El desesperat

Vaig llegir fa un temps que Mas, amb el seu pacte a la desesperada induït pels grups de pressió econòmics catalans havia encès el seu llumí abans d'hora i de, per exemple, assegurar-se la presidència.

En la metàfora de l'article el llumí volia dir l'oportunitat d'iniciar i liderar un canvi de cicle al país. El perill que corre és que si el seu llumí fa "misto", com és previsible per voler exercir anacrònicament de continuista de Pujol, això pot significar el seu estancament com a polític.

No em fa pena. Un personatge que de segur és la riota a la metròpoli (i per extensió ho som nosaltres) per la seva pusil·lanimitat i poca dignitat només ens fa que mal. A més, sempre li quedarà un càrrec de responsabilitat en alguna empresa amiga per exercir l'ofici de burgès (menjar, jeure i no fer res).

En comptes de tirar fel sobre l'assumpte i l'execrable personatge només em veig amb cor de fer-ne una mica de burla:

Diuen que dies abans de l'èpica final de París corria aquest SMS:

"Mas ha arribat a un pacte amb la UEFA: el resultat serà Arsenal 4 - Barça 1. Mas afirma: 'És un salt endavant, atès que a Atenes no vam marcar ni un sol gol.' Passa-ho."

Sort que el Barça és més que un club i no es va empassar el GRAN pacte d'aquest fotogènic miserable. Se'l creurà també el guarà català?


Ens el creurem nostaltres?

En breu faré una lectura d'entre línies i en clau catalanista del triomf del Barça i la manipulació espanyolista que l'ha seguit. A mida que passen els dies la magnitud del frau mediàtic (apagada de micròfons inclosa) va creixent. Molt, molt trist. I tot pel mateix de sempre: mantenir subjugat el poble i nació catalans.

Salutacions i ànims, que de desesperats n'hi ha per motius més seriosos.

Dijous Paella - El desesperat (Lletra d'Ovidi Montllor)