El dia de la independència
Llegeixo com l'entorn de propaganda cultural sociata del Principat col·labora amb els grans estadistes del PSOE-sense-C, que veuen vots en la ciutadania inadaptada a la cultura del país, redefint subliminarment i insadollablement pel Periódico com "Las 4 Porvincias bienintencionadamente catalanas del Noreste":
PSC: del vot captiu andalús al llatinoamericà
Em causa repulsió aquesta idea del vot per raons només ètniques. Diu molt del sectarisme del partit en qüestió i la seva manera d'actuar exclusivament orientada al vot. També diu molt de la baixesa moral i democràtica dels ideòlegs del partit. Cadascú hauria de votar segons la seva ideologia o segons qui cregui que defensarà millor els seus interessos individuals i col·lectius.
Molta gent pensa i diu que aquesta onada migratoria ens aniquilarà. Que el que no va aconseguir Franco ho remataran els nouvinguts. Potser no pensen que -tot i formar part de la comunitat cultural "hispànica"- per molts d'ells, la seva diada nacional no és una reivindicació com la nostra, sinó que és la celebració de la independència de la seva nació respecte a Ecspanya.
Doncs jo els dic: -"Benvinguts sieu, jo també vull la independència del meu país de l'imperi ecspanyol". -
Crec que ens hem d'avançar als filosociates creant llaços amb aquestes noves ciutadanes i ciutadans, defugint sucursalismes culturals -que en el nostre cas no existeixen- i, per tant, en igualtat de condicions. Així podrem establir vincles i donar a conèixer el nostre projecte nacional en llibertat. Ja que alguns diuen en broma que venen a reconquerir la península, que no hi contin els Països Catalans.
Cal que sàpiguen que volem ser, al seu costat, ciutadans més lliures d'una nació respectuosa amb els altres pobles del món i que vol ser corresposta. S'hauria de contraatacar a aquesta estrategia de crear guetos culturals -reserves de vots, per a uns- instaurant celebracions multiculturals en el celebració de la diada de cadascuna de les comunitats emissores de nous catalans, així ens anem acostumant a celebrar la independència i, si li troben el gust, potser més catalans d'"orígen" (extret del nou diccionari sociata del cinisme identitari) voldran obtenir-la.
Els catalans que pensen en negatiu d'aquesta gent, el que haurien de fer és no tancar-se en banda ni mostrar hostilitat cap als ciutadans per la seva llengua, malgrat ens hagi estat imposada a nosaltres també. Prou pena tenen que els hi arribessin a substituir. Cal, però, que no els hi parlin un borrall d'ecspanyol perquè es vegin obligats a parlar el català. No només a entendre'l per obligació. Això no val.
Proposo, doncs, el calendari -ben de festa major, per cert-. Qui ho organitza?
PSC: del vot captiu andalús al llatinoamericà
Em causa repulsió aquesta idea del vot per raons només ètniques. Diu molt del sectarisme del partit en qüestió i la seva manera d'actuar exclusivament orientada al vot. També diu molt de la baixesa moral i democràtica dels ideòlegs del partit. Cadascú hauria de votar segons la seva ideologia o segons qui cregui que defensarà millor els seus interessos individuals i col·lectius.
Molta gent pensa i diu que aquesta onada migratoria ens aniquilarà. Que el que no va aconseguir Franco ho remataran els nouvinguts. Potser no pensen que -tot i formar part de la comunitat cultural "hispànica"- per molts d'ells, la seva diada nacional no és una reivindicació com la nostra, sinó que és la celebració de la independència de la seva nació respecte a Ecspanya.
Doncs jo els dic: -"Benvinguts sieu, jo també vull la independència del meu país de l'imperi ecspanyol". -
Crec que ens hem d'avançar als filosociates creant llaços amb aquestes noves ciutadanes i ciutadans, defugint sucursalismes culturals -que en el nostre cas no existeixen- i, per tant, en igualtat de condicions. Així podrem establir vincles i donar a conèixer el nostre projecte nacional en llibertat. Ja que alguns diuen en broma que venen a reconquerir la península, que no hi contin els Països Catalans.
Cal que sàpiguen que volem ser, al seu costat, ciutadans més lliures d'una nació respectuosa amb els altres pobles del món i que vol ser corresposta. S'hauria de contraatacar a aquesta estrategia de crear guetos culturals -reserves de vots, per a uns- instaurant celebracions multiculturals en el celebració de la diada de cadascuna de les comunitats emissores de nous catalans, així ens anem acostumant a celebrar la independència i, si li troben el gust, potser més catalans d'"orígen" (extret del nou diccionari sociata del cinisme identitari) voldran obtenir-la.
Els catalans que pensen en negatiu d'aquesta gent, el que haurien de fer és no tancar-se en banda ni mostrar hostilitat cap als ciutadans per la seva llengua, malgrat ens hagi estat imposada a nosaltres també. Prou pena tenen que els hi arribessin a substituir. Cal, però, que no els hi parlin un borrall d'ecspanyol perquè es vegin obligats a parlar el català. No només a entendre'l per obligació. Això no val.
Proposo, doncs, el calendari -ben de festa major, per cert-. Qui ho organitza?
- Xile - 12 de febrer (des de 1818)
- Paraguay - 15 de maig (des de 1811)
- Ecuador - 24 de maig (des de 1822)
- Veneçuela - 5 de juliol (des de 1811)
- Argentina - 9 de juliol (des de 1816)
- Colombia - 20 de juliol (des de 1810)
- Perú - 28 de juliol (des de 1821)
posted by kapde at
11:27 p. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home