What is more, I am a Valencian
Aquest post el vull dedicar als Valencians.
Aquí a Catalunya ens hem acomodat després de tants anys de pujolisme fins i tot començant a perdre terreny amb la llengua i quasi ens havíem oblidat de vosaltres. Quasi ens pensavem que era proscrit parlar de Països Catalans...quasi ens pensavem que vosaltres també ens feieu boicot, volieu partir la llengua i destruir la terra.
Fa falta tanta pedagogia...tant respecte, en aquesta terra inhòspita. Terra de guardians d'una unitat mal entesa. Colonitzadors en el terreny col·lectiu i personal. Postergadors de cultures (mar i cel en castellà) i explotadors de persones (corte inglés).
La raó s'imposará amb el temps però això no vol dir que no calgui cridar fort per avançar més ràpid. Quan s'adonaran que la força que perden i ens fan perdre per conviure d'aquesta manera antinatural la podriem usar per construir. Però no construir hotels a la costa...com denuncia greenpeace sinó construir uns països com han sigut capaços, per exemple, a Alemanya. On després d'una 2a guerra mundial assoladora han tornat a ser la 4a potencia mundial en 40 anys. Assumint una reunificació, respectant les singularitats en lo col·lectiu i en lo personal, organitzant el treball des de baix, sense imposar mètodes de treball deshumanitzants i alienants...
A tots nosaltres: sort. Per que la sort que tenim d'encara existir potser no es repeteix.
"Entre tanta munió de coses que ens obturen la percepció n'hi ha tres que no tenen importància: la petitesa material, el fracàs del moment present i la manca d'altaveu."Aquí a Catalunya ens hem acomodat després de tants anys de pujolisme fins i tot començant a perdre terreny amb la llengua i quasi ens havíem oblidat de vosaltres. Quasi ens pensavem que era proscrit parlar de Països Catalans...quasi ens pensavem que vosaltres també ens feieu boicot, volieu partir la llengua i destruir la terra.
Fa falta tanta pedagogia...tant respecte, en aquesta terra inhòspita. Terra de guardians d'una unitat mal entesa. Colonitzadors en el terreny col·lectiu i personal. Postergadors de cultures (mar i cel en castellà) i explotadors de persones (corte inglés).
La raó s'imposará amb el temps però això no vol dir que no calgui cridar fort per avançar més ràpid. Quan s'adonaran que la força que perden i ens fan perdre per conviure d'aquesta manera antinatural la podriem usar per construir. Però no construir hotels a la costa...com denuncia greenpeace sinó construir uns països com han sigut capaços, per exemple, a Alemanya. On després d'una 2a guerra mundial assoladora han tornat a ser la 4a potencia mundial en 40 anys. Assumint una reunificació, respectant les singularitats en lo col·lectiu i en lo personal, organitzant el treball des de baix, sense imposar mètodes de treball deshumanitzants i alienants...
A tots nosaltres: sort. Per que la sort que tenim d'encara existir potser no es repeteix.
"La primera de les tres coses que tenen importància és viure. La segona cosa que importa és tenir raó. La tercera cosa que té importància és servir la raó amb honestedat."
(...)
"La independència no es demana, es proclama i es defensa."
Carles Cardó
Salut i independència!
posted by kapde at
4:38 p. m.
2 Comments:
Els alemans seran la 4a potencia mundial, però la taxa d'atur és molt elevada ultimament, cosa que provoca que en marxin multitud d'habitants. Ho vaig llegir aquest cap de setmana en un diari, però tb es pot llegir per internet, per exemple a http://www.estrelladigital.es/articulo.asp?sec=eco&fech=04/01/2006&name=alemaniaparo
By
Anònim, at 09 de gener, 2006 23:12
Bé...és normal que estiguin en crisi quan lideren l'aportació econòmica a la Comunitat Europea i quan han hagut d'equilibrar (digues-li solidaritat) la riquesa amb el bloc de l'est.
Com a paral·lelisme mira dèficit fiscal català i la consegüent manca d'infraestructures al principat, la progressiva precarització del mercat laboral i el creixent nombre de pobres.
El que em refereixo és a l'eficiència i "justícia" de model d'estat (a part de la fermesa de les seves gents). França, amb un estat jacobí, per molt que estiri el coll no arriba a la sola de la sabata d'Alemanya per l'ineficiència del seu centralisme.
By
kapde, at 09 de gener, 2006 23:55
Publica un comentari a l'entrada
<< Home