Social-alzheimer

Cada dia constato la instatisfacció general de part de la gent que m'envolta. Lluny de ser egocèntric i pensar que sóc jo qui els hi provoco aquesta angoixa existencial; es pot pensar que és propi d'una societat avançada desitjar més benestar, felicitat o que les coses funcionin simplement millor i les queixes són fruit d'aquesta recerca vital del millor benestar possible.

Però a la vegada que creix l'economia i, suposadament, es desenvolupa la societat, incrementen les depressions, les baixes laborals, els suïcidis...són estadístiques poc amistoses de presentar al gran públic. No em molestaré en cercar-les. Si algú hi té interès té Google. Però si que potser cal fer un alto en el camí i repensar el model de vida que portem i racionalitzar la rutina quiotidiana a la que ens sotmetem per tal d'alleujar els daltabaixos de la vida en 'llibertat'.

La gent s'ha oblidat de certes coses importants.No s'inverteix en les persones, sinó en ciment, s'ha perdut el contacte físic entre éssers, regna un distància asèptica i una incomunicació paradoxal amb els mitjans de que disposem.

És com si patíssim un alzheimer col·lectiu

Jalea Real - Alzheimer


Punk psicoanalític, li diuen. Hehe...