What is more, I am a Catalan.

diumenge, de desembre 24, 2006

El decàleg del catalanoparlant

La situació de la llengua dista de ser normal més de dues dècades després de la fi de la darrera dictadura. L'altre dia vaig haver de sentir murmuris enmig del meu parlament informal en el sopar d'empresa per parlar català!...Si al Principat -d'acord que estic a Barcelona...- que és on -malgrat tot- la situació hauria d'estar més "normalitzada" m'he de sentir dir catalanista per parlar la meva llengua en una reunió informal de feina tot i haver-hi estrangers no tan recentmen arribats...estem arreglats.

Potser no va desencaminada la idea del Sr. Carod quant a la despolitització del català..."Estem en fase prenacional; d'una nació en construcció". De totes formes, em reafirmo en la meva insubmissió lingüística per ajudar als nousvinguts. Visca el Valencià!

Recentment m'han arribat notícies properes d'alguns incidents lingüístics per manca de respecte per a la llengua pròpia comuna dels Països Catalans. Vull remarcar que mai hem de veure la immigració com una amenaça. És veritat que arriben molts morts de gana amb deficiències d'educació i cultura però també arriba gent culta i educada les pàtries dels quals celebren la independència d'Ecspanya. D'aquests potser en podem aprendre quelcom i viceversa. Als altres només se'ls pot ensenyar a base de dignitat lingüística i nacional.

Per això el millor que podem fer és ser intransigents en la nostra tasca d'afavorir la seva integració -i educacó als que els hi faci falta-. Un alemany va haver de dir-nos que hem de fer ja fa temps. Per sort jo hi vaig arribar sense que m'ho haguéssin de dir:

  1. Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la familia, els amics i els coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.
  2. Sigueu respectuós amb tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.
  3. Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, al treball, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català encara que us responguin en un altre idioma.
  4. Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.
  5. Si veieu algú que s'esforça a parlar en català ajudeu-lo i demostreu-li que valoreu el seu capteniment.
  6. Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituïr. Ajudem-nos els uns als altres a mantenir un català viu i bo.
  7. Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rosellonesos,etc i coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català com de totes les llengües cultes.
  8. Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català i que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que us mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.
  9. Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. A partir d'avui poseu sempre el vostre nom en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres papers impresos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.
  10. Exigiu a tothom , fins i tot les institucions més rutinàries que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre el temps i nervis lluitant contra els enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda. Tota persona que defensa la seva propia llengua sense agredir a ningú té el dret al seu costat.

Pel professor Dr Tilbert D. Stegmann de l'institut Für Romanische Sprachen Und Literaturen der J.W.Goethe-Universität. Frankurt am Main. Alemanya.

Si teniu algun problema i teniu l'oportunitat de tornar a veure l'estranger, feu-li el favor de dir-li que llegeixi això per si algun dia es vol despenjar la llufa d'immigrant:

Decàleg del catalanoparlant i del castellanoparlant que viu i treballa a Mallorca

Salut i respecte.

3 Comments:

  • Aquest post em sembla el més indicat per presentar-te la història de l'Avid, un noi d'origen magrebí però nascut i criat a Alemanya que treballa com a vigilant en la 1a obra que vam treballar.
    L'altre dia li vaig veure un diccionari amb la bandera alemanya, i li vaig preguntar per ell. Em va dir que era un diccionari Alemany - Català, perquè ell sabia el 1er idioma d'haver crescut al país germànic i volia aprendre el català perquè és la llengua de la terra on vivia en aquests moments. Touché!

    By Anonymous Anònim, at 24 de desembre, 2006 23:09  

  • Si...suposo que això confirma que al Principat les coses són salvables. Però al País Valencià o a les Illes Balears i Pitiüses això és impensable excepte comptades excepcions.

    Allí em temo que la situació és realment d'emergència...I ja no cal dir en zones on el català no és ni oficial (la Franja i Catalunya Nord.)

    Salut i bones festes.

    By Blogger kapde, at 25 de desembre, 2006 01:35  

  • hola amics, sóc valencià i visc a les Illes i la situació és esfereïdora. Aquí la població immigrada ja està ben integrada (?) amb l'espanyol i per això viu d'esquenes al català, però el més greu és que els catalanoparlants, acomplexats en una bona part, són els primers que canvien de llengua. I amb els governants que tenim...què voleu?

    By Blogger Mr Blob i Cinquantapeus, at 11 de febrer, 2007 22:46  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home