De l'Alt Urgell a la Cerdanya, un clam: Catalunya (Països Catalans) lliure! (I)

He trigat molts dies en poder reprendre l'escriptura d'aquest post. Potser perquè em temia la seva extensió...

El dia 11 de març vaig assistir a la Seu d'Urgell a un dels actes territorials de la CAL enmarcat en la campanya Per un futur sense límits, Països Catalans.

L'acte presentava la campanya i el discurs principal el va desenvolupar Oriol Junqueras, historiador i doctor en Història del Pensament Econòmic. És professor d'història a la UAB i deu ser dels millors ja que sabia captar l'atenció i donar càrrega dramàtica al què explicava.

Els eixos de la campanya us convido a conéixer-los en l'acte central. Aqui explico algunes de les anècdotes més interessants que va explicar durant la seva exposició i posterior torn de preguntes:

• La defensa de barcelona en xifres: vora 40.000 soldats regulars van assetjar una població civil de 35.000 membres.
  
• Resulta que la fita històrica de la pèrdua de la nostra sobirania no va ser cap regal als que per aquells llavors ja podem anomenar Espanyols (Ja que com a tal signava Felipe V). Perquè després diguin que els catalans som mesells i derrotistes...

• Vaig preguntar sobre la definició de les fronteres actuals del Principat. Després de la derrota de 1714 van venir uns anys foscos en què l'estatus polític de la nació catalana era una capitania, o sigui, pura i dura ocupació militar. No recordo ben bé per quants anys.
  
• Va parlar sobre la data en què va acabar la Inquisició. Sobre el periode de pugnes entre absolutisme i liberalisme sobre una reforma que va retallar les nostres fronteres a plaer. Aquí potser necessitaria repassar a fons història per redactar bé aquest punt però no disposo de temps...
  

• La batalla mediàtica: En Junqueras va explicar que la premsa més llegida per la militància d'esquerra resulta que és El Periódico. Tot i ser filosociata no arriba a ser-ho tant com el El B.O.E. Sociata (El País). Però resulta que els militants republicans usen un filtre especial per entendre els atacs a esquerra com a confirmació del que estàn fent bé.
• I es que els mitjans de comunicació són els exèrcits del segle XXI. I l'independentisme va coix en aquest sentit. Si no podem comparar la cobertura mediàtica que TVE3 va fer de la mani del 18-F, amb per exemple la que han fet avui amb la festa de Can Zam (i dic TVE3 perquè fixeu-vos en el paral·lelisme amb el reportatge de TVE). Ja se sap que una dia com el 18-F havia de ser "Un dia que quedi esborrat a la memòria de tothom", com digué, o bé per lapsus o bé per sarcasme, el capità de la selecció nacional catalana d'hoquei patins Ivan Tibau.
• I es que si són capaços de fer espanyolisme en català nosaltres també hem de guanyar-nos la classe obrera que vota sociatisme de cara a un futur plebiscit.
  

• La força burocràtica que vetlla per la unitat d'Ecspanya. En un moment donat del torn de preguntes va dir que així com hi ha qui lluita per la sobirania de la nació catalana (o per una part d'ella) hi ha 300.000 persones es lleven cada matí per mantenir la unitat d'Ecspanya.
• En un aquell moment ja m'imaginava que es tractava dels funcionaris. Però pocs dies després van sortir articles que reforçaven la tesi sobre els professionals de la servitud.
  

• I finalment l'espoli fiscal. Que ja no em queden forces per explicar perquè ja cansa...Si voleu us ho explico amb temps. Però quedeu-vos amb aquesta frase:

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

(Al tall)

No deixaran anar tots els diners que els hi suposen els Països Catalans perquè si.

Continuarà...