Catalunya no és Esparta
Què més voldriem!...
Després de veure 300 em vaig quedar amb el mal gust de boca de veure com d'evidents són les salvaguardes per resistir les pugnes entre nacions. I com fallem els catalans en practicar les més bàsiques.
Si tinguèssim alguna cosa d'espartans, avui no estariem sentint com se li diu, per exemple, català a un xarnego inadaptat que pega nouvingudes al metro i, en canvi, se li diu marroquina a una noia capaç de guanyar un premi literari de primera magnitud.
Ecspanyols! doneu-nos ben dats pel cul, que ens deixem!
VERGONYA!...VERGONYA!!!...VERGONYAAAAHHHHH!!!!!!!!
...
Faig honor a la nova etiqueta del blog...almenys.
De regal, una cançó que també parla sobre el nombre 300. Per mi, un dels discs més gratament sorprenents d'aquest any passat:
Després de veure 300 em vaig quedar amb el mal gust de boca de veure com d'evidents són les salvaguardes per resistir les pugnes entre nacions. I com fallem els catalans en practicar les més bàsiques.
Si tinguèssim alguna cosa d'espartans, avui no estariem sentint com se li diu, per exemple, català a un xarnego inadaptat que pega nouvingudes al metro i, en canvi, se li diu marroquina a una noia capaç de guanyar un premi literari de primera magnitud.
Ecspanyols! doneu-nos ben dats pel cul, que ens deixem!
VERGONYA!...VERGONYA!!!...VERGONYAAAAHHHHH!!!!!!!!
...
Faig honor a la nova etiqueta del blog...almenys.
De regal, una cançó que també parla sobre el nombre 300. Per mi, un dels discs més gratament sorprenents d'aquest any passat:
posted by kapde at
1:23 p. m.
1 Comments:
Ni Espartans, ni Almogàvers, aquí tot això està exterminat. Som tots una colla de plebeus.
By
Albert, at 08 d’abril, 2008 16:05
Publica un comentari a l'entrada
<< Home