Isanta, no oblidem

Aquest cap de setmana he visitat molt de passada Berga (amb E tancada). He vist com el Poble de Berga s'encarrega de mantenir viu el record d'aquell tràgic fet (Això de Berga, Vicent Partal). Els mitjans ja hi van dedicar les hores que van considerar necessàries, val a dir que, amb la component nacional ben diluïda, gràcies a l'efectiva (auto)censura d'un benèvol règim democràticament colonial com el que tenim.

No entenc com Berga forma part de la província de Barcelona...la personalitat com a poble és abismalment diferent. Suposo que és un reflex de l'aberració que suposa la partició administrativa en províncies de la Nació Catalana feta per Ecspanya, i que molts catalans prenen per referent territorial. 4 províncies! Ca!...Els aniria bé llegir "La fragmentació provincial del Principat, 1822-1914" i recordar la cita: "Trista condició la de qui viu sense saber quina és la seva pàtria!"...

Normalment un succés així desapareixeria de la memòria col·lectiva si no fos perquè el Poble, unit, manté el record perquè no oblidem i pugui aflorar, algun dia, el que realment va passar, el que la franquícia de l'aparell policíac-judicial que l'Estat ha instaurat a Catalunya ha anat resolent amb cura de no ferir sensibilitats ja que, en aquest cas, no convenia exercir el seu caràcter colonial convertint víctimes en botxins.

Tractar de treure a la llum la dimensió política d'aquestes "baralles entre joves" està associat des del "victimisme" nacionalista a la radicalitat independentista i és tan proscrit com parlar de tortures. Com explicarien, sinó, en un Estat "de Dret" una tortura o una mort política?...

Ja fa temps que vaig referenciar quan vaig llegir sobre les primeres llums sobre les possibles connotacions espanyolistes de l'assumpte... ("Anem a matar catalanufos"). Si voleu veure un anàlisi més detallat de l'assassinat d'en pobre Isanta com a carambola fatal de l'espanyolisme sociològic llegiu aquí "Reflexions d’un militant de l’Esquerra Independentista al voltant dels successos de Berga". Suposo que us recordarà -Si l'heu vista- l'escena d'American History X en què el pare innocula en una conversa de sobretaula l'odi racial al seu fill; Que, al cap del temps, adopta una ideologia filonazi.

Revisant els documents de la Plataforma per la convivència al Berguedà m'he indignat en sentir el testimoni de la mare d'un dels acusats, matriarca d'un clan conflictiu de la ciutat. M'he indignat i he sentit una barreja de ràbia i por per l'odi social que traspuen les seves temeràries declaracions. Trobo aclaridor el següent fragment d'un programa especialment dedicat a l'afer de RAC1 i us convido a sentir la resta (amenaces incloses):


Fragment del programa de radio "Com està l'ambient a Berga 100 dies desprès de l'assassinat d'en Josep M.Isanta" emès a RAC1,el dia sis de setembre de 2005

Referint-se als amics i entorn d'Isanta...:
"Hemos recibido en una servilleta de bar con amenazas referentes a mi hijo(...)"...sic!?
"(...)Que pasa que esta gente son muy...a ver, es el típico pueblo de los burros, la mentalidad de ellos es así(...)"...? (Visca la integració!)
"(...)Nosotros somos de Barcelona, -amb émfasi-catalanes de Barcelona, -encara amb més émfasi- ESPAÑOLES ANTE TODO, eh...!? Pero estos de aqui no...ellos son de "aquí", hombre... -murmuris de riure de fons d'un acompanyant masculí- de la flor y nata (...) me has entendido...?"

Entendre què...? Que vol dir que "estos de aquí no...ellos son de aquí". Qui són "estos", subespanyols? l'infrapoble?...Què és "aquí"?...l'innominable nació?... Veieu que tot el sentit que tenen de catalanitat (el mateix que volen imposar els sociates racistes d'orígen) és el del veïnatge administratiu? El compatible amb l'assimilació espanyolista junt amb el de la inadaptació lingüística i cultural...Diguem: Estatut... i Olé!


La cançoneta de l'aldarull/baralla apolítica em sona...


A Guillem (parlament de la germana d'en Guillem Agulló)
Obrint Pas - No tingues por