Plebiscit troià en el referèndum del cony-d'estatut

Primer aclariré els conceptes:

8<--------------8<--------------8<--------------8<-------------- referèndum

[del ll. referendum, acus. del part. futur passiu de referre 'reportar, referir']

m DR CONST Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d'estat.

plebiscit

[s. XIX; del ll. plebiscitum, íd., comp. de plebs 'poble' i scitum 'decret', del verb sciscere 'informar-se, inquirir', der. de scire 'saber']

m 1 DR CONST Consulta directa al poble d'un estat o territori amb personalitat política, per obtenir la ratificació d'una mesura o sobre la gestió d'una persona.

2 DR INTERN Votació de la població d'un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d'un estat, o el canvi de sobirania d'un estat.

3 DR ROM Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l'assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d'un magistrat plebeu.

-------------->8-------------->8-------------->8-------------->8

Doncs resulta que s'està organitzant una gran ridiculada com a traca final del serial de l'estatururut.

A http://www.votnul.org/ proposen (com bé expliquen a País Lliure) una opció de vot que servirà:

1. Per manifestar-nos,
2. Per trobar-nos,
3. Per denunciar als partits polítics claudicants.
4. Per deixar penyora que no hi haurà un altre nou estatut, el pròxim pas serà un referèndum d'autodeterminació.
5. No va contra cap opció a favor de Catalunya.
6. Trenca el mecanisme limitador de l 'autonomisme.
7. És provocador, festiu i lliure.
8. No enfronta als catalans.
9. Defuig de la pinça dels espanyolistes.
10. És coherent i ens obre les portes cap a la Llibertat.

Si heu estat atents a les definicions en el punt 4 "referèndum" és incorrecte. Hi correspondria "plebiscit". Així que ja sabeu. Si no esteu d'acord amb els referèndums que ens la volen colar legitimant renúncies i indignitats...VOTEU NUL!

Fins aquí el post.

Curiositat del dia: Avui un gerent de l'empresa que és d'origen iraní però és luxemburguès i parla anglès, alemany, castellà (a part dels 2 idiomes "materns" i potser algun altre que desconec) i xerra una mica català m'ha preguntat si parlo castellà (perquè sempre parlo català).

Li he respost planerament: -Si.-

Tan estrany és? Tan estrany sóc? Un paio que deu haver vist tant món s'estranya perquè una persona parli la seva llengua materna en la seva pàtria?

Doncs si. Resulta que hem de combatre l'anormalitat cada dia.

Al principi d'estar a l'empresa se'm feia molt estrany sentir tantes converses en castellà. Més gran es feia la meva sorpresa en descobrir que la majoria eren "d'aquí", ciutadans catalans, mallorquins, valencians...Mica a mica he vist com es catalanitzaven algunes de les converses. Potser ha tingut algun efecte el meu -pel que veig se'n pot dir així- activisme lingüístic.

I mentres els espanyolistes i neolerrouxistes segueixen marejant el tema de la llengua en els debats on els hi dónen audiència. Ahir al 33 uns botiflers amb llarg llinatge català contaminaven amb el tòpic del bilingüisme propi de Catalunya i amb els models educatius segregadors.

Tant odi ens ténen? Tant els fot veure l'hipotètic retrocés del castellà en alguns camps. Obliden d'on venim? És normal que l'espanyol retrocedeixi. Partint de que no fa pas tant el català estava oficialment postergat!

Cabrons!

Salutacions.