El musical blaver

O la cultura com a eina política per difondre la mentida

El catalanisme popular (el que va de Salses a Guardamar) sempre ha lluitat contra la pesta blava, que es presenta en diverses formes arreu del territori, però que al País Valencià és on ha trobat els seus adeptes més fonamentalistes i on des de fora s'ha decidit incidir per dividir.

Vista la situació amb prespectiva històrica, expressions vehements d'aquesta lluita com la següent cançó han servit d'eina per potenciar la demonització de la indentitat nacional d'aquelles contrades on el desequilibri demogràfic ha decantat la balança cap a les forces colonitzadores.

Brams - La pesta blava



Però com diu la dita saharauí “encara que la mentida corri cent anys, la veritat l’atrapa en uns segons”. I, clar, mantenir viva la mentida -i escampar-la no només a casa, sinó a Madrid, Tel Aviv (Israel) i a Rabat (Marroc)- des de les institucions, costa diners. Concretament 2,5 milions d'€. Senyal que no tot està perdut...encara.

A València -entesa des de la metròpoli com el litoral que no ténen a la meseta-, com a bons provincians, els espanyols con valencianía queden enlluernats amb els grans musicals que s'ultrafinancien per donar a Madrid un caire no tant de capital administrativa de l'imperi. Des del "levante" han intentat emular aquesta grandesa "madrile" amb un musical sobre Jaume I.

Quan ho vaig llegir vaig flipar...Vaig entendre que es tractava d'un altre intent de tergiversar la història quan vaig arribar al punt on deien que es titulava Balansiyyá (transcripció àrab de València). De seguida vaig associar-ho amb els intents per dotar la identitat valenciana d'un precatalanisme d'arrels àrabs. Fa anys fins i tot van iniciar un barroer intent de fer creure que el valencià prové de l'àrab! A això van haver d'arribar per fonamentar un suposat sentiment d'autèntica valenciania previ al repoblament amb catalans i aragonesos.

L'espectacle ha defraudat, però no precisament pel seu anticatalanisme -en la forma subliminal del no apreci com a forma de despresci- sinó per (copio de l'Avui):

(...)
L'espectacle -en castellà, com no...-, que narra una fictícia història d'amor entre el suposat fill de Jaume I, Alfonso, i Azahara (Tessa, la valenciana d'Operación Triunfo), filla d'un apòcrif rei musulmà de València, no fa en cap moment esment de Catalunya, s'hi refereix com el Norte, i Jaume I surt com a rei d'Aragó. Les quatre barres només llueixen un cop, i com a estovalles, però com a estendard només s'aprecia la creu de Sant Jordi.
(...)

Espero que sigui certa la dita saharauí que diu que “encara que la mentida corri cent anys, la veritat l’atrapa en uns segons” i que la mala qualitat de l'espectacle li dongui el descrèdit que es mereix.

D'altra banda, mentre que ahir descobria la tradició que mana anar a mullar-se els peus a la platja valenciana de la Malva-rosa mentre s’expressa un desig, avui al Telenotícies del PSC (TVE3, la seva) sortia la platja en qüestió plena d'espanyols aficionats veient el decrèpit partit de la seva selecció en una pantalla gegant. He de recordar comprar petards per celebrar la seva eliminació...

Com sempre, fins i tot en la cada dia més sucursalitzada TVE3, tot val per silenciar les mostres de catalanitat del País Valencià i potenciar les d'espanyolitat del "levante". Lamentable...

Malgrat el que se'ns vulgui fer creure, res no ens farà deixar de ser fidels al nostre poble.

La gossa sorda - Colpeja fort