El Periódico censura i silencia la música catalana

Engrescat pel fet que el nou però prometedor portal directe!cat es va fer ressó de la curiositat que vaig detectar al portal de l'ajuntament de Barcelona, li trec la pols a una altra curiositat que no vaig tenir temps de comentar en el seu dia (el 27 d'abril).

La vaig descobrir al pamflet del PSOE a Catalunya, El Periódico. Està relacionat amb el CAS'07 i la música reivindicativa catalana en general. La qüestió va del tractament per omissió que van fer de l'esdeveniment.

Normalment fullejo el diari per repassar titulars i contrastar-los amb les altres fonts que consulto per veure quina és la intoxicació o l'encàrrec polític del dia, com tracten algun tema d'índole nacional o quin tema posicionen a la portada per fer de cortina de fum d'alguna cosa que el Gran Germà no vol que agiti l'omertà Montillista.

Una secció que mai em perdo és la d'humor car sóc admirador de l'agudesa gràfica d'en Ferreres. La meva sorpresa va ser veure-hi una entrada no habitual. Els dies entre setmana sol haver-hi les seccions d'en Ferreres, l'Altuna i el Nando. Aquell divendres n'hi havia una d'extra: titulada CAS-07 sota l'apartat IDEES // NANDO CRUZ. Pel que sembla es van fer un embolic amb el gestor de continguts i va aparèixer publicat un esborrany d'un editor on no tocava.


Com podeu veure, l'editor (o el que sigui, que jo no sé com funciona un diari per dins) anava a parlar del concert que s'organitzava en el marc de l'anomenat "Projecte independència" de la plataforma Sobirania i progrés. A l'esborrany veureu com es disposava a parlar del CAS'07 i acaba parlant de l'etiquetatge dels discs amb música amb llenguatge explícit implantat per la indústria musical nordamericana.

Per altra banda el redactor en cap (o qui marca la línia editorial) deuria pensar que era millor "parlar d'alguna altra cosa". Suposo que per l'afiliació sociata van decidir eliminar els continguts "non-compliant".

A sota podeu veure el llistat de totes les notícies que van acabar publicant aquell dia on hi figura l'article final (també podeu riure amb el tractament que li donen a la mort de Rastropóvitx; sic):















Què relaciona ambdues coses? Què fa que un sociata relacioni cultura catalana amb ideologia que mereix ser etiquetada? A part de qui organitzava el concert -i sota quin nom- potser passa que pels sociates sectaris (redundància) la música catalana reivindicativa (o no) significa, no cultura d'autors arrelats, sinó propaganda política de tendències que col·lisionen amb el seu projecte assimilador i, per tant, no poden gaudir de la difusió en els seus mitjans.

Al final, doncs, no es va parlar del CAS sinó de l'etiquetatge de la música segons el seu contingut. És sabut que premsa infecta com El Periódico, La Vanguardia o El País sempre han tingut per objectiu arraconar els grups del país i la reivindicació social a la qual donen veu. Potser en el seus esquemes excloents la música catalana tindria un lloc si s'etiquetés segons el contingut polític, així la gent que ja de per si la veu com folklore identitari provincià estaria "alertada del seu contingut".

Lo bo del cas és que el resultat final és un exemplar exercici de cinisme "cosmopolita" (amb possible picada d'ullet anticensura, tot sia dit) titulat "El vell hàbit de fer callar el missatger"; Que fa una crítica dels que intenten coartar la llibertat d'expressió a la música hip-hop a la vegada que es silencia la música catalana, que alguns grups fan indestriable del missatge ideològic.


Suposo que quan això s'escampi en Carod i els seus companys de la Conselleria de Cultura posaran fil a l'agulla i planejaran una estratègia per despolititzar la música per tal que tothom s'hi senti identificat i la cultura catalana pugui entrar de ple -per fi- al Los 40 Principales. Espero que no sigui gràcies a un sistema d'etiquetatge, ara!

Salutacions