El rock del president

Montilla no desperta gaires passions. I, al contrari que altres presidents de la CAC, ningú li ha dedicat cap cançó. Suposo que des del Pujol, que s'hi va estar tants anys, cap altre honorable ha tingut temps d'inspirar cap artista...

Aquella cançó, a crit de "Jordi Pujol, sexe droga i rock'n'roll", em va acompanyar en molts moments de la meva adolescència. Fins i tot fa poc l'escoltava al radiocasset del cotxe fins que me'l van obrir, se'n van emportar el frontal i va quedar la cinta encastada allà dins.

El grup en qüestió era Brams i la cançó era una irreverent però entranyable paròdia del que suposadament feia el llavors president portes endins de Palau. Així que he volgut imaginar-me com quedaria la cançó adaptada als nous temps.

Per tractar-se d'un grup combatiu la cançó no era gens crítica. Suposo que el tarannà de Pujol i el fet que va convertir la Generalitat en la seva alqueria durant tants anys van influir-hi.

Però a si que me n'ha quedat una mica, de crítica. Potser l'ànim general convida. Potser al final resultarà que amb en Pujol avançavem, tot i que a pas de tortuga coixa, atrotinada i poruga; mentre que amb en Montilla només podem afegir desfetes al calendari de commemoracions. Vet-ho aquí l'adaptació que he escrit:

Tenim un President
que no ens el mereixem
llegeix el diari El PAÍS
porta una enganxina (del PSOE)
puja al Tibidabo
tot xiulant que "viva espanya"

de dia és president
de dia és dignatari
de nit quan no hi ha gent
es torna un pèl sectari.

I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
planifica la partida
per tenir tot el control

I maquinen pels depatxos
porten penques al balcó
no ens empassem ni borratxos
que aquests vulguin re' de bo.


Abans era comunista
me li diuen el xarnego
i mai no aparta la vista
d'un que el segueix que és borrego.


José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En Carod va de profeta

van i venen de Madrid
només porten l'estafeta
quin negoci el Tripartit.

Puigcercós, Saura i Castells
fan el que el José els hi mana
uns remenen els diners
altres fan de palangana.

I els veig tant fonedissos
quan els vots han recaptat
tot pactant pels passadissos
de la Generalitat.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En contra del que semblava
ni d'esquerres ni català
el Montilla el que defensa
és la sagrada unitat.


Zaragoza a la guitarra
tocant "ningú ens para peus"
Bolanyo fa anar la garra
Iceta els hi fa les veus.

El Maragall d'enveja es mor
de nou com en els vell temps
tot sentint-los tocar el rock
el rock del President.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.


També us deixo l'original perquè pogueu imaginar-vos com quedaria amb la nova lletra. No és gran cosa...en soc conscient. A més, m'ha quedat una mica cimerenc...i no només per les fotos...però en fi. Volia fer-ho.



Salutacions i rock'n'roll.