"Gore", venes i política
Deia un manifest negativista que els textos han d'arribar directament al cervell i que s'hi han d'arraconar tota mena d'eufemismes. Així doncs:
PER ALS MÉS SUSCEPTIBLES: Ficció incívica (ja que "escupo" ràbia), per desfogar-me, però sense ànim d'enaltir la violència sinó de no amagar-la o obviar-la.
"M'agradaria tallar el cap d'Alejo Vidal-Quadras amb una katana per riure veient com se'l lloa per la tele un cop traspassat a millor vida.
Un ésser que en ple segle XXI és capaç de justificar els aixecaments militars contra l'expressió democràtica dels pobles sobirans demostra que hi ha ferides que segueixen sagnant.
Jo, en canvi, he deixat de sagnar. Fa temps vaig deixar de fer donacions de sang perquè el contingut de les meves venes no vagi a parar al continent d'animals que pensen com ell.
Torna, Alejo, per ofrenar noves glòries al Partido Popular. Et volem a prop. On fins i tot fas nosa als teus."
Amb aquest post introdueixo el conveni de dir en castellà tot el que estigui relacionat amb el PP. Aviat dedicaré un relat acarnissat, com aquest, als altres botiflers (traidors que fan el joc als espanyols), els catalanets, botiflers disfressats de catalans, ja se sap...l'enemic és pitjor a dins que fora.
Cites d'Alejo (Algunes, curiosament, trobades via http://katana5.tripod.com/ i contrastades en altres bandes. Si...Em semblaven increïbles)
"No hem d'ofendre Espanya parlant en català al Congrés per provocar un incident."
Alejo Vidal-Quadras, eurodiputat del PP. 2004
Ja veig com s'ofen Europa parlant multituds de llengües al seu parlament...Català encara no, gràcies a tu, suposo.
"Si llegara el día en que una oscura pesadilla se abatiera sobre Cataluña y los niños nacidos en Cuenca, en Trujillo, en Gijón o en Jerez de la Frontera, pero residentes en Olot, en Hospitalet, en Balaguer o en Tortosa, fueran considerados realmente extranjeros, si ese día aciago viese la luz, el firmante de este artículo, catalán de tantas generaciones que le sería difícil averiguar su número, se plantaría en la Plaza de San Jaime y declararía solemnemente, aunque con el corazón roto -Jo sóc un extranger_".
Alejo Vidal-Quadras. Líder del PPC. ABC. 3 de març de 1990.
A Catalunya no s'acostuma a tractar els estrangers tan malament com els catalans a Espanya...per això venen molts turistes i immigrants.
"No es difícil imaginar que, una vez aprobada la ley conteniendo los preceptos de obligatoriedad de corresponder en la lengua del cliente o usuario, grupos organizados de tinte nacionalista extremo procederían de inmediato a organizar campañas de detección y puesta en evidencia de aquellos establecimientos, empresas de servicios o despachos profesionales que no dispusiesen de personal en condiciones de hablar en catalán. La posibilidad de todo tipo de situaciones de enfrentamiento y desasosiego ciudadano quedaría así abierta, sin que se puedan descartar secuelas de violencia física contra personas o de vandalismo contra las propiedades de los resistentes a la conversión a la única lengua verdadera".
Alejo Vidal-Quadras. Líder del PPC. "Corresponder no es imponer" Expansión. 14.III.1997.
Amb aquesta última demostra conèixer la realitat del País Valencià on realment si que la crispació ocasiona aquests efectes (Cas Agulló, bomba a can Fuster assumida pel GAV en prescriure el delicte i, més recentment, l'atac a la llibreria 3 i 4)...
El més trist és que en el marc de la política professionalitzada que patim potser no ho pensa realment i només ho diu perquè el seu electorat si que ho pensa i no té cap mena d'escrúpol en fer el paper que calgui per aconseguir els tan desitjats vots, font de diners i poder i, per tant, de més diners. La feina bruta la fan uns pocs i amb el poder ja poden realitzar la vessant econòmica liberal que és la feina que s'espera d'un partit de "dretes" (si...a l'estranger estan flipant amb el PP). Estan àmpliament comprovats els rèdits electorals de l'anticatalanisme...Podeu llegir "No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme", de Francesc Viadel.
PER ALS MÉS SUSCEPTIBLES: Ficció incívica (ja que "escupo" ràbia), per desfogar-me, però sense ànim d'enaltir la violència sinó de no amagar-la o obviar-la.
"M'agradaria tallar el cap d'Alejo Vidal-Quadras amb una katana per riure veient com se'l lloa per la tele un cop traspassat a millor vida.
Un ésser que en ple segle XXI és capaç de justificar els aixecaments militars contra l'expressió democràtica dels pobles sobirans demostra que hi ha ferides que segueixen sagnant.
Jo, en canvi, he deixat de sagnar. Fa temps vaig deixar de fer donacions de sang perquè el contingut de les meves venes no vagi a parar al continent d'animals que pensen com ell.
Torna, Alejo, per ofrenar noves glòries al Partido Popular. Et volem a prop. On fins i tot fas nosa als teus."
Amb aquest post introdueixo el conveni de dir en castellà tot el que estigui relacionat amb el PP. Aviat dedicaré un relat acarnissat, com aquest, als altres botiflers (traidors que fan el joc als espanyols), els catalanets, botiflers disfressats de catalans, ja se sap...l'enemic és pitjor a dins que fora.
Cites d'Alejo (Algunes, curiosament, trobades via http://katana5.tripod.com/ i contrastades en altres bandes. Si...Em semblaven increïbles)
"No hem d'ofendre Espanya parlant en català al Congrés per provocar un incident."
Alejo Vidal-Quadras, eurodiputat del PP. 2004
Ja veig com s'ofen Europa parlant multituds de llengües al seu parlament...Català encara no, gràcies a tu, suposo.
"Si llegara el día en que una oscura pesadilla se abatiera sobre Cataluña y los niños nacidos en Cuenca, en Trujillo, en Gijón o en Jerez de la Frontera, pero residentes en Olot, en Hospitalet, en Balaguer o en Tortosa, fueran considerados realmente extranjeros, si ese día aciago viese la luz, el firmante de este artículo, catalán de tantas generaciones que le sería difícil averiguar su número, se plantaría en la Plaza de San Jaime y declararía solemnemente, aunque con el corazón roto -Jo sóc un extranger_".
Alejo Vidal-Quadras. Líder del PPC. ABC. 3 de març de 1990.
A Catalunya no s'acostuma a tractar els estrangers tan malament com els catalans a Espanya...per això venen molts turistes i immigrants.
"No es difícil imaginar que, una vez aprobada la ley conteniendo los preceptos de obligatoriedad de corresponder en la lengua del cliente o usuario, grupos organizados de tinte nacionalista extremo procederían de inmediato a organizar campañas de detección y puesta en evidencia de aquellos establecimientos, empresas de servicios o despachos profesionales que no dispusiesen de personal en condiciones de hablar en catalán. La posibilidad de todo tipo de situaciones de enfrentamiento y desasosiego ciudadano quedaría así abierta, sin que se puedan descartar secuelas de violencia física contra personas o de vandalismo contra las propiedades de los resistentes a la conversión a la única lengua verdadera".
Alejo Vidal-Quadras. Líder del PPC. "Corresponder no es imponer" Expansión. 14.III.1997.
Amb aquesta última demostra conèixer la realitat del País Valencià on realment si que la crispació ocasiona aquests efectes (Cas Agulló, bomba a can Fuster assumida pel GAV en prescriure el delicte i, més recentment, l'atac a la llibreria 3 i 4)...
El més trist és que en el marc de la política professionalitzada que patim potser no ho pensa realment i només ho diu perquè el seu electorat si que ho pensa i no té cap mena d'escrúpol en fer el paper que calgui per aconseguir els tan desitjats vots, font de diners i poder i, per tant, de més diners. La feina bruta la fan uns pocs i amb el poder ja poden realitzar la vessant econòmica liberal que és la feina que s'espera d'un partit de "dretes" (si...a l'estranger estan flipant amb el PP). Estan àmpliament comprovats els rèdits electorals de l'anticatalanisme...Podeu llegir "No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme", de Francesc Viadel.
Com deia aquell (Richard S. Morales): "Un bobo engaña a ciento si le dan lugar y tiempo"
i temps n'han tingut molt...
i temps n'han tingut molt...
posted by kapde at
2:48 p. m.
2 Comments:
Sempre m'ha fet molta gràcia la facilitat amb la qual ens han acusat als catalans de ser arrogants, tancats i poca cosa menys que racistes; i sempre m'he preguntat: si això és així perquè sempre ha sigut una terra amb tanta inmigració i d'un elevat nivell turístic. És que potser la gent ve a patir una mena de penitència a Catalunya?
El Vidal-Quadras no sap el que vol dir ser català, per moltes generacions que porti la seva família vivint a casa nostra. No s'ha enterat que ser català és un sentiment, i que una persona com el meu avi, nascut a Andalusia, és sent més català que ell, només pel fet de que sap apreciar la terra que l'ha acullit i respectar els seus desitjos. Alejo, ja ho pots ben dir que ets un extranger!
PS: La pàgina del tripod en fa venir esgarrifances, però no per l'autor, si no per les frases que hi ha incloses.
By
Anònim, at 27 de gener, 2006 19:44
Un dels pocs èxits del catalanisme rau en no haver-se basat en característiques ètniques.
Com tu molt bé dius, és un sentiment, barreja de pau, consciència, justícia i respecte i moltes altres coses que cadascú hi aporta individualment.
Salutacions
By
kapde, at 28 de gener, 2006 16:39
Publica un comentari a l'entrada
<< Home