D'on prové el nom del blog
Quan no treballava i tenia temps per perdre, a vegades em posava a cercar coses a la babalà al Google o a l'eMule.
Un dia vaig trobar una referència sobre un discurs d'en Pau Casals. Val... ara ho recordo...va ser a partir la web d'en Terricabras que vaig trobar un document sobre el discurs que va fer a la ONU el 1971, a l'edat de 94 anys, en motiu de l'estrena de l'himne d'aquesta organització.
Vaig decidir adoptar-ne la declaració desacomplexada de la seva identitat com a lema i títol del meu blog. El discurs començà així:
This is the greatest honour of my life.
Peace has always been my greatest concern. I learnt
to love it when I was but a child. When I was a boy,
my mother —an exceptional, marvellous woman—,
would talk to me about peace, because at that time
there were also many wars.
What is more, I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what
has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the
world. I will tell you why. (...)
Dies més tard, en una sessió lúdica de cerca per l'eMule, vaig trobar el video del discurs diferit en el programa "El Favorit" dedicat a la seva persona. Al cap d'uns dies d'oblit en la carpeta "Incoming" el vaig visualitzar, per fi. L'atzar va voler que en aquell precís moment es donés una conjunció temporal que va sincronitzar el video amb la cançó que sonava pel reproductor d'audio. El resultat fóu espectacular.
Inicialment em pensava que la música formava part del programa però en posteriors visualitzacions la vaig trobar a faltar en haver-se perdut l'atmosfera èpica de la primera reproducció. Vaig buscar d'on havia sortit aquella música i va resultar ser la cancó "The courier" (el missatger) de la banda sonora de "L'últim mohicà"; Que m'havia baixat feia encara més temps i de tant en quant se'n programava aleatòriament la reproducció d'alguna cançó a l'Amarok.
Les casualitats van voler que la cançó casés de meravella amb el vídeo i magnifiqués la intensitat i el simbolisme del clam de catalanitat d'aquest missatger de la nostra nació oprimida.
He trigat en trobar un moment i descobrir com fer la mescla de so però a la fi ho he aconseguit:
Tot i això encara hem de veure com s'apropien del seu nom i de la seva obra per embrutarla amb la seva llengua imposada amb traduccions com "Pablo Casals" i "El canto de los pájaros".
Salut i pau.
Un dia vaig trobar una referència sobre un discurs d'en Pau Casals. Val... ara ho recordo...va ser a partir la web d'en Terricabras que vaig trobar un document sobre el discurs que va fer a la ONU el 1971, a l'edat de 94 anys, en motiu de l'estrena de l'himne d'aquesta organització.
Vaig decidir adoptar-ne la declaració desacomplexada de la seva identitat com a lema i títol del meu blog. El discurs començà així:
This is the greatest honour of my life.
Peace has always been my greatest concern. I learnt
to love it when I was but a child. When I was a boy,
my mother —an exceptional, marvellous woman—,
would talk to me about peace, because at that time
there were also many wars.
What is more, I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what
has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the
world. I will tell you why. (...)
Dies més tard, en una sessió lúdica de cerca per l'eMule, vaig trobar el video del discurs diferit en el programa "El Favorit" dedicat a la seva persona. Al cap d'uns dies d'oblit en la carpeta "Incoming" el vaig visualitzar, per fi. L'atzar va voler que en aquell precís moment es donés una conjunció temporal que va sincronitzar el video amb la cançó que sonava pel reproductor d'audio. El resultat fóu espectacular.
Inicialment em pensava que la música formava part del programa però en posteriors visualitzacions la vaig trobar a faltar en haver-se perdut l'atmosfera èpica de la primera reproducció. Vaig buscar d'on havia sortit aquella música i va resultar ser la cancó "The courier" (el missatger) de la banda sonora de "L'últim mohicà"; Que m'havia baixat feia encara més temps i de tant en quant se'n programava aleatòriament la reproducció d'alguna cançó a l'Amarok.
Les casualitats van voler que la cançó casés de meravella amb el vídeo i magnifiqués la intensitat i el simbolisme del clam de catalanitat d'aquest missatger de la nostra nació oprimida.
He trigat en trobar un moment i descobrir com fer la mescla de so però a la fi ho he aconseguit:
Tot i això encara hem de veure com s'apropien del seu nom i de la seva obra per embrutarla amb la seva llengua imposada amb traduccions com "Pablo Casals" i "El canto de los pájaros".
Salut i pau.
posted by kapde at
1:34 a. m.
3 Comments:
Realment emocionant; cada cop que el vec s'em posa el cor en un puny i la sang se m'encèn de veure com algú va proclamar aquest discurs fa tants anys davant de l'ONU i encara estem com estem.
El senyor Casals parla de pau, però sembla que no hi ha cap més sortida perquè reconeguin els teus drets que lliutant bèlicament. Esperem que aquesta no acabi sent la nostra via :-(
By
Anònim, at 21 de març, 2006 12:39
Si, oi? L'ONU, que consagra la llibertat dels pobles...i tal...
I alguns es fan l'orni dient que el dret a decidir no existeix* o que els catalans potser no volen exercir-lo**.
Espero que els catalans no ens embrutem les mans amb sang...
Suposo que arribant la pau a Euskal Herria s'obrirà la via de la decisió lliure dels pobles veïns de Castella.
* http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1763827
** http://www.larazon.es/noticias/noti_nac18432.htm
By
kapde, at 21 de març, 2006 20:20
...Lliure!
Això és el que fa falta...Campanyes de dignificació nacional i no marketing barat per dir que cal parlar català.
Jo ho trobo vergonyant lo de la Queta. Potser és que a mi no m'agrada gaire la publicitat...
Vista la terra!
By
kapde, at 24 de març, 2006 19:53
Publica un comentari a l'entrada
<< Home