La diada de l'any vinent

Llegeixo a la premsa marró, la premsa rosa que se centra en les maniobres polítiques de les quals se'n deriven els marrons que ens mengem els ciutadans, que l'equip de campanya dels sociates ha fitxat un guionista del Terrat perquè el seu candidat caigui en gràcia, com en Buenafuente. Això ha comportat el gir humorista d'en Josep Montella (també conegut com a Pepe Montilla en cercles més "xarnegos") durant la diada d'enguany. Una notícia que fa tanta gràcia que m'inspira a seguir la delirant faceta de relator de política-ficció.

11 de setembre de 2007. Fira de setembre (abans diada nacional) de la Comunitat Autònoma Catalana. Ubicació: recinte Fòrum, enmig de paradetes recaptadores de la FECAC reciclades de la fira d'abril en el marc de la fira d'entitats d'Espanya (substitut de la fira d'entitats dels PC). S'ha acabat l'època del provincianisme i impera el comsmopolitisme espanyol. S'ha acabat el victimisme i regna el sectarisme. Si!...Endevineu qui ha guanyat les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre passat?...

La plebs suant la cansalada espera els actes protocol·laris plens d'homenatges a botiflers que l'administració va buidar de sentit des que els va monopolitzar i que en un any de mandat del primer president democràticament colonial s'ha esmerçat en anar espanyolitzant subliminarment, com la resta d'aspectes de la vida d'aquesta històrica regió d'aquest gran regne que és Espan~a.

El president acaba el seu parlament bilingüe entre aclamacions de la seva secta. -"Buenu...vale...gràcies, si...bueno...Abogadorrr..."- (la típica cantarella d'en Buenafuente recomanada pel guionista que van fitxar i que tants bons resultats els va donar). Està envoltat de la plana major dels seus barons, que alhora estan envoltats per representants dels grups de pressió amb interessos colonials: lobby del petroli del Pirineu, lobbies culturals com Balan~a (que va actuar eficaçment al cant de la secta en contraprogramar la passada tardor els èxits avançats del nadal per desvirtuar "Salvador", el que possiblement hagués pogut ser l'exepció com a exponent del cinema català...), etc.

Acte seguit apareix "el Gilipolles" com a representant del que va ser el PSC. Diu: -Estic molt content que com a representant del catalanisme del Partit m'hagin encarregat la confecció d'un discurs per a aquesta ocasió tan assenyalada blablabla...Això és indicatiu que la vessant catalanista segueix viva en el Partit tot i que la veritat és que no he tingut possibilitat de fer res més des que va marxar la cort de Maragall. Ha·ha·ha·ha!...És el que té ser gilipolles!...- I baixant de l'escenari...: -Algú ha vist el meu carnet de militant? Aquí posa PSOE? Ha·ha·ha·ha...Visca l'Estatut!

Les joventuts socialistes teclegen SMS amb agilitat mecanogràfica apresa a les escoles d'adoctrinament d'estiu com a part de la maquinària propagandística sociata patrocinada per Telefónica. L'estètica és pretesament independentista per arraconar les reivindicacions el jovent nacionalment compromés que quedava . -"Make no mistake: I am Socialista, so I am Spanish. Pásalo"-. Com posa a les seves samarretes.

En un racó apartat, darrere d'una pancarta amb el lema d'una vella campanya sobiranista de gran impacte "Jo també vull un estat propi", resten astorats (com a espectadors, ja no com a assalariats del sistema democràtic espanyol) els que un dia volien catalanitzar el sociatisme -i a qui els deixebles del jacobinisme espanyol d'esquerres van sociatitzar (i desacreditar qui sap fins quan)-.

L'únic sector que reivindica amb convenciment quelcom nacionalment català és l'esquerra independentista revolucionària -aquests que sempre hi seran- això si, darrere d'una pancarta adreçada als independentistes socialdemòcrates que diu "Poseu-vos l'estat capitalista i opressor per on us càpiga".

Finalment arriba l'hora dels himnes. El Nengh de Castefa puja al cadafal-tablao per presentar l'himne regional. Per variar, emula el discurs de Pau Casals. Sobre el cant dels ocells pregunta si volen que el toquin i la gernació respon amb un minvant però rotund "NOOOOOO!ooooo...". Al pas es retiren el cello de l'escenari davant l'alleujament del músic cosmopolita madrileny Eduardo del Río Robles, que encara recorda com en l'última manifestació de l'AVT-PP va ser convidat a actuar i va ser apedregat amb ciris en ser, aquesta melodia popular catalana, satanitzada per la COPE.

Comença el seu parlament:

- Yo...-Fa gestos espasmòdics endavant i endarrera...-...yo soy POLACO...neng. Porque los polacos también tenemos derechos. Porqué somos personas, vale nengh?!!! Porque la nación son los ciudadanos, nengh...- Mirada de complicitat amb Montella entre tambalejos incessants. -Yo vengo de una ciudad, Castefa, antes Catalunya, donde hace siglos la pen~a ya tomaba chuflas hechas con plantas de unas pivas que eran brujas, todas polacas tío, nengh, que se quemaban en las hogueras de San Juan o algo asín, Flipa tío!...que subidóóóóóóN!!!... Y hay un libro, tío, el libro rojo de la Monse, como la churri del Flecha, más antiguo que el cagar, en donde los frailes polacos ya compusieron progressive para los organos de sus monasterios, Ya lo flipas, nengh...Viva Polonia..., digo los polacos, nengh!!! Subidón!Subidón!!- Continuen els espasmes cíclics mentre observa la mirada d'aprovació del president per haver fet aquesta última apreciació. Rep l'aclamació unànime de la multitud rendida al la seva grandesa.

Per variar, també, toca versió arranjada dels segadors. I comença a sonar aquesta remescla dels segadors amb el Nengh inicialment fent els malaltissos moviments pendulars en un posat de solemnitat i, en el clímax, brincant d'aquella manera tan característica fent anar les mans amb els dits junts i estesos apuntant cap endavant...


Segadors Instrumental - Arranjament de Chasis (reoberta en motiu de la fira per a major joia regional)

...Segueixen el ritme allà, al fons, tota una colla d'espanyols que abans residien com a catalans inadaptats però que ara han pogut sortir de l'armari i se senten la mar d'integrats amb els seus pantalons del mercadillo amb 3 ratlles a cada camal i un pam curts (tant els pantalons com els gambals dels individus, però això ja és igual per aconseguir càrrecs influents, regna el sectarisme partidista. També és igual per a les feines qualificades, regna el sectarisme nacionalista espanyol de tota la vida tipus RENFE, Iberia, Corte Inglés, etc).

L'himne català ja no té lletra (les veus són mers samplers decoratius). Es va considerar que era ridícul pensar en segar cadenes en l'Europa unida d'avui i calia alleugerir els catalans de victimismes que els fessin enyorar furs medievals.

El que ara té lletra és l'himne de la nació gran, Espan~a. Que era el que taralejava Pau Gasol en la victòria de la seva selecció en el mundial de bàsquet (o potser cantava endins la versió del "Franco Franco tenía el culo blanco"...?) i que va ser oficialitzat (Devia ser l'únic que es va deixar Franco per fer, posar lletra a l'himne. Potser perquè perdia el caràcter de "música" militar) en la recent reforma constitucional on tot va seguir "atado y bien atado" però on es fa afegir una clàusula per blindar l'estatut català perquè el PP no donés la vara a la secta central amb recursos (total, ja estava ben ribotat el patracol aquest...i per molts anys!).

S'hissa una bandera espanyola més preponderant que la senyera per complir amb les novetats de la Constitución de tots. -Una senyera, una estanquera!- Crida la militància espanyolista en general. Apropiant-se d'una altra de les icones del decadent independentisme.

FI

M'estranyaria que Montilla guanyés en nombre d'escons que, segons els partits hegemònics al Principat, aquest cop significarà guanyar les eleccions i l'accés al govern...Però els bloguistes ja el tenim aquest punt d'egocentrisme i de desconeixement de la realitat i del país...L'esdevenidor d'aquesta enquesta d'opinió que són les eleccions és incert. Tanta parafernàlia per a després no poder canviar res de les estructures polítiques i econòmiques de l'Estat. Visca el capitalism...vull dir la socialdemocràcia!

Espero, però, que algú amb recursos faci realitat aquest deliri contractant els serveis d'el Terrat. Jo ja fa molt temps que no segueixo el programa de Buenafuente.es perquè últimament treia personatges massa vulgars la gràcia dels quals radicava en les seves mancances físiques. Tot i això espero que ho pogueu visualitzar en el vostre teixit imaginatiu i rigueu una estona davant de tanta mediocritat.