Temps de decadència

Immoralitat i irresponsabilitat embruten les nostres diàries rutines. Amb la societat del benestar han fet que traiem les nostres mans de la nostra terra i les emmerdem en un fangar empudegat per les misèries alienes. Qui no arrossega una o més esclavituds tampoc pot fer gaire més per veure que col·labora de grat per força d'un o més imperialismes. La ignorància construïda des dels mitjans!

Cada dia que configuro un equip de xarxa em puc estar embrutant les mans de sang de miners o ciutadans massacrats del Zaire (L'antic Congo reanomenat pel dictador coronat la Intel·ligència Americana), reserva mundial d'un superconductor que financia guerrilles sanguinàries en la maltractada Àfrica.

Casualment avui sento que el 2009 farà 200 anys del naixement de Darwin i recupero el film perdut per les particions d'un vell disc dur: El malson de Darwin. Havia oblidat que cada dia que menjo peix que no sé d'on ve, pot provenir del Nil on la introducció d'espècies foranies depredadores ha deixat sense menjar la meitat de la gent del País.

Un altre moment tornaré a mira el melic dels catalans per autoflagelar-me amb les nostres foteses.

Salut i responsabilitat.

Vodafone truca...

Brrr-brrr...(mòbil silenciat a la feina)


Jo - Si?
Operadora - "Hola".
Jo - Hola.
Operadora - "Pau Capdevila?".
Jo - Digui.
Operadora - "Con el senyor Pau Capdevila?".
Jo - Si, jo mateix.

La operadora penja.

Un altre dia els antecedents.

Nosaltres patim mal d'Almansa. Altres pateixen mals pitjors:

'La guerra al Congo és una guerra de multinacionals'

I nosaltres en som còmplices...Com deia la cançó:

"Amb l’estat del benestar ens han fet copartícips
de l’expoliació del tercer món."

Diu la dita persa que:

Plorava perquè no tenia sabates
fins que vaig veure un home
que no tenia peus.

Els espanyolistes dirien amb la seva llengua de serp: -Mireu si n'hi ha de causes més nobles que la catalana...- Però no per això la nostra és menys feixuga. Car els nostres pares i els seus pares si que no tenien peus, políticament parlant. D'aquí que nosaltres encara portem calçat amb els cordons entrelligats.

Salut i mort al colonialisme.

Quant de temps...

Avui m'he adonat que després de més d'un any i un quart vivint al nou pis encara no m'havia assegut al balancí de l'habitació de convidades a llegir el Presència un diumenge.

Aprofitant la mica de pau que gaudeixo aquest cap de setmana (s'acosten dies difícils a la feina) torno a omplir algunes línies al blog per desencusar-me de la deixadesa a que l'he tingut abandonat durant aquest temps.

Notícies llampec:
Maig - Oferta de feina per treballar en outourcing al monopoli encobert de telecomunicacions de l'Estat ecspanyol.

• Juny - Oferta acceptada. Risc però necessitat de canvi. Vacances negociades. Cagada pastoreta.
  

• Juliol - Venuda de moto amb el tipus de feina (prevenda de seguretat IT). Alienació a l'oficina. Sense companys, amb un cap ecspanyol. Un absurd de dia a dia penjat al telèfon perseguint gent de Madrit que no sé qui són ni què fan (sucursalisme portat a l'extrem). Almenys venc un projecte: Cluster de firewalls Nokia/Checkpoint. Em donc per satisfet i donc per finalitzada la meva trajectòria al a companyia. Planejo la fugida.
  

• Agost - Vacances ratejades i permís per escaquejar-me del trunyot de feina on he anat a parar. Cerca de feina. Entrevista amb dues consultores per fer d'enginyer de xarxa. Una que està experimentant un fort creixement i contracta a tort i a dret m'agafa. Oportunitat.
  

• Setembre - Començo la nova feina. El primer mes quasi no faig res i cobro una morterada el dia 23 de cada mes. Amb el temps segueixo observant com els meus neguits no es calmen i considero xavalla el que em donen pel meu temps.

• Octubre, novembre - Per sort ara tinc una bona feina on -a part de pringar molt- (quan n'aprendré?...) tinc bons companys i uns quants maldecaps per no poder pensar en què estic fent amb la meva vida.

A finals de novembre piro a París 5 dies de vacances, capital de la metròpoli del nord. Espero que entre monument i monument tingui temps per reflexionar allà on la gent és un xic més culta i rica, però no tan lliure com voldriem.

Les inquietuds polítiques van entre l'enuig i la inacció però adjunto un video d'un gran home a qui han bandejat per la seva integritat (habitual en aquest no-País). Tinc tota la seva bibliografia (i la d'algun dels seus deixebles no declarats) i -per varia- encara no l'he poguda llegir.



Salut i paciència.

Deixeu la feina feta abans de marxar de vacances

Feu com l'Iceta i abans de marxar de vacances doneu a la premsa (sic) tots els titulars que volgueu publicar amb la data ben clara, perquè no hi hagi equívocs.

NOTA.- Anulación de la noticia sobre Iceta (PSC) y la financiación autonómica

Copio l'extracte per si ho esborren:

Rogamos anulen la noticia tituada "Iceta (PSC) advierte que si fracasa la financiación habrá radicalización y se abrirá la demanda del concierto económico", pues se ha transmitido por error en nuestro servicio de hoy cuando es una información embargada hasta el próximo domingo.

Es todo, disculpen las molestias.

Maleïts becaris d'estiu! Com s'atreveixen a destapar la farsa de la realitat político-social en la que vivim...

Jo com que no tinc cap responsabilitat important em despedeixo de vosaltres disculpant-me per la baixa (per no dir nul·la) activitat del blog.

Comentar-vos que vaig plegar del Centre de Convencions, ara estic treballant subcontractat a Telefónica. El meu telèfon d'empresa és Yoigo i m'he de buscar la vida si necessito conexió 3G a l'ordinador.

...No pregunteu...Absurditats de la vida.

I aviat marxo a la Cerdanya. Així que passeu un bon agost i gaudiu de l'estiu.

Salut i vacances!

PS: Torno no podere evitar enllaçar aquesta cançó. Salut!


Dijous Paella - Premsa Lliure

Que tornin els papers que no van cremar

De la destrucció de la biblioteca de Pompeu Fabra

Qui se'n recorda dels papers espoliats, avui? Quina nova pastanaga posaran davant nostre? Ara toca partit de la selecció catalunyesa. Què serà demà?...

Si esperem gaire ja no tot serà possible, em temo.

Salut