Salvar els mots dels bons homes
L'altre dia ens vam manifestar un bon grapat de persones a Besers (Besièrs, en Occità) per reclamar el reconeixement de la llengua Occitana (des de fa poc cooficial a tot el Principat de Catalunya) a l'Estat francès.
La gent que, com jo, cerquem les arrels i som solidaris amb els altres pobles del món ens acabem irremeiablement sentint agermanats amb el Poble occità en la seva lluita per la supervivència després del llarg genocidi, primer humà, i després cultural que han dut a terme les diferents castes opressores de la igualitària, fraternal i lliure France.
Vaig fer un fart de quilòmetres per trobar-me amb un amic i vaig trobar un bon grapat de catalans solidaris entre els quals altres coneguts que no sabia qui hi anaven. Un dia d'alegria i d'esperança per aquest poble germà amb qui compartim "veïnatge administratiu" a la Val d'Aran.
En tornar vaig trobar el motiu de perquè Besièrs en un article dels, per ara grandiloqüents, del Partit Republica Català: "Besiers: l'esperança occitana". Esfereïdor.
Ara cal esperar que les eleccions franceses propiciïn el canvi que permeti que un polític democràtic, per fi, agafi el testimoni dels nous càtars i faci justícia a la seva memòria retornant-els-hi la dignitat i els mots, silenciats al llarg dels segles.
Visca Occitània lliure!
La gent que, com jo, cerquem les arrels i som solidaris amb els altres pobles del món ens acabem irremeiablement sentint agermanats amb el Poble occità en la seva lluita per la supervivència després del llarg genocidi, primer humà, i després cultural que han dut a terme les diferents castes opressores de la igualitària, fraternal i lliure France.
Vaig fer un fart de quilòmetres per trobar-me amb un amic i vaig trobar un bon grapat de catalans solidaris entre els quals altres coneguts que no sabia qui hi anaven. Un dia d'alegria i d'esperança per aquest poble germà amb qui compartim "veïnatge administratiu" a la Val d'Aran.
En tornar vaig trobar el motiu de perquè Besièrs en un article dels, per ara grandiloqüents, del Partit Republica Català: "Besiers: l'esperança occitana". Esfereïdor.
Ara cal esperar que les eleccions franceses propiciïn el canvi que permeti que un polític democràtic, per fi, agafi el testimoni dels nous càtars i faci justícia a la seva memòria retornant-els-hi la dignitat i els mots, silenciats al llarg dels segles.
Visca Occitània lliure!
posted by kapde at
12:42 a. m.
2 Comments:
Interessant trobada, si senyor!
Sobre aquest tema, he llegit algun cop que els catalans vam cometre una massacre cap al s.XVII a la Vall d'Aran (crec que durant la Guerra dels Segadors).
Saps si és correcta aquesta info i si pot ser la causa de que alguns encara ens mirin amb recel?
By
raver, at 21 de març, 2007 09:07
Bones!
He fet una cerca ràpida i no he trobat referències al respecte. Tot i que alguna cosa hi deu haver perquè la Val d'Aran no va acatar el Rei Francès quan el Principat ho féu.
Un lloc de l'anterior enllaç on posa que "va esser necessària la presència de tropes catalanes" no sembla pacífic...
"20 d'abril - les Bordes (la Vall d'Aran): capitula la fortalesa de Castell-lleó, en poder dels terços castellans (Guerra dels Segadors)."
De totes maneres t'ho confirmaré quan pugui llegir "La il·lusió occitana"...però va per llarg que el pugui ni començar.
Salut!
By
kapde, at 21 de març, 2007 10:02
Publica un comentari a l'entrada
<< Home