Palestina
Com que la política catalana està decrèpita -com el seu president- i les causes foranes són les que desperten passions darrerament -qui vulgui ja té "els esports", si vol- jo m'hi afegeixo sense ànim de cometre ingerències.
Una és Euskal Herria, una l'altra s'esdevé allà -lluny- a l'altra banda del Mediterrani. Hi ha soroll de revetlla i totes les mirades s'interessen per quina festivitat s'hi celebra.
De la basca en se una mica -poc- perquè som veïns "d'escala" i perquè hi ha passa de basquitis -Segons Josep Sort-. Sobre Palestina el poc -ínfim- que se és que a finals de la 2a guerra mundial les NU hi van establir un estat "a sobre" i que, des de llavors, la zona està empantanegada. Prou feina endarrerida tinc amb l'esborrada i censurada història catalana com per estudiar la d'allà.
No se quin poble té legitimitat històrica sobre aquella terra malgrat el reconeixement d'Israel per part del club dels estats. A més, com que aquí hi ha gent que diu que no cal mirar el passat -concretament no mès enllà de 1978- jo dic: -Coi! mirem al futur.- I faig una proposta:
La migració de l'Estat d'Israel a terres catalanes, la creació de l'Estat IsraelianoCatalà -o CatalanoIsraelià, per seguir un ordre cronològic i alfabètic-. La via jueva d'accés a la independència.
Ells busquen una terra, nosaltres un estat. Com que som bilingües canviarem el castellà per l'hebreu. Com que som "polacs" -i a més gasius- no ens costarà gaire passar per jueus donant visió de poble cohesionat portes enfora.
Els principals calls catalans han quedat desfasats però tenim el recinte Fòrum. Tot i que convido a que el poble hebreu s'integri en l'avançat model urbà de zona metropolitana barcelonina creat pels alcaldes franquistes i, posteriorment, sociates en comptes de formar guetos com en el passat -o que almenys dilueixin el gueto sociata del 'cinturó roig'-.
Tindriem una societat avançada social i tecnològicament amb un dels exèrcits més moderns del món i una xarxa d'influències (lobbies o grups de pressió) com mai hem tingut. Per una vegada tindriem les de guanyar en aquest món que ens va en contra -per culpa del desencert en les nostres aliances- i ens relega al romanticisme nacionalista. Ells -a canvi- tindran més extensió, mar i muntanya i estaran al "bàndol occidental".
Finalment proposo la nova senyera -estelada, és clar-:
Llàstima que només la idea d'aquesta barreja aterriria Europa i s'intentaria evitar tant com l'escisió -per si sola- dels catalans d'Espanya i França -o més, ja que s'hi sumaria la resistència a que els jueus s'hi tornin per la mala jugada de l'expulsió inquisitorial-, que si no...
Aquest post, seguint un procés de creació improvisada, ha acabat sent -sense voler-ho- una delirant paròdia de l'alineació amb la causa d'Israel de tants catalans que típicament es debaten entre el victimisme i l'autocomplaença quan es tracta de la qüestió catalana -si cal fent sang dels compatriotes que no pensen igual- i que en el conflicte àraboisraelià prenen posicions pròpies de nacionalismes expansius com l'espanyol per sentir-se del bàndol guanyador per un cop. Com apunta Salvador Cot a El Temps via TribunaCatalana -que sospitosament ha eliminat la notícia (Suposo que per no ser titllada d'antisemita, prohizbul·là, prohamàs i una corresponsal d'Al-Jazeera).
També ha acabat sent la paròdia del que alguns volen pel Principat -i els altres pensen que són els Països Catalans-. Tot i que ens avala la història ja que en l'antiguitat les terres catalanes es van configurar jurídicament de manera força diferent que estats-nació opressors com l'espanyol, el francès o -veient això m'atreviria a dir també- l'israelià.
Sense voler generalitzar les accions d'uns oligarques a les del poble que oprimeixen, sense voler fer mofa dels qui pateixen (per lo de revetlla) -i dels que hem patit vegada, rere vegada-, per l'entesa pacífica entre pobles i contra les posicions "o amb mi" o "contra mi" dels imperialistes i els seus funcionaris terroristes,
Peace
(not Mercedes 
)
Aramateix - Funcionari
Una és Euskal Herria, una l'altra s'esdevé allà -lluny- a l'altra banda del Mediterrani. Hi ha soroll de revetlla i totes les mirades s'interessen per quina festivitat s'hi celebra.
De la basca en se una mica -poc- perquè som veïns "d'escala" i perquè hi ha passa de basquitis -Segons Josep Sort-. Sobre Palestina el poc -ínfim- que se és que a finals de la 2a guerra mundial les NU hi van establir un estat "a sobre" i que, des de llavors, la zona està empantanegada. Prou feina endarrerida tinc amb l'esborrada i censurada història catalana com per estudiar la d'allà.
No se quin poble té legitimitat històrica sobre aquella terra malgrat el reconeixement d'Israel per part del club dels estats. A més, com que aquí hi ha gent que diu que no cal mirar el passat -concretament no mès enllà de 1978- jo dic: -Coi! mirem al futur.- I faig una proposta:
La migració de l'Estat d'Israel a terres catalanes, la creació de l'Estat IsraelianoCatalà -o CatalanoIsraelià, per seguir un ordre cronològic i alfabètic-. La via jueva d'accés a la independència.
Ells busquen una terra, nosaltres un estat. Com que som bilingües canviarem el castellà per l'hebreu. Com que som "polacs" -i a més gasius- no ens costarà gaire passar per jueus donant visió de poble cohesionat portes enfora.
Els principals calls catalans han quedat desfasats però tenim el recinte Fòrum. Tot i que convido a que el poble hebreu s'integri en l'avançat model urbà de zona metropolitana barcelonina creat pels alcaldes franquistes i, posteriorment, sociates en comptes de formar guetos com en el passat -o que almenys dilueixin el gueto sociata del 'cinturó roig'-.
Tindriem una societat avançada social i tecnològicament amb un dels exèrcits més moderns del món i una xarxa d'influències (lobbies o grups de pressió) com mai hem tingut. Per una vegada tindriem les de guanyar en aquest món que ens va en contra -per culpa del desencert en les nostres aliances- i ens relega al romanticisme nacionalista. Ells -a canvi- tindran més extensió, mar i muntanya i estaran al "bàndol occidental".
Finalment proposo la nova senyera -estelada, és clar-:
Llàstima que només la idea d'aquesta barreja aterriria Europa i s'intentaria evitar tant com l'escisió -per si sola- dels catalans d'Espanya i França -o més, ja que s'hi sumaria la resistència a que els jueus s'hi tornin per la mala jugada de l'expulsió inquisitorial-, que si no...
Aquest post, seguint un procés de creació improvisada, ha acabat sent -sense voler-ho- una delirant paròdia de l'alineació amb la causa d'Israel de tants catalans que típicament es debaten entre el victimisme i l'autocomplaença quan es tracta de la qüestió catalana -si cal fent sang dels compatriotes que no pensen igual- i que en el conflicte àraboisraelià prenen posicions pròpies de nacionalismes expansius com l'espanyol per sentir-se del bàndol guanyador per un cop. Com apunta Salvador Cot a El Temps via TribunaCatalana -que sospitosament ha eliminat la notícia (Suposo que per no ser titllada d'antisemita, prohizbul·là, prohamàs i una corresponsal d'Al-Jazeera).
També ha acabat sent la paròdia del que alguns volen pel Principat -i els altres pensen que són els Països Catalans-. Tot i que ens avala la història ja que en l'antiguitat les terres catalanes es van configurar jurídicament de manera força diferent que estats-nació opressors com l'espanyol, el francès o -veient això m'atreviria a dir també- l'israelià.
Sense voler generalitzar les accions d'uns oligarques a les del poble que oprimeixen, sense voler fer mofa dels qui pateixen (per lo de revetlla) -i dels que hem patit vegada, rere vegada-, per l'entesa pacífica entre pobles i contra les posicions "o amb mi" o "contra mi" dels imperialistes i els seus funcionaris terroristes,
Peace
(not Mercedes 
)Aramateix - Funcionari
posted by kapde at
5:31 p. m.
2 Comments:
Em sembla ben original la idea d'oferir la nostra invasió pacifica per part d'Israel. Segurament ens aniría millor.
L'altra opció és provocar els andorrans i esperar que ens envaeixin. Aquesta seria l'alternativa "hard".
By
Dessmond, at 27 de juliol, 2006 12:50
Gràcies, un dia posaré aquest talent al servei de la nació.
Ui...els andorrans...aquests es mouen entre dues aigües, però són les males aigües franceses i espanyoles. Ni tenint exèrcit mourien un dit. La nació es vertebra a partir del Principat però tots els territoris s'han d'articular autònomament. Si no hi ha Principat tot queda en res. I el Principat està fallant molt.
La meva paranoica idea en el fons recull l'esperit del poble català en altres temps, que escollia quin rei el governava sempre que fos respectuós amb les constitucions catalanes.
Historiadors d'arreu alaben l'aportació catalana al constitucionalisme occidental i es considera que el poble català tenia noció de nació i estava orgullós de gaudir aquest nivell de llibertat i ho defensava amb orgull i, si feia falta, amb la vida.
Els pins volen terra lliure i els vents criden llibertat.
By
kapde, at 27 de juliol, 2006 13:21
Publica un comentari a l'entrada
<< Home