la cresta és de paper
i les escates de cartró;
la carcanada és un fustot
i la mirada és de llautó.

El drac de Sant Llorenç del Munt
s'escolarà pel fosc ponent,
amb l'ala dreta arrossegant
i el cor negat en un torrent.

Miquel Desclot
(Musicat per en Carles Belda al darrer disc de Mesclat, Cròniques Colonials)