Vodafone truca...

Brrr-brrr...(mòbil silenciat a la feina)


Jo - Si?
Operadora - "Hola".
Jo - Hola.
Operadora - "Pau Capdevila?".
Jo - Digui.
Operadora - "Con el senyor Pau Capdevila?".
Jo - Si, jo mateix.

La operadora penja.

Un altre dia els antecedents.

Nosaltres patim mal d'Almansa. Altres pateixen mals pitjors:

'La guerra al Congo és una guerra de multinacionals'

I nosaltres en som còmplices...Com deia la cançó:

"Amb l’estat del benestar ens han fet copartícips
de l’expoliació del tercer món."

Diu la dita persa que:

Plorava perquè no tenia sabates
fins que vaig veure un home
que no tenia peus.

Els espanyolistes dirien amb la seva llengua de serp: -Mireu si n'hi ha de causes més nobles que la catalana...- Però no per això la nostra és menys feixuga. Car els nostres pares i els seus pares si que no tenien peus, políticament parlant. D'aquí que nosaltres encara portem calçat amb els cordons entrelligats.

Salut i mort al colonialisme.

Quant de temps...

Avui m'he adonat que després de més d'un any i un quart vivint al nou pis encara no m'havia assegut al balancí de l'habitació de convidades a llegir el Presència un diumenge.

Aprofitant la mica de pau que gaudeixo aquest cap de setmana (s'acosten dies difícils a la feina) torno a omplir algunes línies al blog per desencusar-me de la deixadesa a que l'he tingut abandonat durant aquest temps.

Notícies llampec:
Maig - Oferta de feina per treballar en outourcing al monopoli encobert de telecomunicacions de l'Estat ecspanyol.

• Juny - Oferta acceptada. Risc però necessitat de canvi. Vacances negociades. Cagada pastoreta.
  

• Juliol - Venuda de moto amb el tipus de feina (prevenda de seguretat IT). Alienació a l'oficina. Sense companys, amb un cap ecspanyol. Un absurd de dia a dia penjat al telèfon perseguint gent de Madrit que no sé qui són ni què fan (sucursalisme portat a l'extrem). Almenys venc un projecte: Cluster de firewalls Nokia/Checkpoint. Em donc per satisfet i donc per finalitzada la meva trajectòria al a companyia. Planejo la fugida.
  

• Agost - Vacances ratejades i permís per escaquejar-me del trunyot de feina on he anat a parar. Cerca de feina. Entrevista amb dues consultores per fer d'enginyer de xarxa. Una que està experimentant un fort creixement i contracta a tort i a dret m'agafa. Oportunitat.
  

• Setembre - Començo la nova feina. El primer mes quasi no faig res i cobro una morterada el dia 23 de cada mes. Amb el temps segueixo observant com els meus neguits no es calmen i considero xavalla el que em donen pel meu temps.

• Octubre, novembre - Per sort ara tinc una bona feina on -a part de pringar molt- (quan n'aprendré?...) tinc bons companys i uns quants maldecaps per no poder pensar en què estic fent amb la meva vida.

A finals de novembre piro a París 5 dies de vacances, capital de la metròpoli del nord. Espero que entre monument i monument tingui temps per reflexionar allà on la gent és un xic més culta i rica, però no tan lliure com voldriem.

Les inquietuds polítiques van entre l'enuig i la inacció però adjunto un video d'un gran home a qui han bandejat per la seva integritat (habitual en aquest no-País). Tinc tota la seva bibliografia (i la d'algun dels seus deixebles no declarats) i -per varia- encara no l'he poguda llegir.



Salut i paciència.