What is more, I am a Catalan.

Temps de decadència

2008-12-09T01:16:00.004+01:00

Immoralitat i irresponsabilitat embruten les nostres diàries rutines. Amb la societat del benestar han fet que traiem les nostres mans de la nostra terra i les emmerdem en un fangar empudegat per les misèries alienes. Qui no arrossega una o més esclavituds tampoc pot fer gaire més per veure que col·labora de grat per força d'un o més imperialismes. La ignorància construïda des dels mitjans!

Cada dia que configuro un equip de xarxa em puc estar embrutant les mans de sang de miners o ciutadans massacrats del Zaire (L'antic Congo reanomenat pel dictador coronat la Intel·ligència Americana), reserva mundial d'un superconductor que financia guerrilles sanguinàries en la maltractada Àfrica.

Casualment avui sento que el 2009 farà 200 anys del naixement de Darwin i recupero el film perdut per les particions d'un vell disc dur: El malson de Darwin. Havia oblidat que cada dia que menjo peix que no sé d'on ve, pot provenir del Nil on la introducció d'espècies foranies depredadores ha deixat sense menjar la meitat de la gent del País.

Un altre moment tornaré a mira el melic dels catalans per autoflagelar-me amb les nostres foteses.

Salut i responsabilitat.

Vodafone truca...

2008-11-19T01:35:00.004+01:00

Brrr-brrr...(mòbil silenciat a la feina)

Jo - Si?
Operadora - "Hola".
Jo - Hola.
Operadora - "Pau Capdevila?".
Jo - Digui.
Operadora - "Con el senyor Pau Capdevila?".
Jo - Si, jo mateix.

La operadora penja.

Un altre dia els antecedents.

Nosaltres patim mal d'Almansa. Altres pateixen mals pitjors:

'La guerra al Congo és una guerra de multinacionals'

I nosaltres en som còmplices...Com deia la cançó:

"Amb l’estat del benestar ens han fet copartícips
de l’expoliació del tercer món."

Diu la dita persa que:

Plorava perquè no tenia sabates
fins que vaig veure un home
que no tenia peus.

Els espanyolistes dirien amb la seva llengua de serp: -Mireu si n'hi ha de causes més nobles que la catalana...- Però no per això la nostra és menys feixuga. Car els nostres pares i els seus pares si que no tenien peus, políticament parlant. D'aquí que nosaltres encara portem calçat amb els cordons entrelligats.

Salut i mort al colonialisme.

Quant de temps...

2008-11-16T14:47:00.002+01:00

Avui m'he adonat que després de més d'un any i un quart vivint al nou pis encara no m'havia assegut al balancí de l'habitació de convidades a llegir el Presència un diumenge.

Aprofitant la mica de pau que gaudeixo aquest cap de setmana (s'acosten dies difícils a la feina) torno a omplir algunes línies al blog per desencusar-me de la deixadesa a que l'he tingut abandonat durant aquest temps.

Notícies llampec:
Maig - Oferta de feina per treballar en outourcing al monopoli encobert de telecomunicacions de l'Estat ecspanyol.

Juny - Oferta acceptada. Risc però necessitat de canvi. Vacances negociades. Cagada pastoreta.

Juliol - Venuda de moto amb el tipus de feina (prevenda de seguretat IT). Alienació a l'oficina. Sense companys, amb un cap ecspanyol. Un absurd de dia a dia penjat al telèfon perseguint gent de Madrit que no sé qui són ni què fan (sucursalisme portat a l'extrem). Almenys venc un projecte: Cluster de firewalls Nokia/Checkpoint. Em donc per satisfet i donc per finalitzada la meva trajectòria al a companyia. Planejo la fugida.

Agost - Vacances ratejades i permís per escaquejar-me del trunyot de feina on he anat a parar. Cerca de feina. Entrevista amb dues consultores per fer d'enginyer de xarxa. Una que està experimentant un fort creixement i contracta a tort i a dret m'agafa. Oportunitat.

Setembre - Començo la nova feina. El primer mes quasi no faig res i cobro una morterada el dia 23 de cada mes. Amb el temps segueixo observant com els meus neguits no es calmen i considero xavalla el que em donen pel meu temps.

Octubre, novembre - Per sort ara tinc una bona feina on -a part de pringar molt- (quan n'aprendré?...) tinc bons companys i uns quants maldecaps per no poder pensar en què estic fent amb la meva vida.

A finals de novembre piro a París 5 dies de vacances, capital de la metròpoli del nord. Espero que entre monument i monument tingui temps per reflexionar allà on la gent és un xic més culta i rica, però no tan lliure com voldriem.

Les inquietuds polítiques van entre l'enuig i la inacció però adjunto un video d'un gran home a qui han bandejat per la seva integritat (habitual en aquest no-País). Tinc tota la seva bibliografia (i la d'algun dels seus deixebles no declarats) i -per varia- encara no l'he poguda llegir.

Salut i paciència.

Deixeu la feina feta abans de marxar de vacances

2008-08-02T11:01:00.002+02:00

Feu com l'Iceta i abans de marxar de vacances doneu a la premsa (sic) tots els titulars que volgueu publicar amb la data ben clara, perquè no hi hagi equívocs.

NOTA.- Anulación de la noticia sobre Iceta (PSC) y la financiación autonómica

Copio l'extracte per si ho esborren:

Rogamos anulen la noticia tituada "Iceta (PSC) advierte que si fracasa la financiación habrá radicalización y se abrirá la demanda del concierto económico", pues se ha transmitido por error en nuestro servicio de hoy cuando es una información embargada hasta el próximo domingo.

Es todo, disculpen las molestias.

Maleïts becaris d'estiu! Com s'atreveixen a destapar la farsa de la realitat político-social en la que vivim...

Jo com que no tinc cap responsabilitat important em despedeixo de vosaltres disculpant-me per la baixa (per no dir nul·la) activitat del blog.

Comentar-vos que vaig plegar del Centre de Convencions, ara estic treballant subcontractat a Telefónica. El meu telèfon d'empresa és Yoigo i m'he de buscar la vida si necessito conexió 3G a l'ordinador.

...No pregunteu...Absurditats de la vida.

I aviat marxo a la Cerdanya. Així que passeu un bon agost i gaudiu de l'estiu.

Salut i vacances!

PS: Torno no podere evitar enllaçar aquesta cançó. Salut!

Dijous Paella - Premsa Lliure

Que tornin els papers que no van cremar

2008-05-15T20:20:00.002+02:00

De la destrucció de la biblioteca de Pompeu Fabra

Qui se'n recorda dels papers espoliats, avui? Quina nova pastanaga posaran davant nostre? Ara toca partit de la selecció catalunyesa. Què serà demà?...

Si esperem gaire ja no tot serà possible, em temo.

Salut

Mare meva!!!

2008-04-29T01:50:00.002+02:00

Un grup de joves antisistema causen danys a l'accés de la seu central del PSC a Barcelona

Com pot ser?! Vàndals!

...
...

...

Vosaltres creieu que la notícia és que hagin tret les portes automàtiques de les guies?...

A vegades miro els titulars d'aquest diari perquè el meu pare era el que comprava a casa. És el que passa: comences parlant castellà als seus companys de feina sindicalistes per integrar-t'hi i acabes llegint aquesta "premsa" infecta...(m'estalvio més qualificatius)

En fi. Que el pengin ben amunt, per despenjar banderes que en Montilla vol ben altes.

Salut.

PS: No puc evitar tornar a enllaçar aquesta cançó.

Dijous Paella - Premsa Lliure

El dia que el votant català i republicà es va quedar a casa

2008-04-05T01:02:00.006+02:00

He trigat 22 dies en publicar aquest "post"...ja em perdonareu però tinc una mà de feina...En fi. Ara tot el que explicava està força clar. Però per aquell llavors era força encertada l'anàlisi (modèstia a part).

A les passades eleccions a les cambres executiva i legislativa de la capital de la metròpoli no s'han votat els diputats i senadors. S'ha simplificat l'elecció a triar el mal menor -un de bord o un de menys bord-, perquè l'ecspanyol mitjà pugui sentir-se partícep del joc i s'animi a vestir-se el xandall Decathlon i aixequi el cul del sofà IKEA per anar fins la mesa electoral.

Per això és increïble veure què ha desencadenat la debacle electoral d'ERC. Pot ser si que la conxorxa mediàtica bipartidista (afer d'estat inusitadament ben executat) ha fet efecte...O potser la bona gent catalana ha trobat contradictori votar un partit que farà la independència al Congreso de los Diputados.

A la fi del serial de l'estatut, la direcció del partit va assumir la seva aprovació com una reprovació als seus plantejaments. I va decidir col·laborar en la seva gestió mentre que el seu votant veia com la principal diferència ideològica envers els altres partits majoritaris -la independència, a part de la coherència- s'anava difuminant.

El creixent desengany vers ecspanya no ha anat a parar a la bossa de votants que hauria de formar part de l'electorat d'ERC. Perquè? No pot ser que -al cap i a la fi- els d'ERC siguin pitjors polítics que els dels altres partits...Potser passa que per les actuacions dels darrers anys, més que difuminar, han deixat clara una manca de component independentista real en l'ideari del partit. M'explicaré.

En una cita més antiga, un honorable català deia que era molt fàcil dir-se republicà sense haver-ho de demostrar. Jo ara diria que a ells els ha sigut molt fàcil dir-se independentistes sense haver-ho de demostrar.

Mai hi ha hagut un full de ruta cap a l'exercici de la independència, ni sobre els deures que hi ha per fer a l'hora de construir el nou estat (constitució, administració, vertebració territorial, cohesió social, refundació de l'educació i cultura catalanes etc.) ni per a les qüestions que afecten més directament a la ciutadania.

En un dels seus números de vedette a la tele, Carod-Rovira s'estranyava que a una noia li preocupés en quines competicions esportives podria participar, donat el cas de la independència. Estupefacte ell, de com podia ser que les qüestions no tecnocràtiques de la independència preocupessin a la gent. Doncs l'argumentari desplegat en aquell programa que li va suposar tants elogis, no va donar per resoldre aquesta simple caboria.

Però n'hi ha de més serioses que potser es podrien haver plantejat resoldre, com seria la migració de pensions d'un sistema de seguretat social a un altre o...jo què sé! al cap i a la fi no en tic ni idea de política, jo...

Per les actuacions que han vingut fent darrerament, més que independentistes, sembla que siguin federalistes, amb l'argument independentista com a partida renunciable en una hipotètica negociació amb l'Estat.

Com s'explica, si no, que no hagin començat a parlar de referèndums fins que el tema ha sigut inajornable? Com s'explica que, en parlar de referèndums, no es plantegi l'exercici d'autodeterminació i, en canvi, si el de dret a decidir si li donem suport a la Generalitat per pactar de nou amb l'Estat?

Jo em pregunto quina mena de polític és el que prefereix gestionar unes provincies o ser "diputado" en comptes de president o ministre de la seva nació? Un pocapena. Un pocapena sense ambició que no mereix la confiança que requereix un polític. Per això s'estan quedant sols, errors estratègics a banda.

Sembla mentida que participar en les institucions ecspanyoles podreixi tant les persones i partits...O aquest és el preu de barrejar històries d'èxit amb la política de les causes perdudes. És com el Barça. Quan tot va bé, tothom (els de casa i els nouvinguts) valora l'èxit i el punt de trobada que significa el club. Quan van maldades, la xarnegada més integrada és la primera en retreure-li als jugadors que no ténen un estandard d'èxit en el qual emmirallar-se.

Potser és això el que passa. Que la massa metropolitana li agradava veure's emmirallada amb els ideals republicans. Però al veure'ls perdedors i sotmesos als ideals sociates -els qui els volen vot captiu- no s'ha agradat i ha votat el mal menor.

Quina lliçó en podem treure de tot això? Que les eleccions s'han de fer o bé entorn a un debat (o debats) que predefineixin el vot en un sentit o altre o en base a una pregunta molt clara (veieu referèndum). La feina que queda per fer és, doncs:

- Governar per propiciar la creació de l'estat. No val governar el que sigui si has de perdre-hi credibilitat
- Aprofundir en el debat nacional per finalment convocar el referèndum.

Veieu clar que Esquerra faci alguna d'aquestes coses si segueixen manant els mateixos que fins ara? Jo tampoc. Només puc preveure subterfugis com que encara no hi ha prou majoria social per fel el pas, o que primer s'ha d'aconseguir el benestar, el concert econòmic, i altres dilacions.

Quant a l'abstenció, crec que -a part del descrèdit del sistema constitucional autonòmic i les crosses que el sostenen- ve de la ma de l'equilibri de subtileses que és la política avui. Espero que polítics que parlen clar dins Esquerra tinguin ascendència en els llocs de responsabilitat i ens guiïn cap al camí recte fins la independència.

Resumint: Que independència és coherència.

Qui es faci amb la direcció d'ERC ja té eslógan per a les properes eleccions. Espero que li faci honor i no s'eixugui el cul després amb el material de campanya.

PS: Fa una setmana vaig trobar aquests articles d'un il·lustre republicà que van respondre una colla de detalls de la història recent d'ERC que no coneixia. Molt interessants.

La renovació d'ERC i els seus cicles
La renovació d'ERC i els seus cicles (II)

Pot ser que hi hagi una generació d'innocents que hagi idealitzat aquest partit. Però ara que hem tocat de peus a terra no hem de perdre de vista l'objectiu que tenim tots. Podeu posar aquí la metàfora que més us agradi. Jo enllaço una cançó d'allò més encertada.

Cròniques colonials a la premsa internacional

2008-03-04T19:42:00.003+01:00

The End of the Spanish Empire

Adéu Ecspanya, Adéu!

Ah!...i un altre:

Spain's choice

Com deia aquella cançó: "De centre, no cal deixar de ser gaire fatxa per ser de centre si l'esquerra és el PSOE..."

Realment és lamentable aquesta campanya...Anuncis electorals amb contingut polític nul, anuncis electorals de la ultradreta (Falange, Ecspanya 2000, Democracia Nacional...). L'espectable està sent lamentable. Qui vol participar d'aquesta farsa esperpèntica?...

Siguem optimistes? Bah!...

Agafem les maletes i fotem el camp. Collons!

Repàs ràpid a les cosetes que no us he explicat

2008-02-21T11:58:00.007+01:00

La sequera que va afectar aquest blog no va durar tant com la que pateix el país i part de l'estranger; però per que no sigui dit faré un repàs de les cosetes que no us he explicat, potser algunes ja les sabreu, si hem parlat.

Vaig deixar la feina a la "gran" consultora fastiguejat, avorrit i cabrejat. Em van quedar a deure diners, els madrilenys de merda -Com si no ens robèssin prou!-. Però em vaig tirar quasi 3 mesos de vacances.
M'he emancipat i visc en parella amb 2 gats nous, la Mel i en Mató, els meus "ninos" els van adoptar els meus pares i viuen amb ells. Aprofitant les llargues vacances vam fer el trasllat i part de les reformes.
Vaig trobar feina en el sector de la seguretat informàtica però ja era massa tard i havia avorrit l'ofici. El segon dia no hi vaig tornar.
Vaig trobar feina en el sector de "l'hostaleria tecnològica" en una mena de palau de congressos i -de moment- m'hi he quedat. Tracto força amb guiris i estic practicant un xic més l'anglès.
He ampliat les meves activitats esportives amb un dia de Capoeira Regional a la setmana. Ara mateix tinc problemes en un canell a arrel d'això però m'ho passo força bé amb aquesta nova activitat. A més, conec gent de nacionalitats diverses i és força enriquidor,
M'ha afectat la desafecció montilliana. Però jo no sóc desafecte a les maneres dels polítics -que també- sóc desafecte al sistema -Ui! que això no els hi agrada que es digui...-.
A arrel d'això m'he tornat una mica bel·ligerant amb els ocupants -que no es confonguin els que pensen que tots els immigrants ho són-. Ells em diran xenòfob...o feixista...o les dues coses! Els hi agrada fer-se passar per víctimes als fills de puta. En fi...s'ha acabat ser conciliador.No hem de deixar que tinguin pau en aquesta terra fins que ens emancipem com a poble, també.
Votaré blanc o nul. No vull sentir a parlar més de democràcia fins que deixi de ser espanyola. No tornaré a votar cap partit fins després del referèndum d'autodeterminació. La pilota és al terreny dels partits que així ho vulguin. Però hem de tenir clar que, així com no es pot treballar la terra aixada podrida, no es pot aconseguir la independència per via democràtica quan la democràcia està podrida.
Tot i això vull trobar altres maneres de treballar per la consecució d'un Estat per a la meva nació. Queda pendent trobar la manera de treballar-hi fora del sistema, cosa que m'igualara als compatriotes que no són ciutadans de la Comunitat autònoma catalana de l'Estat ecspanyol i que votant no poden fer-hi res.

Així de sintètic. Fins un altre moment.

Pudor de sociata

2008-02-18T23:33:00.002+01:00

No sé perquè no s'ha fet gaire difusió d'aquest gag de fa un parell de Polònies...La segona part no és molt graciosa, però la primera fa èmfasi en el caràcter sectari d'algunes organitzacions, especialment els partits polítics, especialment el PSOE.

Salutacions.

I visca Kosova lliure!

El rock del president

2008-02-11T17:06:00.001+01:00

Montilla no desperta gaires passions. I, al contrari que altres presidents de la CAC, ningú li ha dedicat cap cançó. Suposo que des del Pujol, que s'hi va estar tants anys, cap altre honorable ha tingut temps d'inspirar cap artista...

Aquella cançó, a crit de "Jordi Pujol, sexe droga i rock'n'roll", em va acompanyar en molts moments de la meva adolescència. Fins i tot fa poc l'escoltava al radiocasset del cotxe fins que me'l van obrir, se'n van emportar el frontal i va quedar la cinta encastada allà dins.

El grup en qüestió era Brams i la cançó era una irreverent però entranyable paròdia del que suposadament feia el llavors president portes endins de Palau. Així que he volgut imaginar-me com quedaria la cançó adaptada als nous temps.

Per tractar-se d'un grup combatiu la cançó no era gens crítica. Suposo que el tarannà de Pujol i el fet que va convertir la Generalitat en la seva alqueria durant tants anys van influir-hi.

Però a si que me n'ha quedat una mica, de crítica. Potser l'ànim general convida. Potser al final resultarà que amb en Pujol avançavem, tot i que a pas de tortuga coixa, atrotinada i poruga; mentre que amb en Montilla només podem afegir desfetes al calendari de commemoracions. Vet-ho aquí l'adaptació que he escrit:

Tenim un President
que no ens el mereixem
llegeix el diari El PAÍS
porta una enganxina (del PSOE)
puja al Tibidabo
tot xiulant que "viva espanya"

de dia és president
de dia és dignatari
de nit quan no hi ha gent
es torna un pèl sectari.

I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
planifica la partida
per tenir tot el control

I maquinen pels depatxos
porten penques al balcó
no ens empassem ni borratxos
que aquests vulguin re' de bo.

Abans era comunista
me li diuen el xarnego
i mai no aparta la vista
d'un que el segueix que és borrego.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En Carod va de profeta

van i venen de Madrid
només porten l'estafeta
quin negoci el Tripartit.

Puigcercós, Saura i Castells
fan el que el José els hi mana
uns remenen els diners
altres fan de palangana.

I els veig tant fonedissos
quan els vots han recaptat
tot pactant pels passadissos
de la Generalitat.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

En contra del que semblava
ni d'esquerres ni català
el Montilla el que defensa
és la sagrada unitat.

Zaragoza a la guitarra
tocant "ningú ens para peus"
Bolanyo fa anar la garra
Iceta els hi fa les veus.

El Maragall d'enveja es mor
de nou com en els vell temps
tot sentint-los tocar el rock
el rock del President.

José Montilla, president per la patilla
José Montilla, president per la patilla.

També us deixo l'original perquè pogueu imaginar-vos com quedaria amb la nova lletra. No és gran cosa...en soc conscient. A més, m'ha quedat una mica cimerenc...i no només per les fotos...però en fi. Volia fer-ho.

Salutacions i rock'n'roll.

Catalunya no és Esparta

2008-02-04T13:23:00.000+01:00

Què més voldriem!...

Després de veure 300 em vaig quedar amb el mal gust de boca de veure com d'evidents són les salvaguardes per resistir les pugnes entre nacions. I com fallem els catalans en practicar les més bàsiques.

Si tinguèssim alguna cosa d'espartans, avui no estariem sentint com se li diu, per exemple, català a un xarnego inadaptat que pega nouvingudes al metro i, en canvi, se li diu marroquina a una noia capaç de guanyar un premi literari de primera magnitud.

Ecspanyols! doneu-nos ben dats pel cul, que ens deixem!

VERGONYA!...VERGONYA!!!...VERGONYAAAAHHHHH!!!!!!!!

...

Faig honor a la nova etiqueta del blog...almenys.

De regal, una cançó que també parla sobre el nombre 300. Per mi, un dels discs més gratament sorprenents d'aquest any passat:

La muntanya es mor, la costa també

2008-02-04T02:40:00.000+01:00

Hi ha qui diria que es transformen...El Pirineu es transforma en un munt de pobles-segones-residència fantasmes. La costa en un munt d'apartamanets d'estiueig temporal o perpetu, però la vida de poble se'ns mor...Quina mena de renegats som els que no l'hem viscut i l'enyorem?

Adéu, Barceloneta, adéu

Consell gastronònic

2008-02-04T01:43:00.000+01:00

L'altre dia vaig anar a comprar pernil del bo per convidar a sopar els meus pares i el venedor em va dir que anés amb compte amb el pambtomàquet quan es tractés d'acompanyar-hi productes ibèrics.

Resultarà que amb aixó també som incompatibles!...

La qüestió és que l'acidesa de certs tomàquets pot desvirtuar els productes de porc espanyol. Garrí ibèric, vull dir...Ara entenc perquè no li diuen espanyols a aquest productes...Lomo de cerdo espanyol, paletilla de cerdo espanyol...Sona malament...clar.

En fi...tinc ganes de tornar a omplir de divagacions diverses aquest petit racó d'Internet...Començo amb un petit TO-DO i una cançó d'una artista que vaig sentir al Palau de la Música al concert d'homenatge a l'Ovidi Montllor i em va embruixar: Lídia Pujol.

To-Do list:

Assolir un grau superior d'agilitat per tal de progressar en les arts del taekwondo i la capoeira.
Aprendre a tocar l'acordió diatònic.
Aprendre a fer sevir la canon EOS 350D que em va costar quasi un sou de mileurista (sense comptar pagues extres) que cobrava abans.
Llegir tots els llibres (més de 20) que em vaig comprar el curs passat i encara no he llegit.
Millorar la meva tècnica culinaria. Em pot ajudar el Corpus de la cuina catalana que em vaig comprar l'any passat...
El mateix amb els CDs que em vaig comprar. Aquí potser ajudaria, a part de temps, una eficient organització dels MP3s amb un magnífic iPod o iPhone...Esperarem a hackejar un d'aquests últims...
Relacionat amb l'anterior, intentar entendre els discos de Lo pardal roquer.
Recuperar el contacte perdut amb amics cosins, germà, etc.
Orientar la meva carrera professional cap a...
...
Pensar què vull se de gran.
Fer algun bé als meus compatriotes. No, els conciutadans espanyols que els bombin (en el bon sentit de la paraula, eh...que l'Audiencia Nazional està alerta...).
No tornar a claudicar canviant-me al castellà.
Portar la meva xiqueta a París.
Tornar-me a enamorar. De la mateixa dona, si cal...
Acabar la cuina i l'habitació. Pensar en nous horitzons bricolàstics.
Crear un fotolog, escriure un llibre i dibuixar un còmic.
Plantar una arbre. Si pot ser, mil·lenari i de tres branques.
Tenir 25 fills neo-almogàvers. S'accepten voluntàries! XP

Adéu Ecspanya, Adéu!

2008-01-14T02:37:00.000+01:00

Volen himne?

Teniu!

Ho deixo tot

2007-12-28T18:40:00.000+01:00

Fins que Catalunya i la resta dels Països Catalans no siguin independents:

Deixo la feina per no cotitzar més a la seguretat social ecspanyola.
Deixo la novia per no tenir cap relliscada i portar un ecspanyol més al món.
Deixo la família i renego del seu patrimoni i herència.
Deixo els amics i la pretensió de trobar-ne de nous.
Deixo els diners dels meus comptes d'estalvi al contenidor d'obres de davant de casa meva sota una llosa.
Deixo de donar sang perquè no vagi a parar a cap porc ecspanyol.
Deixo d'escriure al blog perquè el blogger insisteix en parlarme castellà i, de pas, per no contribuir més al desgavell ideològic que porta el poble català a sobre.

Sense aquests lligams em sento lliure per anar a viure a la Val d'Aran a aprendre occità i a viure de la munanya per oblidar-me que he sigut mai català.

Any nou, vida nova. I prosperitat pels pobres que us quedeu a la dissortada Catalunya.

PS: I qui digui que la Val d'Aran és Catalunya que li donguin bé pel cul!

La gangrena socialista

2007-12-20T01:39:00.000+01:00

L'hegemonia

Fan vomitar tots. Puta xusma. Tots els polítics a la foguera. Tant de bo s'haguessin encallat al cony de sa puta mare en néixer i no haguessin trepitjat la nostra malaurada terra.

Puta Ecspanya i la merda de sistema en que ens reclou.

Cada dia em sento més colonitzat. No voto mai més fins al dia del referèndum d'autodeterminació. Ni el 2014 votaré, a aquest pas. Pel que he llegit, em temo que els desgraciats autoanomenats independentistes, si es decideixen, valgui la redundància, volen exercir dret a decidir tonteries. Encara seran capaços de fer-nos perdre més temps preguntant si els legitimem per negociar amb l'Estat ecspanyol mentre el país es podreix per dins.

Doneu la paraula al Poble JA!!!

Quants moments de glòria perduts!...mentres.

Salut i peles! (almenys)

El drac de Sant Llorenç del Munt

2007-12-16T17:10:00.000+01:00

El drac de Sant Llorenç del Munt
venia de l'eixut ponent,
vestit de crestes i de fum
i armat d'espines en el vent.

Fa ja cinc segles que retruny
en un llenguatge foraster
per la cinglera i per la vall,
per dins les cases i el carrer...

...que ens roba vinya, oliva i blat
i ens rapta els fills al rierol;
que ens crema els llibres i els flautins
i ens fa gruar la llum del sol.

Però la cresta és de paper
i les escates de cartró;
la carcanada és un fustot
i la mirada és de llautó.

El drac de Sant Llorenç del Munt
s'escolarà pel fosc ponent,
amb l'ala dreta arrossegant
i el cor negat en un torrent.

Miquel Desclot
(Musicat per en Carles Belda al darrer disc de Mesclat, Cròniques Colonials)

Revolució del folk

2007-11-01T12:54:00.000+01:00

No són capaços de revolucionar el país, com voldrien, però almenys la regeneració que suposen per la música tradicional és innegable.

En concertpresentació del nou disc (Cròniques colonials) el divendres dia 2 de novembre a la Plaça major de Manresa a Mediterrània, Fira d'espectacles d'arrel tradicional.

"No me llamo Sergi Xavier"

2007-10-26T21:12:00.000+02:00

Yo no me llamo Sergi Xavier, ni aquí ni en el Ecuador, "nen". Y en confianza, tampoco iba borracho (sólo el grado etílico normal para un día entre semana), ni soy racista. Pero estos sudacas que vienen y trabajan más barato y tienen acceso más fácil a las ayudas del Gobierno deberían volverse pa su tierra. O tendría que venir Franco un par de años para hacer limpieza.

Y es que en Espan^a la gente joven lo tenemos muy chungo. La vivienda está im posible (en dos palabras) y los que no tenemos muchos estudios porqué dejamos la escuela, más. Suerte que hay gente buena como mi abogado gratis que me defenderá ante los que me intentan joder.

Y los que digan que tenía problemas de pequeño que sepan que no era ningún transtorno. Mi problema era que no me gusta hablar catalufo y dejé los estudios, con lo que me gano la vida de paleta con mi colega moro, que me aloja en su piso cuando se lía con la prensa. Por eso no soy racista. Y punto, vale "nen"?

Bé...m'he quedat descansat amb el xarnego aquest i la catalanització política que es fa del seu nom. I "ole" pel desgraciat que girava la cara en veure l'agressió als "Ferrocatas".

Suposo que ningú de la blogsfera catalana autocentrada s'haurà molestat a veure quin tractament haurá fet d'això la premsa Madrilenya per si ens tracten de racistes. Només algú tan masoquista com en mai9 ho faria...

Per donar un toc de serietat i suplir la meva manca d'inspiració malgrat la duradora inactivitat professional enllaço un interessant article:

S'HA DE RESOLDRE LA INCORPORACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DE TOTS, TAMBÉ DE LA DELS ESPANYOLS

Salut i peles!

PS: La cita sobre l'agressor dels FGC és ficció baixllobregatina excepte la part que no li agrada parlar el català ni lo de que Franco hauria de tornar un parell d'anys per fer neteja, que ho he sentit de boca de persones de la mateixa "extracció social" que el protagonista. Es tracta d'una nena "catalana" de 12 anys que diu que no el parla ni a l'escola i d'un home "gallec" de trenta i escaig, respectivament. Bona cantera per l'espanyolisme sociològic que els sociates ens venen com a cohesió social.

L'avantguarda del botiflerisme

2007-09-27T12:39:00.000+02:00

L'editorial de La Vanguardia

Veure per creure...

Tornada al món real

2007-09-18T14:51:00.000+02:00

Perdoneu per l'absència no anunciada.

Encara estic de vacances (ja us ho explicaré) i després de la desconnexió total tinc forces novetats per explicar: emancipació personal, gats nous, etc.

Però escric per comentar una decebedora mostra de la mediocritat social a la que ens contamina l'Estat ecspanyol.

Estic fent el dinar per la meva xicota que torna tard de la feina perquè -Oh!, com pot ser?- hi ha una avaria al metro.

Ha modificat el recorregut agafant el Trambesós on ha sentit la següent conversa:

- "Si reina, voy a llegar tarde porqué el metro no funciona porqué están haciendo eso de las Infraestructuras que dijo Zapatero."

Analfabetisme integral o és que hi ha qui està tan emfarfegat d'Ecspanya que no s'adona que viu a la colònia!?

Salut... :S

Fa dos segles se'n riurien d'el Jueves

2007-07-28T11:16:00.000+02:00

Via Té la mà Maria trobem un seguit d'il·lustracions del segle 19 recollides en el llibre "Los Borbones en pelotas". Riute'n del Jueves!

BORBONES EN PELOTAS

Salut!

Here comes tha spanish Inquisition (again)

2007-07-20T18:39:00.000+02:00

El jutge ordena el segrest d''El Jueves' per una vinyeta dels Prínceps en ple acte sexual

Recordo fa un temps allò d'unes vinyetes de Mahoma i tots els fonamentalismes que es van desfermar...Ara sembla que el fonamentalista és l'Estat veí...

Salut i morin el Rey i Felipe VI.

PS: Un tipus de censura una mica més subtil, la censura de l'Institut Ramon Llull:

Actualització 21 de juliol de 2007: Com diu la notícia de Vilaweb que es fa ressó de l'enrenou que s'ha creat, crec que la publicació de la il·lustració és delicte...'nem a fer-ho una mica més gros, si pot ser, malgrat fer-li publicitat al Jueves:

Més nostalgia skatalítica

2007-07-14T01:19:00.000+02:00

De casualitat he descobert aquesta col·laboració d'en Francesc Ribera amb els vells Discípulos de Otilia. La veritat és que no havia seguit gaire més la trajectoria turbulenta dels otílics. La cançó es diu "Pantone 428. Gris Cornellà" i és del disc Wateke del 2004. Com passa el temps!...

Salutacions cordials.

Feixisme panibèric insular

2007-07-11T00:43:00.002+02:00

L'altre dia parlava dels anhels de llibertat insulars...

Suposo que ara estan crescuts els aperturistes mentre que els retrògrads es crispen per moments. Jo els hi recomanaria prudència i seny als primers, ja que no sé els darrers si són gent amb tan poques entranyes com els ocupants del País Valencià que van profanar la tomba de Joan Fuster.

La reacció a una sèrie d'articles d'en Tomeu Martí anomenada "La camorra de Matas" demostra que "hi ha gent a qui no agrada que es xerri, s’escrigui o es pensi en català; la mateixa gent a qui no li agrada que es parli, s’escrigui o es pensi."

La camorra de Matas (1)
La camorra de Matas (2): Pérez Argüelles un vividor a compte de la crispació
La camorra de Matas (3): els “xiringuitos” de Pérez Argüelles reberen prop d’un milió d’euros de fons públics
La camorra de Matas (4): Gabriel Barceló Oliver, un hoteler acomplexat i... subvencionat
La camorra de Matas (5): Joan Calafat, salut i força milions d’euros
La camorra de Matas (6): Gabriel Barceló

Resultat: Inducció a l'autocensura per via d'amenaces criminals.

L’extrema dreta torna amenaçar Tomeu Martí: “hay que pararle los pies”

La cita entre cometes és d'Ovidi Montllor.

Unionistes del món uniu-vos

2007-07-11T00:00:00.001+02:00

Darrerament en Josep Sort semblava que repapiejava però aquest darrer post seu és molt interessant des del punt de vista de l'antagonisme ideològic unionista (espanyolista, canadenc, etc.) - independentista (des de diversos fronts desavantatjats).

Tot i que alguns no se n'adonen (altres si), cada dia perd més força la confrontació dreta-esquerra (veure article que ve com anell al dit).

Aprofito per penjar una cançó que em retorna a l'adolescència (estic en plena nostalgia skatalítica). Em vaig assabentar que els Skaparàpid s'estàn despedint.

Salut!

Lliçons d'un català insular

2007-07-06T02:06:00.001+02:00

A vegades els missatges més clars i contundents venen de les zones més maltractades de la nació.

Molta gent amb qui parlo i que es diuen catalans no tenen idea del que vol dir i arriben a dir verdaderes estupideses al respecte. Els hi recomanaria escoltar aquesta cançó i interessar-se pel que explica:

Aquesta manera d'entendre la nacionalitat catalana per alguns cal ser ocultada i censurada. Suposo que aquesta és la manera més ràpida d'atrapar un espanyol.

Biel Majoral musica Pere Capellà.

El meu gat està enaiguat

2007-07-05T20:55:00.000+02:00

Fa temps que el meu gat està neguitós, nerviós i no para de miolar uns brams que irriten tota la família.

Jo ja fa temps que sé què li passa, tot i que ens va costar...Potser és perquè no teniem cap mot que ho descrivís. Fins avui no hem descobert (recordat, de fet) que hi havia un terme que ho defineix: enaiguar.

Concretament té una acepció:

4 pron
		2 VETER Migrar-se el bestiar quan el priven d'un bon tracte a què estava avesat.

Doncs si...el meu gat enyora la seva terra, on gaudeix de llibertat per voltar una mica pel poble. Tot i així ara faré una reserva a l'era de casa ja que hi ha Síndrome d'Immunodeficiència Felina solt...

Em trenca el cor. Jo els vaig adoptar però resulta que el tinc segrestat. Per això mai havia volgut intervenir en la vida dels animals.

Aviam com ho podem arreglar. Per desdramatitzar afegeixo un video d'un gat que en comptes d'estar enaiguat està "en-aiguat", li encanta l'aigua. Es diu 'Medio i viu en una clínica veterinaria amb 3 recollits més. Podeu veure (relativament, perdoneu la qualitat del meu mòbil) com li raja per la cara i ni s'immuta.

Salut i aigua!

Incompetències i la desaparició de la llengua anglesa

2007-06-30T11:51:00.000+02:00

Bé...ara que TVE3 m'estalvia la feina de baixar-me els capítols de l'eMule, retallar els videos i penjar-los no té tanta gràcia però de totes maneres aquest gag és força sarcàstic amb el tema de l'"autogovern" del Principat:

També fa crítica de l'enèssima idea dels sociates per afavorir la llengua catalana arraconant-la...quins -=CENSURAT=-.

Ara que he tornat d'Andorra (aviam si en faig una crònica, no com quan l'estada a Alacant) espero tenir més temps per escriure per ací...

Salutacions.

Bloccer

2007-06-23T13:08:00.000+02:00

Veig que ara Blogger també ve en català. Seria lògic que si li diuen bloc també canviessin el nom per Bloccer, no? Bah!...

Perdoneu però és que havent format part de la comunitat de traductors altruïstes de recursos de programari lliure i Internet al català aquestes coses em rebenten.

Salutacions.

PS: Perdoneu que no actualitzi el blog més sovint. Estic en un projecte al Principat d'Andorra. Per sort allà no hi fa tanta calor, hi tinc molta família i un gimnàs de Taekwondo genial, amb un encara millor mestre (Moon).

Ridiculisme a l'ajuntament de Reus

2007-05-29T01:11:00.001+02:00

Via catalunya.ffw descobreixo l'alternativa a la partitocràcia actual:

La independència començarà per la Catalunya nova, si senyores!

CORI!!! CORI!!! CORI!!!!!!!!

Salut!

PS: Si no hi ha ridiculisme hauria de quedar la unió. Al·lucinant vídeo de com els animals fan pinya. Els catalans n'hauriem de treure alguna lliçó d'això.

Vist a Té la mà Maria

Curiositats.cat (3)

2007-05-25T17:01:00.000+02:00

La Junta d'Andalusia no deixa ensenyar català a l'Escola Oficial d'Idiomes de Màlaga

"(...) Segons ha denunciat la directora d'aquesta EOI, Modestina Romero, l'escola pretén impartit cursos de català des de fa deu anys, però en tot aquest temps el Govern autonòmic andalús (del qual en depèn la EOI) no ha donat mai l'autorització. (...)"

Guaita, tu! No els hi deu agradar això de que no els hi serveixi la "lengua de encuentro" per venir aquí. Tenim posada la directa cap a l'Ecspanya federal, tu!

Salutacions

Via subcontractista d'accés a la independència

2007-05-25T12:49:00.000+02:00

Ja fa un temps vaig plantejar el que seria la "Via sionista d'accés a la independència". Avui plantejo una altra via de construcció nacional per als Països Catalans a partir de tècniques comercials i amb l'únic requisit polític previ de l'emancipació democràtica i pacífica del Principat de Catalunya.

Per motius de feina em moc en ambients força aliens al meu gust però que em donen l'oportunitat de conèixer com funcionen certes coses del món de l'empresa i del Sistema en general. Certs hàbits de la gestió empresarial es fan cada vegada més palesos en la manera de fer de certs partits polítics.

Així, darrerament hem vist com una de les pràctiques més habituals entre les empreses de serveis -la subcontractació- l'ha importat el PP en la seva pràctica política. Això és indicatiu de que certs polítics tenen una marcada afinitat amb les maneres de pensar que s'ensenyen a les escoles de negocis. Veiem com:

El PP Subcontracta la confecció de promeses electorals: grans premis de Fòrmula 1, construcció d'una universitat de medecina...
Subcontracta vàndals per que ataquin les seves seus de partit per tal de guanyar vots. Val a dir que els mitjans són molt discriminadors segons a qui van dirigides les agressions. Segueixen un criteri -com dir-ho...- "colonitzant".
Subcontracta els sistemes de seguretat del metro de la capital a empreses que, o bé són societats patrimonials per evadir fons públics (suposició), o bé no implanten les mesures de seguretat pertinents.
"Subcontracta" la justícia per fer neteja de l'espectre radioelèctric corresponent eliminant freqüències "pancatalanistes".
Subcontracta "yonkis" per fer d'anestesistes (segons una companya de feina xativina el cas Maeso és només la punta de l'iceberg de la situació de la sanitat valenciana).

Aquesta és bona:

"Subcontracta funcionaris al Corte Inglés". Si, si...! Aquesta és molt forta. La meva companya de feina explica que coneix funcionaris valencians a qui l'administració ja no pot pagar la nòmina i El Corte Inglés se'n fa càrrec. Suposo que això entra dins de la línia de negoci que la majoria de gent desconeix, que és l'activitat inversora, suportada amb la caixa obtinguda amb la venda de béns de consum.

Aquest extrem no el puc contrastar. El que no entenc és com no es denúncia una cosa així, tot i que t'hi vagi el sou. Si això és cert algú hauria de tenir una mica de dignitat i evidenciar-ho.

Reprenent el fil...: Així doncs, la via subcontractista d'accés a la independència consisteix en:

Aconseguir la independiencià del Principat de Catalunya.

Fa temps es venen fent propostes difuses sobre l'emancipació conjunta dels Països Catalans sense tenir en compte les diferents etapes que ha de cremar cada territori. Això dona carnassa als nostres enemics per tal de criminalitzar les aspiracions de la nostra nació. No ve a cas però trobo increïble que a aquestes alçades cap partit nacionalista hagi presentat un esborrany de les noves Constitucions Catalanes per aclarir tots els punts difusos que planteja el projecte de la (re)construcció nacional.

Aconseguir que la Generalitat Valenciana externalitzi tota la seva gestió.

Una manera seria "obrir-els-hi l'aixeta" a canvi d'establir un contracte marc per gestionar les institucions de manera que quedin conformats una Països Catalans almenys a nivell cultural, econòmic i administratiu. Total, la política està vist que no serveix de res! O almenys amb els polítics que tenim avui dia.

Per tant, podem intentar apostar per la gent emprenedora del país per tal d'avançar en la construcció d'un estat a part de l'ecspanyol, més solidari amb els seus ciutadans, sense súbdits, sense explotacions, sense centralismes ni uniformitzacions culturals.

Llavors només quedaria estudiar, amb temps, la manera d'establir contractes marc amb la resta de territoris que vulguin convergir en el nostre projecte.

Salutacions i subcontractació.

Subcontractació és democràcia!

Videoclip casolà: Daft Punk - Noia en mode Groovy

2007-05-25T02:05:00.000+02:00

Bé...Per calmar una mica l'ambient del blog (espereu-vos després) aquí va un videoclip d'aquest que neixen a Internet i tenen el seu moment de glòria:

Dailymotion blogged video

El trobo brillant i molt plàstic. Suposo que a en Raver li agradarà i ens il·lustrarà una mica amb els seus coneixements sobre la matèria.

El Periódico censura i silencia la música catalana

2007-05-24T23:23:00.000+02:00

Engrescat pel fet que el nou però prometedor portal directe!cat es va fer ressó de la curiositat que vaig detectar al portal de l'ajuntament de Barcelona, li trec la pols a una altra curiositat que no vaig tenir temps de comentar en el seu dia (el 27 d'abril).

La vaig descobrir al pamflet del PSOE a Catalunya, El Periódico. Està relacionat amb el CAS'07 i la música reivindicativa catalana en general. La qüestió va del tractament per omissió que van fer de l'esdeveniment.

Normalment fullejo el diari per repassar titulars i contrastar-los amb les altres fonts que consulto per veure quina és la intoxicació o l'encàrrec polític del dia, com tracten algun tema d'índole nacional o quin tema posicionen a la portada per fer de cortina de fum d'alguna cosa que el Gran Germà no vol que agiti l'omertà Montillista.

Una secció que mai em perdo és la d'humor car sóc admirador de l'agudesa gràfica d'en Ferreres. La meva sorpresa va ser veure-hi una entrada no habitual. Els dies entre setmana sol haver-hi les seccions d'en Ferreres, l'Altuna i el Nando. Aquell divendres n'hi havia una d'extra: titulada CAS-07 sota l'apartat IDEES // NANDO CRUZ. Pel que sembla es van fer un embolic amb el gestor de continguts i va aparèixer publicat un esborrany d'un editor on no tocava.

Com podeu veure, l'editor (o el que sigui, que jo no sé com funciona un diari per dins) anava a parlar del concert que s'organitzava en el marc de l'anomenat "Projecte independència" de la plataforma Sobirania i progrés. A l'esborrany veureu com es disposava a parlar del CAS'07 i acaba parlant de l'etiquetatge dels discs amb música amb llenguatge explícit implantat per la indústria musical nordamericana.

Per altra banda el redactor en cap (o qui marca la línia editorial) deuria pensar que era millor "parlar d'alguna altra cosa". Suposo que per l'afiliació sociata van decidir eliminar els continguts "non-compliant".

A sota podeu veure el llistat de totes les notícies que van acabar publicant aquell dia on hi figura l'article final (també podeu riure amb el tractament que li donen a la mort de Rastropóvitx; sic):

Què relaciona ambdues coses? Què fa que un sociata relacioni cultura catalana amb ideologia que mereix ser etiquetada? A part de qui organitzava el concert -i sota quin nom- potser passa que pels sociates sectaris (redundància) la música catalana reivindicativa (o no) significa, no cultura d'autors arrelats, sinó propaganda política de tendències que col·lisionen amb el seu projecte assimilador i, per tant, no poden gaudir de la difusió en els seus mitjans.

Al final, doncs, no es va parlar del CAS sinó de l'etiquetatge de la música segons el seu contingut. És sabut que premsa infecta com El Periódico, La Vanguardia o El País sempre han tingut per objectiu arraconar els grups del país i la reivindicació social a la qual donen veu. Potser en el seus esquemes excloents la música catalana tindria un lloc si s'etiquetés segons el contingut polític, així la gent que ja de per si la veu com folklore identitari provincià estaria "alertada del seu contingut".

Lo bo del cas és que el resultat final és un exemplar exercici de cinisme "cosmopolita" (amb possible picada d'ullet anticensura, tot sia dit) titulat "El vell hàbit de fer callar el missatger"; Que fa una crítica dels que intenten coartar la llibertat d'expressió a la música hip-hop a la vegada que es silencia la música catalana, que alguns grups fan indestriable del missatge ideològic.

Suposo que quan això s'escampi en Carod i els seus companys de la Conselleria de Cultura posaran fil a l'agulla i planejaran una estratègia per despolititzar la música per tal que tothom s'hi senti identificat i la cultura catalana pugui entrar de ple -per fi- al Los 40 Principales. Espero que no sigui gràcies a un sistema d'etiquetatge, ara!

Salutacions

El poble castellà tortura i assasina (els seus bous)

2007-05-24T13:08:00.000+02:00

Via el blog d'uns nous compatriotes bloguistes reusencs descobreixo aquesta cultural i cosmopolita festivitat del poble autoanomenat espanyol:

TORO DE CORIA

És trist ser un ciutadà ecspanyol. Però més trist és ser un toro ecspanyol.

Per l'alliberament taurí i nacional!

;(

El colonialisme "democràtic" es fa més evident que mai

2007-05-20T14:15:00.001+02:00

A alguns els hi semblarà agosarada la idea de que som una colònia, encara. Amb l'adveniment de la democràcia i altres reformes ecspanyoles que racionen alguns dels drets que ens són propis, la situació de no agressió militar violenta, la limitació de les prohibicions explicites a canvi de constrenyiments legals, pot ser hi ha gent que no ho vegi. Al cap i a la fi les colònies americanes no es tractaven com a tal fins que varen deci

Però al cap i a la fi l'actual democràcia de baixa qualitat només fa que continuar sota un altre règim la situació d'ocupació militar iniciada segles enrere. Capitans generals, regents i altra mena de governants imposats des de la metròpoli s'han convertit, ara, en regidors en llistes municipals vinguts de municipis forans en què un recurs lliure es destina a la funció colonial a les províncies:

Militants del PP de Palència figuren d'alcaldables a Lleida

El PP incorpora a siete militantes de Castelló en la candidatura de un municipio de Girona

La situació fot riure de lo penosa que és. Persones que no coneixen la realitat del país ni de la vila o ciutat (ja no diguem l'idioma). Què han de significar per a la governabilitat municipal estrangers hostils a la realitat catalana? Si, si...el terme no és altre que COLONITZADORS.

Jo em pensava que ja ho havia llegit tot sobre nacionalisme català anticolonialista però les cròniques de Manuel de Pedrolo m'han obert encara més els ulls quant a la situació que viuen els nostres països i les seves gents.

Ja ha sortit la nova reedició de "Cròniques"

Es tracta d'articles de fa entre 15 i 20 anys on observem que la situació no ha canviat gaire. A part de rememorar episodis que jo havia oblidat o vist passar de llarg per causa de la meva tendra edat, descobreix comportaments sociològics i patològics de ciutadans i governants embriagats d'autoodi i espanyolisme. Un pensament avançat per l'època que consola en veure que ha amarat amples capes socials amb el pas del temps. Potser això ens fa estar més a prop de la fi de l'imperialisme ecspanyol a casa nostra.

Salutacions.

La policia "catalana" tortura i...PUNXA!

2007-05-20T13:52:00.000+02:00

A la majoria de la gent li deu venir de nou...Hi ha tantes coses de la societat en què vivim que estan tapades per una cortina de cinisme...

El col·lectiu okupa denuncia l'ús indegut de punxons per part dels Mossos en la marxa d'ahir a Barcelona

Punxons reglamentaris, eh! No ens esveressim...Això si, em pregunto amb quina altra arma reglamentaria deu estar feta aquesta ferida:

Aviam quan comencen a tenir una mica de pressupost per comprar més pistoles electrocutadores i així no han d'anar matant a pobres malalts esquizofrènics a trets i, de pas, les poden aprofitar per les perilloses manifestacions dels moviments socials.

Jo no puc més que estar al costat dels dèbils. Ja no és que el meu germà sigui okupa. És una simple qüestió de justícia social contraposada al clàssic abús impune de poder policial. He sentit dir que alguns empresaris catalans, tot i ser més civilitzats que els ecspanyols, ja sempre havien preferit pagar la Guardia Civil a pagar un sou més digne a les treballadores.

Com quasi sempre, Titot la clava:

Aramateix - El vol del xoriguer

L'estat espanyol exporta la tortura i l'assassinat

2007-05-19T11:14:00.001+02:00

A part de torturar i assassinar...:

Justícia i Pau creu que és "immoral i il·legal" que les exportacions d'armes diguin secret d'Estat
L'entitat pacifista Justícia i Pau critica que el Govern espanyol consideri com a secret d'Estat les dades sobre les exportacions d'armament i afirma que això es deu a un desig d'amagar a la opinió pública que s'estan venent armes "a països en conflicte o que vulneren els drets humans". (...)

Unió Europea: Cal acabar amb el comerç d’instruments de tortura
(...) Espanya encara no ha donat compliment a les obligacions derivades del reglament de la UE, que va entrar en vigor el juliol de l’any passat. Encara que la normativa comunitària és obligatòria als estats membres, aquests han d’adaptar la seva legislació i establir sancions per als qui incompleixin el reglament a l’hora de comerciar determinats productes que poden utilitzar-se per aplicar la pena de mort o infligir tortura o altres maltractaments o penes cruels, inhumans o degradants. Espanya no està entre els 11 països europeus que han adaptat la seva legislació per sancionar els casos d’incompliment. (...)

Cobrint-se de glòria, els ecspanyols...

Euskal Festa

2007-05-17T10:16:00.000+02:00

Aquests dies estic treballant amb una noia de Bilbo i quan vaig saber d'aquest esdeveniment vaig comentar-li perquè no enyorés tant la seva terra.

Passa, però, que he intentat cercar la versió castellana perquè l'entengui, ja que fa poc que està per aquí, i m'he trobat que no la hi ha. De fet, ni s'anuncia a la portada de la versió castellana de la plana web de l'ajuntament.

Després et venen el castellà d'Elvira Lindo com a llengua "de tots", cosmopolita, "multiculti" i , fins i tot, universal. I resulta que certes cultures queden bandejades per la intolerant al·lèrgia de la cultura "espanyola". Quan pugui us explicaré l'exemple del CAS'07 a "El periódico de Catalunya". Que és simptomàtic de l'estat de gran part de la música catalana.

Parlant de cultures. Ara que cada dia m'agrada més la rumba i el flamenc hauria de demanar , com en Carod, que es despolititzin les sevillanes, -No creieu?-. Ja que vénen emprant-se com a eina del nacionalisme espanyol -com les "aceitunas" i els "toros"- de fa temps.

Espero amb ànsia el dia que entre bascos i catalans parlem una llengua no imposada per "dret de conquesta".

Salutacions.

Generació Bola de Drac

2007-05-16T21:47:00.000+02:00

L'altre dia anava a l'autobus cap a la feina amb tota la colla d'estudiants de l'insitut on jo aní. En aquella època hi havia un ambient força català i una mica "alternatiu". Ara tot són "juanis" i rapers tipus "latino" profundament castellanitzats.

Em va cridar l'atenció sentir un ritme que escoltaven amb un mòbil. Vaig identificar-lo ràpidament com a procedent de Bola de drac Z (concretament la cançò del resum introductori de l'època Gohan-Videl).

Vaig pensar que seria una remescla que havia agafat la base per prefabricar un èxit a base de repeticions a la radio 40 ppales. Pensava que els xavals i xicotes no sabrien ni d'on provenia.

Però resulta que es tractava d'un muntatge que encara no he pogut investigar d'on ha sortit ja que tot just avui l'he descobert per casualitat al YouTube. Es tracta d'un rap que repassa quasi tota la historia de Bola de Drac. És original si més no.

La qüestió és que deu haver resultat una mena d'èxit viral d'aquest d'Internet com el recentment premiat "Amo a laura". Perquè té centenars de milers de visites.

La part que més m'agrada és la que diu :

"(...)Allarga't bastó
- y es que en castellano ralla
mola más en catalán
prefiero núvol kinton
el canvi de lloc instantani
al verlo me fipó-"

I és que aquesta va ser una de les grandeses d'aquella sèrie. A part de tots els grans moments que ens va fer passar va unir tot el jovent al voltant d'un referent en català de tal manera que sentir-lo en un altre idioma es feia estrany a la majoria.

Les televisions autonòmiques s'han marcat un gol amb Herois. Però el jovent i quitxalla està orfe de referents. En un post proper explicaré quin crec que hauria de ser aquest referent.

Per als sensibles, un tema mític que vaig redescobrir en la performance petarda d'Antiherois. Haguessiu hagut de veure tot el públic cantant al uníson. I és que realment som la generació Bola de Drac.

Salutacions.

Vatican connection

2007-05-15T09:57:00.000+02:00

"Nunca fue la nuestra religión de imposición, sino de encuentro".

Papa Benedicto XVI

"Nunca fue la nuestra de imposición, sino de encuentro".

Rei Juan Carlos I

Farsants imperialistes...

Salut per a vosaltres i molta merda per a ells i els seus.

PS: només la segona cita ha estat realment pronunciada per l'il·lustre. Si us bull la sang al sentir-ho refresqueu-vos amb les begudes del XECNA (Xarxa d'establiments amb consciència nacional).

Pablo Casals?

2007-05-14T12:03:00.000+02:00

La mare que els va!...

Salut...i Pau.

L'estat espanyol tortura i assassina

2007-05-14T01:46:00.000+02:00

L’ONU critica Espanya per no frenar la pràctica de la tortura

Vergonya de país. Per això i per tantes altres coses...

La llista es faria inacabable. Més endavant la començaré.

Salut i **** a l'estat espanyol. (s'ha d'anar amb compte amb el que dius et poden aplicar llei antiterrorista i incomunicar-te!)

Actualització (14 de maig de 2007) - Ve molt a cas. I s'hi identifiquen moltes de les coses que denuncia el relator de l'ONU:

L'Audiència de Lleida ratifica l'arxivament de la causa per presumptes tortures a un jove de Torà

Ja des del propi mitjà s'estableixen els prejudicis. Com es nota que és un tema "polític".

Jo vaig estar en una xerrada on aquest noi va explicar la seva vivència. El sentiment era esgarrifós. La sensació d'indefensió, impotència...Per sort el sagal era fort i no havien acabat amb ell. Però hi havia un altre torturat de feia més anys que aquest si havia estat efectivament assassinat, almenys socialment. Ell hi era en persona, però es notava que les seves conviccions s'havien esvaït. Tenia tics nerviosos i se li veia la por i l'autoodi que duïa. Bona feina dels funcionaris.

...Fills de puta assassins.

Tot Cerdanya

2007-05-09T22:56:00.000+02:00

Un antic comtat, avui comarca partida en 4, com el seu blasó, però tots els quarters de l'escut d'armes són indubtablement catalans:

Una bona notícia -ni que sigui simbòlica- cap a la difícil reunificació de la Cerdanya i el Principat:

Puigcerdà aconsegueix que Espanya enderroqui la duana i se situa més a prop dels seus germans del Nord

Aviam quan aconseguim l'abolició del tractat dels Pirineus. Diuen que amb la independència de Catalunya això seria un fet. Tot en un, doncs...

Decideixo decidir

És trist que haguem de fer d'aquesta manera la feina dels polítics...Sembla talment com si ens vulguin tenir entretinguts una bona temporada...

No diuen que s'ocupen de les coses que importen a la gent? Doncs a mi i a molts més ens importa la llibertat individual i política que ens priven els estats espanyol i francès.

Salutacions.

Canal 9 al revés?...

2007-04-27T01:05:00.000+02:00

...O retòrica nacionalista per encolomar un estatut amanit pels poders uniformistes de l'Estat?

Fixeu-vos en la previsualització. És un mapa del Regne de València.
La gràcia és com es plasmava l'autocentrament nacional
en la manera d'orientar el mapa sobre la tela.

Agradable de veure, tot i això. Excepte contades expressions.

Salutacions cordials per a totes les valencianes i valencians per als qui ser-ho és una manera de ser catalans. Per a nosaltres, ser catalans és una manera de ser valencians. 25 d'abril en la memòria.

Obrint Pas - El gran circ dels invisibles (Nou disc: Benvinguts al paradís)

300

2007-04-25T21:59:00.000+02:00

300 anys d'ocupació. Almansa, no oblidem.

Una sèrie de retrats cololonials per identificar les cares de la ocupació:

Fill de puta Borbó. El primer rei autoanomenat "ecspanyol".
Inventor del "dret" de conquesta i de les falles.
Abans es cremaven ciutats senceres, fins els fonaments (Xàtiva, 1707).
Era de Ciudadanos, ja que va instaurar el bilingüisme,
però com que tenia armes, de pas prohibí el català.

Fill de puta descendent de l'anterior borbó. Rei de tots els súbdits de
l'estat espanyol (per vergonya pròpia i aliena).
La corona és l'únic que brilla del seu cap
(quan no li escriuen els discursos no sap ni el que diu.
A més, Esquia a Occitània i ni ho sap).

Predecessor castellà del primer rei ecspanyol.
Responsable de l'amputació de les comarques fundadores
de la nació i de la, en els seus temps, segona
ciutat més important del Principat, Perpinyà.
Va deixar la meva Cerdanya partida en dos.

Corresponsable francès de l'amputació
de les comarques septentrionals a les esquenes dels catalans.
Opinava que "l'ús del català repugna i és contrari
a l’honor de la nació francesa". Per tant, el prohibí.
Havien d'haver inventat la guillotina abans.

Governador de l'estat central espanyol.
Mentider de mena.
Venedor de fum, d'estauts d'autonomia
(fins i tot per la colònia del Sàhara) i de sabates.
Vergonya del seu avi republicà.

Regent de la colònia central catalana.
No creu en els drets històrics.
Tot just ha après a parlar la llengua indígena.
Encara no ha après valencià (sic).
Enfronta els catalans per motiu d'orígen.

Regent de la colònia meridional.
Fill de puta de mena. Ell i els seus han quasi culminat
el genocidi lingüístic, igual que al nord de la nació.
Ell, per exemple, parla valencià però no l'usa.
A més, creu que amb un estatut aigualit s'ha restablert
la sobirania valenciana trepitjada fa, avui, 3 segles.
Aprenent de censor i promotor de camps de golf.
Enfronta els catalans per motiu de l'aigua per regar els camps i
abastir urbanitzacions inhumanes, que li serveixen per finançar
la ruïnosa gestió que han efectuat des de 1995.

Regent de la colònia insular.
Parla mallorquí i s'odia per aquest motiu.
La nació, per a ell i els seus, és un solar on
fer-hi autopistes , hotels, un palau per a ell
i arrendar-lo als alemanys o al millor postor.
Enfronta els catalans per motius econòmics.

Regent de les comarques occidentals i de la colònia aragonesa,
sotmeses a un intens genocidi lingüístico-cultural.
El seu idioma natal és el català però no el defensa, àdhuc en priva l'oficialitat.
Enfronta els catalans per motiu d'unes obres d'art sacre.

Governador de l'estat central francès.
Genocida lingüístic reconegut.
Li queda molt lluny la nostra realitat com per molestar-s'hi.
Jo el voldria tan lluny, també...

Regent del departament francès que engloba les comarques
nordcatalanes, juntament amb d'altres llenguadocianes (occitanes).
La seva predilecció és anomenar-les com
l'antiga província romana que abastaven (Septimània).
A més, és un racista declarat.

Ací estem. Continuarem sent, continuarem lluitant.

Obrint Pas - Tres segles

Panvalencianisme

2007-04-21T01:54:00.000+02:00

Fins aquí podiem arribar!

Resulta que ara diuen que una part de Múrcia és València i que forma part d'un suposats Països Valencians perquè s'hi parla Valencià. Però el que no saben és que el Murcià és un idioma propi que ja es parlava a la Comunitat Carxiana mol abans que els valencians aprengueran a cultivar raïm.

Prou ingerències imperialistes-assimilacionistes contra una cultura que se mor!

El murcià no és valencià! No mos fareu valencians!

El dia de la independència

2007-04-16T23:27:00.000+02:00

Llegeixo com l'entorn de propaganda cultural sociata del Principat col·labora amb els grans estadistes del PSOE-sense-C, que veuen vots en la ciutadania inadaptada a la cultura del país, redefint subliminarment i insadollablement pel Periódico com "Las 4 Porvincias bienintencionadamente catalanas del Noreste":

PSC: del vot captiu andalús al llatinoamericà

Em causa repulsió aquesta idea del vot per raons només ètniques. Diu molt del sectarisme del partit en qüestió i la seva manera d'actuar exclusivament orientada al vot. També diu molt de la baixesa moral i democràtica dels ideòlegs del partit. Cadascú hauria de votar segons la seva ideologia o segons qui cregui que defensarà millor els seus interessos individuals i col·lectius.

Molta gent pensa i diu que aquesta onada migratoria ens aniquilarà. Que el que no va aconseguir Franco ho remataran els nouvinguts. Potser no pensen que -tot i formar part de la comunitat cultural "hispànica"- per molts d'ells, la seva diada nacional no és una reivindicació com la nostra, sinó que és la celebració de la independència de la seva nació respecte a Ecspanya.

Doncs jo els dic: -"Benvinguts sieu, jo també vull la independència del meu país de l'imperi ecspanyol". -

Crec que ens hem d'avançar als filosociates creant llaços amb aquestes noves ciutadanes i ciutadans, defugint sucursalismes culturals -que en el nostre cas no existeixen- i, per tant, en igualtat de condicions. Així podrem establir vincles i donar a conèixer el nostre projecte nacional en llibertat. Ja que alguns diuen en broma que venen a reconquerir la península, que no hi contin els Països Catalans.

Cal que sàpiguen que volem ser, al seu costat, ciutadans més lliures d'una nació respectuosa amb els altres pobles del món i que vol ser corresposta. S'hauria de contraatacar a aquesta estrategia de crear guetos culturals -reserves de vots, per a uns- instaurant celebracions multiculturals en el celebració de la diada de cadascuna de les comunitats emissores de nous catalans, així ens anem acostumant a celebrar la independència i, si li troben el gust, potser més catalans d'"orígen" (extret del nou diccionari sociata del cinisme identitari) voldran obtenir-la.

Els catalans que pensen en negatiu d'aquesta gent, el que haurien de fer és no tancar-se en banda ni mostrar hostilitat cap als ciutadans per la seva llengua, malgrat ens hagi estat imposada a nosaltres també. Prou pena tenen que els hi arribessin a substituir. Cal, però, que no els hi parlin un borrall d'ecspanyol perquè es vegin obligats a parlar el català. No només a entendre'l per obligació. Això no val.

Proposo, doncs, el calendari -ben de festa major, per cert-. Qui ho organitza?

Bé...qui s'ho curri ja afegirà els demés...Jo només donc la idea.

Mossos, policia russa

2007-04-15T15:05:00.000+02:00

Ui! En Kasparov ha sigut detingut en una manifestació anti-Putin a Rússia! Esguerrem-nos les vestidures! En aquell país no hi ha llibertat! Maleït Putin!

Però què passa si mirem què passa a casa?

Els Mossos d'Esquadra carreguen un cop havia finalitzat la manifestació en suport amb Núria Pòrtulas

Deu ser que els postcomunistes de ICV-EUiA-aeiou no han sabut canviar les maneres de la policia "catalana"...O és que potser li estan donant un tarannà soviètic?

Com és que a l'Avui és impossible trobar-hi la notícia sobre l'escandol provocat pel tracte dels Mossos a uns joves italians?

Els Mossos d´Esquadra, durament criticats a Itàlia

Els italians els veuran com a policies catalans? o com a policies espanyols? Perquè de ser així ens estalviem la vergonya...

Això la mateixa setmana que s'aparten 5 gossos de la canera de les Corts...

Em pregunto: -Canviarà mai la policia?-

Reflexionem-hi, companyes...reflexionem-hi.

Curiositats.cat (2)

2007-04-15T04:22:00.000+02:00

Vora un 60% de ciutadans de l'estat espanyol pensaven que els ciutadans catalans parlem la nostra llengua per marcar diferències...(sic!!!)

Vaticino que, després del reportatge de TeleMadrid, prop d'un 60% d'ecspanyols deuen pensar que es parla català per relegar el castellà, suposo...

Suposo també, que l'actitud nostra ha de ser la de 'perro catalán', és a dir assentint amb la cua entre cames pensant "som uns incompresos"...

Aviam si serà cert allò que "Un dia més amb Ecspanya, un dia menys de vida"?...

'Nanit

Ser català = ser terrorista

2007-04-15T03:58:00.000+02:00

Segons les tesis de la Audiencia Colonial. Vull dir: nacional. Vejau el documental:

Ve a ser el mateix que va dir el Director General de política lingüística del Govern Balear:

El director general de Política Lingüística de les Illes diu que exigir conèixer el català 'és com ser d'ETA'

En quin país vivim!?

És una mica com posar la guineu a guardar les gallines, això, no trobeu? Política lingüística...
No m'estranya que els menorquins vulguin independitzar-se d'aquesta xurma que els governa...

Salutacions.

Filldeputisme madrileny espanyolista

2007-04-12T15:18:00.000+02:00

Perdoneu per la agressivitat verbal dels darrers posts però és que ja n'hi ha un fart. Al final ens agafaran ganes d'armar-nos com el poble nordamericà, vist que armats de raó només fem que seguir rebent insults.

Salutacions.

Actualització: M'ha fet gràcia aquesta foto. És tan...fonamentalista...com el reportatge. Segur.

PS: Extreta del blog d'en Josep Sort

Chinlone

2007-03-30T17:07:00.000+02:00

Via el blog de l'amic Raver descobreixo aquesta meravella artístico-esportiva:

Mystic Ball The Movie

Salutacions

Fa falta més criteri

2007-03-30T10:06:00.000+02:00

I una gran dosi d'autocentrament nacional:

Comunicat de l'equip Criteri (www.e-criteri.cat)

L'equip Criteri, impulsor de la iniciativa "Per una televisió d'àmbit nacional" vol comunicar que la campanya ha assolit en només tres dies de funcionament més de 10.000 adhesions individuals, cosa que ha suposat l'enviament de més de 40.000 correus electrònics per denunciar l'imminent tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià.

Davant d'una resposta aclaparadora de la societat civil, que s'ha traduït en diferents iniciatives de denúncia contra aquesta situació, l'equip Criteri vol manifestar que:

1. En un panorama mundialitzador on ja fa anys que les fronteres no impedeixen el traspàs d'informació i cultura, és estricta censura impedir les emissions d'un canal de televisió arrelat des de fa anys.

2. El combat de la comunicació i la cultura és fonamental si es vol seguir essent un poble amb un perfil i identitat propis. L'espai català de comunicació és un dels pilars del manteniment de la cultura i el coneixement i una eina imprescindible per interpretar el món des d'una perspectiva pròpia.

3. Ja és conegut que la dreta espanyolista fa 300 anys que busca liquidar la personalitat pròpia del País Valencià i, per això, l'enfronta al Principat de Catalunya. Però no cal ser massa llestos per veure que l'anomenada esquerra espanyola té els mateixos objectius amb un tarannà diferent i encara més pervers.

4. Els polítics del Principat estan tenint una actitud poc digna i molt covarda en la defensa dels passos fets en la construcció nacional. ACPV ha fet passos importants per introduir elements de normalitat al País Valencià i no és just que aquells que es presenten en nom del catalanisme esdevinguin còmplices de la destrucció d'aquests avenços.

És per tot això que davant l'imminent tancament de la recepció de TV3 al País Valencià, fa una crida a plantar cara a aquest atac a la cultura i a la llibertat d'expressió, així com a fer evident la responsabilitat política no només dels causants directes d'aquesta situació (govern del PP al País Valencià, ministre espanyol d'Indústria i l'actual president de la Generalitat del Principat), sinó també d'aquells qui, amb la seva passivitat, permeten una de les vergonyes més grans efectuades mai al nostre país.

Equip Criteri

info@criteri.org

Països Catalans, 29 de març de 2007

Que algú cremi el parlament...

2007-03-29T17:16:00.000+02:00

I derrueixi tot el Parc de la Ciutadella amb els polítics a dintre.

Un (altre) dia negre per a Catalunya:

Siusplau!

Fora espanyolistes

2007-03-29T10:09:00.000+02:00

I més concretament, fora espanyolistes fills de puta.

Que no es donin tots per aludits, ara...com acostuma a passar.

Aquest Ferreres és genial...

Abstenir-se de comentaris els que no creguin en la llibertat dels altres (inclòs sociates).

Salutacions

Per una televisió catalana-valenciano-balear

2007-03-27T01:12:00.000+02:00

+ Un article de reflexió amb lògica de mercat. Parafrasejant en Pasquis: Camps té un problema amb TV3, i es diu 2%

Salutacions

Curiositats.cat (1)

2007-03-23T00:49:00.000+01:00

Començo una sèrie de posts sobre temes que exemplifiquen la incomprensió, aversió, etc. cap al "fet català".

"Cal que parlem dels motoristes catalans que tenen per contracte prohibit onejar la senyera si guanyen un GP?"

Vist a "Ningú no ens coneix perquè no som un estat".

I d'aquest ja fa uns dies:

¿Sabia que les antologies de Serrat tenen una versió sense cançons en català perquè hi ha llocs on si n'hi ha no les compren?

Vist a Entrevista amb Patrícia Gabancho: "El mercat espanyol no vol cultura catalana".

Quins tros de quòniams aquests ecspanyols...

Apa...siau!

Llibertat per a Núria Pòrtules, llibertat per a tothom

2007-03-21T10:14:00.000+01:00

El cas Núria Pòrtules

Més informació i adhesió a la campanya de suport: Nuri.

Salut i força.

Salvar els mots dels bons homes

2007-03-21T00:42:00.000+01:00

L'altre dia ens vam manifestar un bon grapat de persones a Besers (Besièrs, en Occità) per reclamar el reconeixement de la llengua Occitana (des de fa poc cooficial a tot el Principat de Catalunya) a l'Estat francès.

La gent que, com jo, cerquem les arrels i som solidaris amb els altres pobles del món ens acabem irremeiablement sentint agermanats amb el Poble occità en la seva lluita per la supervivència després del llarg genocidi, primer humà, i després cultural que han dut a terme les diferents castes opressores de la igualitària, fraternal i lliure France.

Vaig fer un fart de quilòmetres per trobar-me amb un amic i vaig trobar un bon grapat de catalans solidaris entre els quals altres coneguts que no sabia qui hi anaven. Un dia d'alegria i d'esperança per aquest poble germà amb qui compartim "veïnatge administratiu" a la Val d'Aran.

En tornar vaig trobar el motiu de perquè Besièrs en un article dels, per ara grandiloqüents, del Partit Republica Català: "Besiers: l'esperança occitana". Esfereïdor.

Ara cal esperar que les eleccions franceses propiciïn el canvi que permeti que un polític democràtic, per fi, agafi el testimoni dels nous càtars i faci justícia a la seva memòria retornant-els-hi la dignitat i els mots, silenciats al llarg dels segles.

Visca Occitània lliure!

Doncs jo lamento veure'm envaït per aquesta pesta

2007-03-16T01:33:00.000+01:00

Diuen que és ecspanyol qui no pot ser cap altra cosa...Pobre home! En el fons segur que ho diu per educar però no sap que els seus compatriotes no escolten. "ULTRAJE!!!" -Diran...

Amunt Ecspanya!...més encara que Carrero Blanco.

Totes X la Sagrada família

2007-03-14T22:30:00.000+01:00

Un acudit i un article

2007-01-24T01:57:00.000+01:00

Les clavegueres de l'Estat Veí

Salutacions.

Blog de dol

2007-01-05T16:15:00.000+01:00

Un dia trist per la família...i pel país.

Era família llunyana i feia temps que no la veia, però de tan en quan rebies notícies de la seva vitalitat i els seus projectes. Ha mort amb 24 anys en un desgraciat accident de muntanya. Els diaris pixen força fora de test per desconsol de la família...

Jo no solia sentir pena de tantes morts que t'acostumen a anunciar per la tele, que t'insensibilitzen de ben petit...Només plorava als enterraments, amb la família; Però amb l'aparició del meu sentiment de pertinència nacional vaig començar a lamentar les morts dels nostres, i també les dels altres.

Per això no he pogut evitar que em ragèssin els ulls -encara més- en veure que una estelada tapava la caixa a la vetlla. Si a la nostra família mantinguéssim més vius els vincles familiars hagués pogut conèixer una bona patriota i, de segur, millor amiga i persona.

Que el bon estel de lluita que l'abrigalla en el seu darrer viatge l'acompanyi eternament.

Bones festes i bon vent!

2006-12-31T17:53:00.000+01:00

Vist a acudit.net

Pax hispana

2006-12-29T14:26:00.000+01:00

Llegeixo aquest article a l'Avui, on després de la precampanya, campanya i ressaca electoral es pot tornar a llegir quelcom que soni a políticament independent. S'hi parla de pax socialista per descriure uns flagrants exemples d'anestèsia d'opinió que havien de passar desapercebuts de la premsa catalana...

Potser no va tan desencaminada la idea de pax socialista -que no ens enganyem- no és res més que la tan desitjada pax hispana dels ecspanyols moderats. La pax romana fóu el periode de relativa calma en el qual l'Imperi Romà va exercir la seva llei sobre les seves províncies arreu el Mediterrani -algunes- pacificades a la força.

Ja ho veieu! Després de tants anys la premsa segueix igual de lliure que sempre...

Dijous Paella - Premsa Lliure

Salut!

PS: Parlant de Roma...He vist recentment la sèrie "Roma", coproduïda per la RAI, la BBC i una productora nordamericana. La primera temporada relata les conquestes gal·les de Juli Cèsar i la seva ascenció a la dictadura. Val a dir que s'agraeix una sèrie en que no hi hagi ni bons ni dolents, sinó que es contraposin les visions dels diferents poders que es disputaven la legitimitat: dictadura, dictadura del patriciat (República)...

La sèrie serveix, de manera molt didàctica, com a introducció a conceptes tan actuals però, a la vegada, llunyans -per a molts- com la lluita de classes, les conspiracions polítiques, la demagògia, etc. Planteja llums sobre aspectes de la història que desconeixia, com són les reformes que Cèsar volia impulsar tot i que les seves maneres fossin "il·legals" o -si més no- corruptes.

En resum, que m'ha encantat. És una sèrie diferent de les altres que segueixo (Prison Break i Heroes), que ensenya història, sociologia, política, antropologia; I tot de manera amena i espectacular, ja que està molt ben recreada. Tot això està amanit amb llicències històriques en forma d'escenes d'aventura i altres escenes que encabiria en l'apartat antropològic i que demostren que al llarg de la història s'ha anat teixint una densa xarxa de tabús entorn al sexe.

Ja es podria posar les piles la TVE3 i deixar enrere el provincianisme a que ens té habituats i coproduir amb televisions estrangeres els episodis més brillants de la nostra història, que de conspiracions n'anem plens, també, nosaltres...Per sort aviat es començarà a emetre una nova temporada...Ja friso!

Actualització (30/12/2006): Sembla que m'han sentit però només s'atreviran amb una pallassada per fer el ridícul directament... Espero que Serrallonga, Coronel Macià o 1714 signifiquin el canvi i siguin quelcom digne de no avergonyir-se'n...El principal problema és treballar amb la manca de recursos que implica no creure-hi...

Fa 73 anys...

2006-12-25T13:47:00.000+01:00

...l'Avi ens deixà. La repressió espanyola es va encarregar que ningú recollís la seva herència de tal manera que, després de 73 anys, alguns espanyols fills de puta (masses vegades epítet) segueixen imposant la mateixa idea uniformista i autoritària d'Ecspanya:

El rei insisteix en el seu missatge nadalenc «España es una gran nación»

Mori Ecspanya, amunt la lliure i voluntària federació dels Països Catalans.

El decàleg del catalanoparlant

2006-12-24T14:20:00.000+01:00

La situació de la llengua dista de ser normal més de dues dècades després de la fi de la darrera dictadura. L'altre dia vaig haver de sentir murmuris enmig del meu parlament informal en el sopar d'empresa per parlar català!...Si al Principat -d'acord que estic a Barcelona...- que és on -malgrat tot- la situació hauria d'estar més "normalitzada" m'he de sentir dir catalanista per parlar la meva llengua en una reunió informal de feina tot i haver-hi estrangers no tan recentmen arribats...estem arreglats.

Potser no va desencaminada la idea del Sr. Carod quant a la despolitització del català..."Estem en fase prenacional; d'una nació en construcció". De totes formes, em reafirmo en la meva insubmissió lingüística per ajudar als nousvinguts. Visca el Valencià!

Recentment m'han arribat notícies properes d'alguns incidents lingüístics per manca de respecte per a la llengua pròpia comuna dels Països Catalans. Vull remarcar que mai hem de veure la immigració com una amenaça. És veritat que arriben molts morts de gana amb deficiències d'educació i cultura però també arriba gent culta i educada les pàtries dels quals celebren la independència d'Ecspanya. D'aquests potser en podem aprendre quelcom i viceversa. Als altres només se'ls pot ensenyar a base de dignitat lingüística i nacional.

Per això el millor que podem fer és ser intransigents en la nostra tasca d'afavorir la seva integració -i educacó als que els hi faci falta-. Un alemany va haver de dir-nos que hem de fer ja fa temps. Per sort jo hi vaig arribar sense que m'ho haguéssin de dir:

Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la familia, els amics i els coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.
Sigueu respectuós amb tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.
Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, al treball, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català encara que us responguin en un altre idioma.
Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.
Si veieu algú que s'esforça a parlar en català ajudeu-lo i demostreu-li que valoreu el seu capteniment.
Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituïr. Ajudem-nos els uns als altres a mantenir un català viu i bo.
Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rosellonesos,etc i coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català com de totes les llengües cultes.
Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català i que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que us mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.
Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. A partir d'avui poseu sempre el vostre nom en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres papers impresos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.
Exigiu a tothom , fins i tot les institucions més rutinàries que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre el temps i nervis lluitant contra els enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda. Tota persona que defensa la seva propia llengua sense agredir a ningú té el dret al seu costat.

Pel professor Dr Tilbert D. Stegmann de l'institut Für Romanische Sprachen Und Literaturen der J.W.Goethe-Universität. Frankurt am Main. Alemanya.

Si teniu algun problema i teniu l'oportunitat de tornar a veure l'estranger, feu-li el favor de dir-li que llegeixi això per si algun dia es vol despenjar la llufa d'immigrant:

Decàleg del catalanoparlant i del castellanoparlant que viu i treballa a Mallorca

Salut i respecte.

No m'acabo d'inspirar...

2006-11-24T03:00:00.000+01:00

No acabo de trobar la inspiració per escriure els posts que havia promés. De fet ja he deixat més d'una sèrie inacabada: "L'art de donar patades i cops de puny" (1), (2), (2bis) i faltaria el (i 3), "De l'Alt Urgell a la Cerdanya, un clam: Catalunya (Països Catalans) lliure!" (I) i faltaria el (i II), el relat del viatge a Madrit (que se'm va esborrar igual que l'anterior post i la frustració no me'l va deixar acabar) i un homenatge amb records per a la mare del conseller Fiol sobre la política lingüística a Ses Illes...a part de "La faula del demòcrata", sobre les fal·làcies dels "demòcrates" de tota la vida, els abusos del llenguatge i els abusos colonials en relació a la situació que s'albira a Euskal Herria, on els autodenominats demòcrates acaben sent els terroristes.

Per tot això demano disculpes i passo a enllaçar 3 articles colpidors i indispensables sobre el vigent moment de la política mediàtica principatina.

Salvador Cot - La frase assassina, Sobre com Pepe Montilla va etzibar-li a l'Arturo que ell no hagués rebaixat tant el Estatuto. Permeteu-me que o bé ho dubti o bé sigui raonable tenint en compte que potser ell sabia fins on podia cedir el PSOE i Mas va quedar-se curt, el mediocre...

Iu Forn - El Català de Montilla, Sobre com Montilla va torpedinar en una sessió la línia de flotació de les mentides de Ciudadanos.

Josep C. Vergés - Via fora jacobins!, Sobre com Montilla té molt a fer per esvaïr l'aurèola de jacobí empedreït que l'acompanya. Si...perquè als catalans ens agrada molt que ens parlin en català encara que sigui per donar-nos pel sac. Doncs compte amb aquest senyor que, amb la seva fredor gens meridional, tot i arribar a caure simpàtic, ens la pot clavar fins ben al fons. Que ja sabem com en són de farsants els sociates. No ens autoenganyem...els sociates són prestidigitadors de l'alçada d'aquest ocellet...són uns "pájarus"!:

El Sr. President no parla tan bé la llengua vernacla com piula aquest ocell. -Sembla in-creïble, oi?...l'ocell.- Val a dir que he llegit que Ibarretxe tampoc sabia euskara quan el van elegir Lehendakari per 1a vegada...Tot i això la dificultat de les dues llengües no és comparable. Tot i que és significatiu que hagin arribat a màxims representants dels respectius parlaments regionals persones que tenien un coneixement deficient o nul de la llengua pròpia del país.

Però Montilla no és comparable tampoc a Ibarrtxe en la dimensió política. Ibarrexe és defensor dels drets històrics de la seva nació i, Montilla, negador dels drets històrics dels Països Catalans; Fins i tot negant els drets polítics dels treballadors catalans, la unitat obrera dels quals és la seva versió sociatosindicalista de la unitat d'Ecspanya.

Deu ser que el pobre Montilla és va empassar els "cuentos" comunistes que Franco "deixava circular" com a alternativa al seu Movimiento ideològic a les acaballes del seu règim; sempre i quan no posessin en perill la unitat d'Ecspanya, fruit del cristianisme i bé moral que cal preservar segons la Conferència Episcopal Ecspanyola.

Que el coneixement de Montilla del català sigui deficient no hauria de ser motiu de crítica o mofa. La crítica posa en dubte la voluntat de l'ara President de conèixe'l (veieu...fins i tot jo em puc embolicar amb els pronoms febles) sense tenir en compte que ve de lluny la mania de la de gent de canviar al castellà per tractar als xarnegos i als immigrants, en general.

Si el català no l'hem fet necessari és, en part, per culpa nostra i dels nostres polítics (i del que la Constitución els deixa fer) i, en part, per l'agressió continuada des del franquisme, que alguns, amb la seva actitud colonitzadora, promouen i secularitzen, com molt bé descriu el CroatCatalà a "Pobrets estrangers!".

Quant a la mofa, trobo que és altament contraproduent per a la gent que està en fase d'aprendre'l (la gent del carrer, que no ha passat per la immersió lingüística, bé nacional que alguns es volen carregar) i que veu que se la miren amb cara estranya quan no tenen un català quasi fabrià. Espero que Montilla aprengui a parlar i escriure mínimament bé i serveixi d'exemple per a molts altres "catalans" castellanoparlants de naixement o adoptius que conviuen amb nosaltres. És esperar massa?...

Vaig recuperant el ritme...veieu!

Merda Windows XP, merda Blogger i merda RENFE!!!

2006-11-22T02:20:00.000+01:00

ACTUALITZACIÓ (27/11/06): Al final RENFE ha hagut de sortir al pas de la conversa -àdhuc presa de pèl- que ha fet tant rebombori darrerament. En resum, tot i fals, el fet que hagi colat significa que els prejudicis interpretats pel personatge só -no gens menys- versemblants. ;)

Qui és esclau del tòpic? A Olla De Grills ho analitzen amb la solvència que els caracteritza. Jo crec que tots. Però la història ens avala a nosaltres. Els castellans (que a partir d'un punt podem anomenar ecspanyols) van conspirar per subjugar-nos i ara consideren que nosaltres conspirem per alliberar-nos. Ells -els oligarques, autoritaris, etc, etc. castellans- van destruir el que hauria pogut ser Espanya i del que ara ja no en volem saber res.

Vist a naciodigital.cat.

ARRRGGHGHGHGGHG!!!!

Tenia el post quasi acabat i -va i entre el puto Windows XP i el puto Blogger- he perdut del tot el que havia escrit!

Si, estic en Windows perquè fa una setmana va decidir finar per les bones la placa base del PC d'escriptori i estic amb del portàtil de la feina ja que estic obligat a canviar placa+CPU+memòria+VGA. Mai més Windows XP.

MErrrRRRRrDAAAAHHHH!!!!!!!

Espero asserenar-me i reescriure'l, de nou, demà.

Ja no em quedarà tan bé, però... :(

Enllaço una reflexió tardana sobre el tema que tractava:

La depressió postelectoral

Bon vent!

PS: Que consti que no estic ni considero que l'ànim general hagi de ser de depressió. A més m'acabo d'oblidar de cop de l'emprenyada escoltant aquesta joia de l'anticatalanisme i el sectarisme nacionalista espanyol d'una empresa tan estimada per tots com és la RENFE.

Fragment d'una conversa radiofònica a RAC1 que pretenia donar respostes al problema de la RENFE. Extret de www.terricabras-filosofia.cat. AL·LUCINANT.

Ridiculisme al poder: L'home del CAT

2006-10-28T00:48:00.000+02:00

Quin fart de riure!

N'havia sentit alguna cosa de resquitllada però no hi vaig prendre esment en estar allà baix...No em fa vergonya admetre que en moments de deliri a mi també se m'acudiria emprendre alguna acció ridiculista. De fet aquesta mateixa m'havia passat pel cap. Però jo sóc massa assenyat. I ja tinc una edat.

Potser el que em cal és desacomplexar-me, anar abandonant el burro i passar-me al CAT power:

Breu des d'Alacant

2006-10-25T00:29:00.000+02:00

Fa temps...llegint, llegint vaig trobar l'auca de Joan Coromines deixeble de Pompeu Fabra (de qui es reeditarà la Gramàtica Catalana el proper any) i autor de l'Onomasticon Cataloniae. Darrere aquest nom s'hi amaga una obra cabdal per als catalans que sabem què vol dir ser català.

Hi ha altres auques curioses a auques.cat. Un gran format aquest -el de l'auca- per explicar històries.

Pels amants dels mots també vaig trobar el Rodamots -Cada dia un mot-. Molt interessant per aprendre o refrescar el nostre lèxic en la seva forma menys contaminada.

A totes i a tots...una abraçada des d'aquest racó de la dissortada pàtria.

El partit (de futbol) terrorista i pornogràfic

2006-10-10T21:07:00.000+02:00

Sembla, per les reaccions i denúncies que s'han donat, que l'altre dia, en comptes d'haver assistit a un partit reivindicatiu i festiu, vaig estar en un acte d'apologia del terrorisme.

Suposo que també ho tractaran en termes d'orgia separatista perquè molts ens vam treure les samarretes just abans del xiulet de la 2a part en senyal de protesta cívica per l'abolició de l'anunci, també reivindicatiu, en favor del reconeixement oficial de les nostres seleccions nacionals.

Entre tant soroll i intoxicació millor que mirem què en pensa la premsa estrangera independent, i pensem si anem o no anem bé:

Times Onilne - Friendly causes identity crisis

ESPNsoccernet - Flying the flag

Gora Euskal Herria, Visquen els Països Catalans!

ACTUALITZACIÓ (12/10/2006): Va ser una festa, per Carles Capdevila (Jo estava vora seu, al gol nord).

"Els únics somnis que no són possibles són els que no es tenen".

Juan José Ibarretxe Markuartu,
actual lehendakari d´Euskadi.

Diada nacional (i més) del País Valencià

2006-10-10T00:21:00.000+02:00

El 9 d’octubre en la història

Aviat visitaré aquesta terra...en tindreu notícies.

Història d'una (altra) prohibició

2006-10-06T21:36:00.000+02:00

L'anunci que van prohibir és l'últim dels exemples d'una pràctica habitual dels estats espanyol i francès: prohibir, prohibir, prohibir. Sona a dictadura però és democràcia totalitària tu!...Ves per on!

Aquí un exemple ocorregut als nostres veïns nordcatalans. Concretament es tracta d'un atac a la catalanitat de l'USAP, tot un símbol nacional en aquelles contrades. L'hime sembla una mica pocasolta les primeres vegades que l'escoltes però acaba arribant on ha d'arribar.

Himne de la USAP (per Jordi Barre) - Els Hi Fotrem

Elvira (GA)Lindo

2006-09-25T18:47:00.000+02:00

No rau en l'esperit català el fer boicots com s'ha dit que s'ha fet en el cas del pregó de la festa major de la ciutat comtal. I molt menys fer linxaments personals mediàtics a'la COPE...Una cosa és fer protesta i l'altra boicotejar i difamar com ens vénen fent els ecspanyols i francesos des de fa segles.

Però en el cas d'aquesta escriptora ciutadana del món -És a dir, ecspanyola de Madriz nascuda a Cádiz, amb un periode d'infantesa a Mallorca (ja no recorda cap paraula catalana) i turista de New York- caldrà fer una mica de crítica, si més no...Ja que ella tampoc és que es quedi curta escrivint al diari del PSOE (El País, El Periódico en seria l'auca) coses com que els catalans hauriem de ser menys catalans o dient, entre bastidors, que el català és un dialecte...

Opinió Nacional: Sebastià Sorribas, per exemple

Com a desgreuge de la il·lustre pregonera, dir que el culpable de tot això és l'inefable Ministre exalcalde Clos, que es va saltar els criteris de sel·lecció de pregoner de la regidoria de cultura fent una invitació personal coincidint amb la il·lustre al "Instituto Cervantes" (instrument de difusió internacional de l'espanyolisme) de NY. Ella, no obstant, no està lliure de culpa perquè en la vida pública cal ésser molt conseqüent i tenir en compte que en acceptar també et fas responsable dels fets.

D'un ciutadà del món, però català (i sense haver viatjat a New York).

"(...) con seis como ellos se hubiera podido conquistar América del Sur completa."
Enrique Rodríguez Galindo (exgeneral de la Guardia Civil) referint-se a un parell de terroristes d'Estat.

Grans discursos de l'Ansar (2n fascicle)

2006-09-24T02:48:00.000+02:00

Ja fa un temps vaig començar aquesta saga...El primer fascicle anava en "guasa"...Però aquest cop l'home s'hi ha lluït...Vet-ho aquí que ara es dedica a fer de predicador dels ianquis ultraconservadors aprofitant que, ara que es rearma l'amenaça islàmica, ell forma part d'una nació oprimida ja fa segles per aquest colonitzadors musulmans...Els següents fragments són la transcripció verídica del que va dir (emissió TV3). Van ser pronunciats a la conferència a l'Institut Hudson un 'think-tank' conservador de Washington (tipus la FAES) el 21 de setembre de 2006.

"(...) Aif nevar lisen eni maslim apolojaisin mi tu conquer (sic) Ispain, an to mantein gis presans in Ispain diurin eit centuris...nevar! Bicaus Ai (sic) for uat is de rison becaus...if ui, de uestern, olweis xud be apolojais (sic) an dei nevar -murmuris inintel·ligibles- xud bi apolojais! (sic)

(...) Dis is no daut dat ui ar feicin an asertif Islamb, an ambixius Islamb, a radical Islamb, dat is draivin de agend of de maslim uorld. A fundamentalist Islamb dat mast bi confronted jed tu jed, bicaus der is no oder chois. Ui ar ander constan atac an ui mast defend aur selfs. Ai du bilif dat ui ar at a taim of uor. Is dem or it is as. Is it a vicrori of as, or a bit bai as, der is no midel graun.

(...) For mi de alaians of civilisexions is istiupid, its veri cliar. Jou meins (sic) the alaians of civilisexions? Dat ui, Iuropian Iunion, or Iunaited Staits xud be an alaians, for ecsample, of de Aiatólas Regiim?

(...) I am suporter of Fernando Isabel...Ajahjahajah..ahh...ahh.ahh..hh..hh.hh..."

Suposo que molts espanyols ténen molt interioritzada la idea de la "Reconquista" i altres tòpics imperialistes com que Ecspanya ja era "Una, Grande y Libre" quan existien només Pangea i Panthalassa . El que ha demostrat és que l'home que ens va governar 8 anys és més curt que la cigala d'un virus a part d'un indocumentat.

"D'on hi hauria de sortir llum, en surt fum"
Anònim popular

Sort que n'hi ha alguns que no s'empassen la falàcia del gran imperi...com "Los Nikis"...quina fricada!...

PS: Els hi faria gaire gràcia al sector jueu de la seva audiència conservadora saber que els seus aclamats "Fernando e Isabel" van fotre fora, també, els jueus de la península? Antisemitisme?...HOHOHO!...

PS2: Que torni ja aquest home a la política ecspanyola, per favor!

Isanta, no oblidem

2006-09-19T21:38:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he visitat molt de passada Berga (amb E tancada). He vist com el Poble de Berga s'encarrega de mantenir viu el record d'aquell tràgic fet (Això de Berga, Vicent Partal). Els mitjans ja hi van dedicar les hores que van considerar necessàries, val a dir que, amb la component nacional ben diluïda, gràcies a l'efectiva (auto)censura d'un benèvol règim democràticament colonial com el que tenim.

No entenc com Berga forma part de la província de Barcelona...la personalitat com a poble és abismalment diferent. Suposo que és un reflex de l'aberració que suposa la partició administrativa en províncies de la Nació Catalana feta per Ecspanya, i que molts catalans prenen per referent territorial. 4 províncies! Ca!...Els aniria bé llegir "La fragmentació provincial del Principat, 1822-1914" i recordar la cita: "Trista condició la de qui viu sense saber quina és la seva pàtria!"...

Normalment un succés així desapareixeria de la memòria col·lectiva si no fos perquè el Poble, unit, manté el record perquè no oblidem i pugui aflorar, algun dia, el que realment va passar, el que la franquícia de l'aparell policíac-judicial que l'Estat ha instaurat a Catalunya ha anat resolent amb cura de no ferir sensibilitats ja que, en aquest cas, no convenia exercir el seu caràcter colonial convertint víctimes en botxins.

Tractar de treure a la llum la dimensió política d'aquestes "baralles entre joves" està associat des del "victimisme" nacionalista a la radicalitat independentista i és tan proscrit com parlar de tortures. Com explicarien, sinó, en un Estat "de Dret" una tortura o una mort política?...

Ja fa temps que vaig referenciar quan vaig llegir sobre les primeres llums sobre les possibles connotacions espanyolistes de l'assumpte... ("Anem a matar catalanufos"). Si voleu veure un anàlisi més detallat de l'assassinat d'en pobre Isanta com a carambola fatal de l'espanyolisme sociològic llegiu aquí "Reflexions d’un militant de l’Esquerra Independentista al voltant dels successos de Berga". Suposo que us recordarà -Si l'heu vista- l'escena d'American History X en què el pare innocula en una conversa de sobretaula l'odi racial al seu fill; Que, al cap del temps, adopta una ideologia filonazi.

Revisant els documents de la Plataforma per la convivència al Berguedà m'he indignat en sentir el testimoni de la mare d'un dels acusats, matriarca d'un clan conflictiu de la ciutat. M'he indignat i he sentit una barreja de ràbia i por per l'odi social que traspuen les seves temeràries declaracions. Trobo aclaridor el següent fragment d'un programa especialment dedicat a l'afer de RAC1 i us convido a sentir la resta (amenaces incloses):

Fragment del programa de radio "Com està l'ambient a Berga 100 dies desprès de l'assassinat d'en Josep M.Isanta" emès a RAC1,el dia sis de setembre de 2005

Referint-se als amics i entorn d'Isanta...:
"Hemos recibido en una servilleta de bar con amenazas referentes a mi hijo(...)"...sic!?
"(...)Que pasa que esta gente son muy...a ver, es el típico pueblo de los burros, la mentalidad de ellos es así(...)"...? (Visca la integració!)
"(...)Nosotros somos de Barcelona, -amb émfasi-catalanes de Barcelona, -encara amb més émfasi- ESPAÑOLES ANTE TODO, eh...!? Pero estos de aqui no...ellos son de "aquí", hombre... -murmuris de riure de fons d'un acompanyant masculí- de la flor y nata (...) me has entendido...?"

Entendre què...? Que vol dir que "estos de aquí no...ellos son de aquí". Qui són "estos", subespanyols? l'infrapoble?...Què és "aquí"?...l'innominable nació?... Veieu que tot el sentit que tenen de catalanitat (el mateix que volen imposar els sociates racistes d'orígen) és el del veïnatge administratiu? El compatible amb l'assimilació espanyolista junt amb el de la inadaptació lingüística i cultural...Diguem: Estatut... i Olé!

La cançoneta de l'aldarull/baralla apolítica em sona...

A Guillem (parlament de la germana d'en Guillem Agulló)
Obrint Pas - No tingues por

My heart belongs to Dublin

2006-09-15T22:35:00.000+02:00

Típica enquesta que et respon quelcom mig absurd que desconeixies de tu mateix...Almenys convida a viatjar-hi...

You Belong in Dublin

Friendly and down to earth, you want to enjoy Europe without snobbery or pretensions.
You're the perfect person to go wild on a pub crawl... or enjoy a quiet bike ride through the old part of town.

What European City Do You Belong In?

Serà qüestió d'aprendre una mica l'idioma i visitar-la, no?...Ja ho diuen que els catalans som com més europeus...El que em temo és que més que europeu o mediterrani a mi m'agrada considerar-me pirinenc. I més concretament cerdà. Però vaja...això és més un desig que una realitat.

Salutacions.

Eartha Kitt - My Heart Belongs To Daddy

La diada de l'any vinent

2006-09-12T23:05:00.000+02:00

Llegeixo a la premsa marró, la premsa rosa que se centra en les maniobres polítiques de les quals se'n deriven els marrons que ens mengem els ciutadans, que l'equip de campanya dels sociates ha fitxat un guionista del Terrat perquè el seu candidat caigui en gràcia, com en Buenafuente. Això ha comportat el gir humorista d'en Josep Montella (també conegut com a Pepe Montilla en cercles més "xarnegos") durant la diada d'enguany. Una notícia que fa tanta gràcia que m'inspira a seguir la delirant faceta de relator de política-ficció.

11 de setembre de 2007. Fira de setembre (abans diada nacional) de la Comunitat Autònoma Catalana. Ubicació: recinte Fòrum, enmig de paradetes recaptadores de la FECAC reciclades de la fira d'abril en el marc de la fira d'entitats d'Espanya (substitut de la fira d'entitats dels PC). S'ha acabat l'època del provincianisme i impera el comsmopolitisme espanyol. S'ha acabat el victimisme i regna el sectarisme. Si!...Endevineu qui ha guanyat les eleccions autonòmiques de l'1 de novembre passat?...

La plebs suant la cansalada espera els actes protocol·laris plens d'homenatges a botiflers que l'administració va buidar de sentit des que els va monopolitzar i que en un any de mandat del primer president democràticament colonial s'ha esmerçat en anar espanyolitzant subliminarment, com la resta d'aspectes de la vida d'aquesta històrica regió d'aquest gran regne que és Espan~a.

El president acaba el seu parlament bilingüe entre aclamacions de la seva secta. -"Buenu...vale...gràcies, si...bueno...Abogadorrr..."- (la típica cantarella d'en Buenafuente recomanada pel guionista que van fitxar i que tants bons resultats els va donar). Està envoltat de la plana major dels seus barons, que alhora estan envoltats per representants dels grups de pressió amb interessos colonials: lobby del petroli del Pirineu, lobbies culturals com Balan~a (que va actuar eficaçment al cant de la secta en contraprogramar la passada tardor els èxits avançats del nadal per desvirtuar "Salvador", el que possiblement hagués pogut ser l'exepció com a exponent del cinema català...), etc.

Acte seguit apareix "el Gilipolles" com a representant del que va ser el PSC. Diu: -Estic molt content que com a representant del catalanisme del Partit m'hagin encarregat la confecció d'un discurs per a aquesta ocasió tan assenyalada blablabla...Això és indicatiu que la vessant catalanista segueix viva en el Partit tot i que la veritat és que no he tingut possibilitat de fer res més des que va marxar la cort de Maragall. Ha·ha·ha·ha!...És el que té ser gilipolles!...- I baixant de l'escenari...: -Algú ha vist el meu carnet de militant? Aquí posa PSOE? Ha·ha·ha·ha...Visca l'Estatut!

Les joventuts socialistes teclegen SMS amb agilitat mecanogràfica apresa a les escoles d'adoctrinament d'estiu com a part de la maquinària propagandística sociata patrocinada per Telefónica. L'estètica és pretesament independentista per arraconar les reivindicacions el jovent nacionalment compromés que quedava . -"Make no mistake: I am Socialista, so I am Spanish. Pásalo"-. Com posa a les seves samarretes.

En un racó apartat, darrere d'una pancarta amb el lema d'una vella campanya sobiranista de gran impacte "Jo també vull un estat propi", resten astorats (com a espectadors, ja no com a assalariats del sistema democràtic espanyol) els que un dia volien catalanitzar el sociatisme -i a qui els deixebles del jacobinisme espanyol d'esquerres van sociatitzar (i desacreditar qui sap fins quan)-.

L'únic sector que reivindica amb convenciment quelcom nacionalment català és l'esquerra independentista revolucionària -aquests que sempre hi seran- això si, darrere d'una pancarta adreçada als independentistes socialdemòcrates que diu "Poseu-vos l'estat capitalista i opressor per on us càpiga".

Finalment arriba l'hora dels himnes. El Nengh de Castefa puja al cadafal-tablao per presentar l'himne regional. Per variar, emula el discurs de Pau Casals. Sobre el cant dels ocells pregunta si volen que el toquin i la gernació respon amb un minvant però rotund "NOOOOOO!ooooo...". Al pas es retiren el cello de l'escenari davant l'alleujament del músic cosmopolita madrileny Eduardo del Río Robles, que encara recorda com en l'última manifestació de l'AVT-PP va ser convidat a actuar i va ser apedregat amb ciris en ser, aquesta melodia popular catalana, satanitzada per la COPE.

Comença el seu parlament:

- Yo...-Fa gestos espasmòdics endavant i endarrera...-...yo soy POLACO...neng. Porque los polacos también tenemos derechos. Porqué somos personas, vale nengh?!!! Porque la nación son los ciudadanos, nengh...- Mirada de complicitat amb Montella entre tambalejos incessants. -Yo vengo de una ciudad, Castefa, antes Catalunya, donde hace siglos la pen~a ya tomaba chuflas hechas con plantas de unas pivas que eran brujas, todas polacas tío, nengh, que se quemaban en las hogueras de San Juan o algo asín, Flipa tío!...que subidóóóóóóN!!!... Y hay un libro, tío, el libro rojo de la Monse, como la churri del Flecha, más antiguo que el cagar, en donde los frailes polacos ya compusieron progressive para los organos de sus monasterios, Ya lo flipas, nengh...Viva Polonia..., digo los polacos, nengh!!! Subidón!Subidón!!- Continuen els espasmes cíclics mentre observa la mirada d'aprovació del president per haver fet aquesta última apreciació. Rep l'aclamació unànime de la multitud rendida al la seva grandesa.

Per variar, també, toca versió arranjada dels segadors. I comença a sonar aquesta remescla dels segadors amb el Nengh inicialment fent els malaltissos moviments pendulars en un posat de solemnitat i, en el clímax, brincant d'aquella manera tan característica fent anar les mans amb els dits junts i estesos apuntant cap endavant...

Segadors Instrumental - Arranjament de Chasis (reoberta en motiu de la fira per a major joia regional)

...Segueixen el ritme allà, al fons, tota una colla d'espanyols que abans residien com a catalans inadaptats però que ara han pogut sortir de l'armari i se senten la mar d'integrats amb els seus pantalons del mercadillo amb 3 ratlles a cada camal i un pam curts (tant els pantalons com els gambals dels individus, però això ja és igual per aconseguir càrrecs influents, regna el sectarisme partidista. També és igual per a les feines qualificades, regna el sectarisme nacionalista espanyol de tota la vida tipus RENFE, Iberia, Corte Inglés, etc).

L'himne català ja no té lletra (les veus són mers samplers decoratius). Es va considerar que era ridícul pensar en segar cadenes en l'Europa unida d'avui i calia alleugerir els catalans de victimismes que els fessin enyorar furs medievals.

El que ara té lletra és l'himne de la nació gran, Espan~a. Que era el que taralejava Pau Gasol en la victòria de la seva selecció en el mundial de bàsquet (o potser cantava endins la versió del "Franco Franco tenía el culo blanco"...?) i que va ser oficialitzat (Devia ser l'únic que es va deixar Franco per fer, posar lletra a l'himne. Potser perquè perdia el caràcter de "música" militar) en la recent reforma constitucional on tot va seguir "atado y bien atado" però on es fa afegir una clàusula per blindar l'estatut català perquè el PP no donés la vara a la secta central amb recursos (total, ja estava ben ribotat el patracol aquest...i per molts anys!).

S'hissa una bandera espanyola més preponderant que la senyera per complir amb les novetats de la Constitución de tots. -Una senyera, una estanquera!- Crida la militància espanyolista en general. Apropiant-se d'una altra de les icones del decadent independentisme.

FI

M'estranyaria que Montilla guanyés en nombre d'escons que, segons els partits hegemònics al Principat, aquest cop significarà guanyar les eleccions i l'accés al govern...Però els bloguistes ja el tenim aquest punt d'egocentrisme i de desconeixement de la realitat i del país...L'esdevenidor d'aquesta enquesta d'opinió que són les eleccions és incert. Tanta parafernàlia per a després no poder canviar res de les estructures polítiques i econòmiques de l'Estat. Visca el capitalism...vull dir la socialdemocràcia!

Espero, però, que algú amb recursos faci realitat aquest deliri contractant els serveis d'el Terrat. Jo ja fa molt temps que no segueixo el programa de Buenafuente.es perquè últimament treia personatges massa vulgars la gràcia dels quals radicava en les seves mancances físiques. Tot i això espero que ho pogueu visualitzar en el vostre teixit imaginatiu i rigueu una estona davant de tanta mediocritat.

Política, el joc de les poltrones

2006-07-29T12:55:00.000+02:00

La creixent abstenció electoral i descrèdit de la política van lligats a la sensació de que els polítics, en no poder decidir sobre un ampli espectre d'afers, volen governar massa aspectes de la nostra vida com a individus, hi ha la impressió generalitzada que ho podrien fer molt millor i, sobretot, sense tant paternalisme.

A més de no poder abordar tots els temes que ens afecten per la via democràtica, veure com les pugnes entre partits impedeix un avanç decidit del país desmoralitza la ciutadania i ens aboca, encara més, a l'endogàmica partitocràcia i el que és més important, a un futur gris-gris.

Els partits majoritaris tenen el monopoli representatiu i fan tot el possible perquè nous projectes i idees no tingun representació que els hi prengui quita de poder. La professionalització de la política i la utilització de tècniques de marketing de masses han buidat de tot sentit les ideologies. Gran part del poder econòmic no està a l'abast dels governs regionals. Amb prou feines ho esta dels estatals.

Els polítics catalans gestionen, disputen però no fan política. No els deixen i no fan res per poder-ho fer. Política és decidir sobre tot el que pugui afectar a la ciutadania, i després executar els canvis necessaris per dur a terme la voluntat del poble, no la dels polítics. Ni les d'unes oligarquies amigues dels poder.

Però l'Estat no els permet abordar aspectes fonamentals pels catalans com les llibertats col·lectives. Si sobre una cosa tan bàsica com el dret a decidir, que iguala a tots els ciutadans i els fa més lliures no se'n pot dir res, què hem de creure? L'autogovern és un eufemisme de la submissió. Els exèrcits espanyols ens van fer esclaus per espoliar-nos i ara volen donar a entendre que mai hem sigut sobirans i no té sentit tornar-ho a ser, per tant no hi hem d'aspirar. I mentres ens segueixen saquejant mantenint viva l'amenaça militar.

El que també perjudica greument la imatge de l'escenificació de democràcia espanyola són les conspiracions, quasi sempre adreçades als sectors de tendència catalanista mostrant una clar equilibri de poders colonial. El cas Carod, l'expulsió d'Esquerra del govern, la "retirada" de Maragall, aquest n'ha estat un any ple on ho han faltat els "entranyables" colaboracionistes, clar exponent de botiflerisme.

Sobretot deslegitima molt als polítics veure com els diferents partits prefereixen no defensar-se i anar a la una en els moments importants i prefereixen alimentar la batalla electoral. Això dóna una pèssima imatge de país. Més aviat dóna una imatge de país inexistent. Ja ni parlem de la manca de transparènia de les institucions i el risc de corrupció que això comporta...

Els catalans veiem com, en comptes de lluitar per la recuperació de les llibertats del nostre poble -que no tenien igual en la seva època-, els polítics s'acontenten amb una parcel·la de poder per gestionar i la resta se'ls en fot. La qüestió és disputar-se les poltrones, repartir-se-les i que el circ mediàtic al seu voltant no s'aturi. I els partits que mostren una mínima voluntat de canvi són vilipendiats i sotmesos a la fúria mediàtica dels mitjans sotmesos.

Amb una punynent i sorneguera crítica escenifica el que he exposat el darrer gag de l'especial Polònia del referèndum de l'Estatut. Veieu-ho fins al final:

"Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres."
Joan Fuster

Ridiculisme al Prat

2006-07-28T21:16:00.000+02:00

Barcelona batega? Embòlia al Prat.

La marca Barcelona i Ecspanya queden en ridícul davant de turistes de tot el món per culpa de la gestió centralitzada de les infrastructures i pel càncer que són ens gestors i empreses paràsites i ecspanyolistes com -a part d'Iberia- Correos, El Corte Inglès, Pascual, Telefónica, etc.

Sort en tenim dels tricornis, la policia militar, la benemérita, els gossos del poder amb menys escrúpols del país veí.

Voteu sociatisme, voteu PP, classes treballadores -les que podeu anar de vacances...i les altres també, que coi!-. Voteu centralisme, voteu uniformisme, voteu saqueig fiscal. Tan de bo quan funcioni millor l'aeroport sucursal del Prat s'estavellin els vostres avions al barri de los Ministerios de la capital de la metròpoli i li feu un favor a la terra que us ha acollit amb els braços oberts perquè després, en l'abraçada, li clavessiu punyals a l'esquena.

+informació: No volem pas
+informació (en clau electoral): Caos i calor
+ informació en clau electoral (ara d'uns polítics despistats): Postcomunistes atrapats (antecedent d'altres pixades fora de test d'aquests "eco-pijos")

Ridiculisme al carrer, vota CC! (Culet-culet)

Jalea Real - Marca Barcelona

Vinga va! Come on!

Palestina

2006-07-25T17:31:00.000+02:00

Com que la política catalana està decrèpita -com el seu president- i les causes foranes són les que desperten passions darrerament -qui vulgui ja té "els esports", si vol- jo m'hi afegeixo sense ànim de cometre ingerències.

Una és Euskal Herria, una l'altra s'esdevé allà -lluny- a l'altra banda del Mediterrani. Hi ha soroll de revetlla i totes les mirades s'interessen per quina festivitat s'hi celebra.

De la basca en se una mica -poc- perquè som veïns "d'escala" i perquè hi ha passa de basquitis -Segons Josep Sort-. Sobre Palestina el poc -ínfim- que se és que a finals de la 2a guerra mundial les NU hi van establir un estat "a sobre" i que, des de llavors, la zona està empantanegada. Prou feina endarrerida tinc amb l'esborrada i censurada història catalana com per estudiar la d'allà.

No se quin poble té legitimitat històrica sobre aquella terra malgrat el reconeixement d'Israel per part del club dels estats. A més, com que aquí hi ha gent que diu que no cal mirar el passat -concretament no mès enllà de 1978- jo dic: -Coi! mirem al futur.- I faig una proposta:

La migració de l'Estat d'Israel a terres catalanes, la creació de l'Estat IsraelianoCatalà -o CatalanoIsraelià, per seguir un ordre cronològic i alfabètic-. La via jueva d'accés a la independència.

Ells busquen una terra, nosaltres un estat. Com que som bilingües canviarem el castellà per l'hebreu. Com que som "polacs" -i a més gasius- no ens costarà gaire passar per jueus donant visió de poble cohesionat portes enfora.

Els principals calls catalans han quedat desfasats però tenim el recinte Fòrum. Tot i que convido a que el poble hebreu s'integri en l'avançat model urbà de zona metropolitana barcelonina creat pels alcaldes franquistes i, posteriorment, sociates en comptes de formar guetos com en el passat -o que almenys dilueixin el gueto sociata del 'cinturó roig'-.

Tindriem una societat avançada social i tecnològicament amb un dels exèrcits més moderns del món i una xarxa d'influències (lobbies o grups de pressió) com mai hem tingut. Per una vegada tindriem les de guanyar en aquest món que ens va en contra -per culpa del desencert en les nostres aliances- i ens relega al romanticisme nacionalista. Ells -a canvi- tindran més extensió, mar i muntanya i estaran al "bàndol occidental".

Finalment proposo la nova senyera -estelada, és clar-:

Llàstima que només la idea d'aquesta barreja aterriria Europa i s'intentaria evitar tant com l'escisió -per si sola- dels catalans d'Espanya i França -o més, ja que s'hi sumaria la resistència a que els jueus s'hi tornin per la mala jugada de l'expulsió inquisitorial-, que si no...

Aquest post, seguint un procés de creació improvisada, ha acabat sent -sense voler-ho- una delirant paròdia de l'alineació amb la causa d'Israel de tants catalans que típicament es debaten entre el victimisme i l'autocomplaença quan es tracta de la qüestió catalana -si cal fent sang dels compatriotes que no pensen igual- i que en el conflicte àraboisraelià prenen posicions pròpies de nacionalismes expansius com l'espanyol per sentir-se del bàndol guanyador per un cop. Com apunta Salvador Cot a El Temps via TribunaCatalana -que sospitosament ha eliminat la notícia (Suposo que per no ser titllada d'antisemita, prohizbul·là, prohamàs i una corresponsal d'Al-Jazeera).

També ha acabat sent la paròdia del que alguns volen pel Principat -i els altres pensen que són els Països Catalans-. Tot i que ens avala la història ja que en l'antiguitat les terres catalanes es van configurar jurídicament de manera força diferent que estats-nació opressors com l'espanyol, el francès o -veient això m'atreviria a dir també- l'israelià.

Sense voler generalitzar les accions d'uns oligarques a les del poble que oprimeixen, sense voler fer mofa dels qui pateixen (per lo de revetlla) -i dels que hem patit vegada, rere vegada-, per l'entesa pacífica entre pobles i contra les posicions "o amb mi" o "contra mi" dels imperialistes i els seus funcionaris terroristes,

Peace (not Mercedes )

Aramateix - Funcionari

Puta Cataluña·ah·h·h!!!

2006-07-15T01:05:00.000+02:00

Ara que polònia se'n va de vacances. Penjo el darrer post d'aquesta temporada. Per mi un dels millors i més ben representats.

Bones vacances polonesos. Bones vacances a vosaltres també i no us perdeu les reposicions! :S

Polonesos (i amb orgull)

2006-07-10T03:11:00.000+02:00

No és gratuïta l'etiqueta de "polacos". I -de fet- té força mala llet. Però ens hem de saber riure de totes les coses. I més si venen de qui venen...

El nom d'aquest programa radiofònic i, des de fa un temps, televisiu és un exemple d'aquest desacomplexament que ens acompanyarà en aquests anys venidors i que ens durà irremeiablement, cap a un futur lliure de més contaminacions castellanes que les justes.

Polònia està aconseguint modificar el desequilibri de forces que hi havia entre els polítics i els periodistes. Ara, uns pocs periodistes irreductibles, han deixat d'anar a remolc de l'agenda mediàtica dels líders dels partits per donar vida a uns personatges que en certes ocasions superen als imitats. Això passa des del moment que en veure un polític vomitant paraules buides per les notícies deixes de sentir pena, ràbia o indiferència i rius recordant els tics que reconeixes en la imitació.

És una pena per la gent "apolítica", ja que es perden un programa capaç de fer riure més que el mític "3 estrelles". M'atreveixo a qualificar aquest programa com de qualitat, dignitat i intel·ligència catalanes. Per contraposar-ho amb algo lamentablement proper podriem anomenar el programa més recent dels Morancos, que només l'anunci fa vomitar. O les tan seves gales-pastel infumables de la TV1.

Polònia ha superat fa temps altres propostes com el Guinyol, tant en inspiració com en agudesa i intel·igència. El que més m'agrada és que també l'ha superat en l'aspecte de convertir en entranyables personatges menyspreables. Qui no havia arribat a tenir certa estima per l'amic Ansar?...Quan l'Aznar de debò és un dels personatges més miserables de la història recent d'aquesta Nación inventada d'on som ciutadans passatgerament...

Amb Franco els hi va costar una mica aconseguir el to. Al principi era un vellet entranyable, però al final han aconseguit fer gags sublims incorporant els trets de filldeputisme inherents al personatge. Ben fet! Es mereix que el recordem sense haver de plorar. Que el recordin plorant els 4 arreplegats nacional-catolicistes que s'han arrossegat aquests dies -i amb ells, la seva decadència- per les terres de ciment i asfalt en que han convertit l'horta valenciana.

Han hagut de desplegar tots els seus mitjans, han hagut de fer venir els predicadors de la secta més gran del món. Han hagut de posar els altaveus més potents perquè se senti des de ben lluny lo sols que estan i quants menys en són a mida que els temps canvien i els empenyen inexorablement a l'infern que es mereixen, la nostra llibertat. No són tants, ténen instruments potents, però. Només cal que construïm els nostres i els fem repicar més fort que els seus. L'humor n'és un.

Mort, Franco...mori el seu esperit. I visca l'humor!

PD: Ja espero el gag d'aquesta setmana dedicat al gran fill de puta del vaticà.

El Sr. de la guerra

2006-07-07T01:18:00.000+02:00

Fa una bona pinta aquesta pel·li...

Feia molt temps que no veia DivX ;)...però només veient els crèdits inicials i el 1r 1/4 d'hora ja m'ha atrapat...les feines de la llar m'han apartat de la tranquila sobretaula, però.

Els crèdits són odiosos normalment, però els d'aquesta pel·lícula capten la teva atenció i no et presenten el nom de l'il·lustre fins que la seqüència t'ha saciat visualment i estàs disposat a llegir-lo. Són els millors que he vist mai: efecte subjectiu sobre una bala de fusell sumat a un habitual -però no per això menys tràgic- guió. 180 segons d'equilibri visual/auditiu i d'humor negre.

Pel poc que he vist, la pel·lícula desenmascara les vicissituds del tràfic (o comerç, segons es vegi) legal i il·legal d'armes. Suposo que no entra en les subtileses econòmiques del negoci de la guerra com fa el brillant patriota i economista Ramon Tremosa i Balcells...

A viam quan tinc temps per continuar-la...No m'estranya que fes tant temps que no veia pel·lis...Quin stressS!!

Quan canviarem això i tantes altres coses dolentes d'aquest món!?

“No perquè les coses siguen difícils, no gosem fer-les.
És perquè no gosem fer-les perquè són difícils”.
SÈNECA ?

Salut i audàcia.

El gat educat

2006-07-07T01:14:00.000+02:00

Ja voldria que els meus fossin tan ben ensenyats!

M'estalviaria una pasta en sorra, tu!

Tot i que hauria de posar una tapa antirelliscades per no tenir gat sucat a l'orí... :P

Salutacions

Incomunicació total

2006-07-04T13:16:00.000+02:00

Fa uns dies em va cridar l'atenció la publicació d'un estudi sobre la societat aquesta que tothom semba voler imitar, la nordamericana. Exporten els seus rockstars, el seu bàsquet, les seves armes, el seu model de vida; tot això amb més o menys acceptació depenent de la personalitat de les societats colonitzades culturalment i econòmicament (i algunes desafortunades, militarment, també).

No hi hagués prestat més atenció si no fos perquè més tard o més d'hora s'acaben imposant aquí les tendències de la terra de la llibertat. I resulta que l'aïllament social no para de crèixer. Els vincles socials es van debilitant progressivament, 1/4 part de la gent no té ningú per tractar dels temes personals. Hi ha molta gent que només té la seva parella com a confident amb el risc de quedar-se totalment sol si s'altera aquesta única relació íntima.

La gent potser es comunica amb 25 persones diferents al dia per correu però no tracten dels temes personals importants. Els principals causants: La TV i les jornades laborals. Estigueu amatents.

Reflexionem-hi amb unes cançons.

Fermin Muguruza - Inkomunikazioa

Fermin Muguruza - Big Beñat eta Korrika

Salut!

Solidaritat i construcció nacional

2006-07-01T00:15:00.000+02:00

Que la construcció nacional està poc encarrilada...és evident. Que l'actual legislatura podia ser-ne un pas ferm...pot ser. Que es va encarrilar bé el canvi...pot ser. Que el van fer descarrilar ben aviat tant els de dins i els de fora...ens ho explica en una magnífica entrevista un excomponent del govern català. Una alegria llegir d'un polític no sectari i patriota. Llàstima que se'ls treguin de sobre ràpid, aquests:

"El president, amb un altre equip, hauria pogut fer una gran obra de Govern" Entrevista amb Miquel Sellarès

Les conseqüències: la feina per fer mentre la repressió que ve d'Almansa campa a les amples. Un altre noi jove (tenia 16 anys quan es va tramitar la denúncia) és portat a l'Audiència Nacional, a més de 650 km. de casa seva, per castigar les llicències que es va prendre amb la llibertat d'expressió i intentar demuntar-lo ideològicament per que s'amari de les grandeses del constitucionalisme espanyolista uniformitzador.

Ara ja és major d'edat. El seu delicte: "(...) perquè fa dos anys tenia una web de contingut independentista". Delicte ideològic o d'opinió. Propi d'un estat democràticament autoritari.

Solidaritat amb en Jaume. Mentre duri el combat estarem al teu costat.

Brams - Sempre més

L'Ecspanya no tan plural

2006-06-28T22:09:00.000+02:00

Document aclaparador. Obriu els ulls catalanetes, mallorquinetes, valencianetes, franjolines i nordcatalanes, també, que França és 3/4 del mateix.
Espanya és singular

Josep Ma. Cantimplora - Això no és Espanya

Salut!

Que pari aquest mal vent de ponent

2006-06-28T00:41:00.000+02:00

Coets i petards de joia han sonat pels voltants de les 11 de s'hora baixa per la desfeta d'un dels símbols més preuats de la seva nació inventada i imposada. A viam si aquests sàtrapes de l'imperi es fiquen l'orgull pel cul, els hi rebenta i els hi queden els collons penjats dels seves santes catedrals del futbol.

Vull que pari aquest mal vent de ponent, vull mirar al llevant, al de casa i al de més enllà; on els mals històrics no han esborrat les mostres de culura ancestral que, barrejades amb la contemporània, són símbol d'autoestima per lo propi i el combustible ideal per a cel·lebrar amb alegria les petites victòries; Encara que siguin en forma de derrota de l'enemic i malgrat segueixin bufant mals vents.

Dschinghis Khan - Moskau

També vull mirar al nord, on la societat és més rica, culta, justa i educada. Vull veure recuperada la grandesa d'un sistema educatiu que formi ciutadans lliures, com el de Finlàndia, que ens va arrabassar la Guerra Civil, on no hi hagi funcionaris-professors sinó que hi hagi mestres que transmetin els coneixements com ha sigut transmesa de generació en generació aquesta polka acapella finlandesa:

Loituma - Ievan Polkka (Ieva's Polka)

Bon vent!

Frescor mediterrània

2006-06-27T02:03:00.000+02:00

Aquest dissabte vaig gaudir d'allò més amb el concert organitzat per la CAL en el marc del Culturaviva. Hi havia un ambient genial, molts amics, bona gent i unes ganes de festa inacabables tot i el cansanci acumulat de la revetlla de Sant Joant -per cert- desconeguda Festa Nacional dels Països Catalans.

Reconec la magnífica feina de la CAL, tot i que barrejar massa la seva tasca amb la política pot fer recular l'assoliment dels objectius que busquen amb actes com el Culturaviva, que són, entre d'altres, donar un impuls a la llengua i la cultura catalana en la població on es realitza. Perquè el que passa és que la cel·lebració acaba tenint un caire unicultural i unipolític. Això fa que s'accentuï el fet que la catalana és una de les cultures més incompreses i marginades. I no entraré en victimismes, és un fet consumat per la història.

Quan em refereixo a barrejar-ho amb la política em refereixo a la reivindicació de Països Catalans, aquí l'exclusió és doble, per part d'espanyols i de blavers d'arreu del territori. Joan Fuster deia amb sornegueria que "Al País Valencià hi havia alguns blavers, però que al Principat ho eren tots.". Penso que s'hauria d'incidir en la idea de la unitat popular i no en la d'un mapa que doni a entendre una annexió territorial que els espanyolistes titllaran d'emulació del nazisme o del pitjor dels imperialismes violents. Tot i que ells, els que ténen una identitat nacional que es basa en l'anorreament de la nostra, sempre criminalitzaran els nostres drets fent-nos passar pels botxins, molt cínic tot plegat.

Val a dir que si aquesta reivindicació no la fa desacomplexadament qui l'hauria de fer -Eo...? algún polític per aquí?-, algú cal que la faci, com passa en tantes altres coses que ens manquen. Així que...:endavant, CAL!

Vam gaudir doblement perquè a part dels grups principatins (Mesclat i la D'harma) vam poder rebre l'alenada fresca de la música dels mallorquins Al-Mayurqa i els Antònia Font. Sempre reconforta conèixer aspectes desconeguts de la pròpia cultura (danses populars mallorquines al so dels Al-Mayurqa) i poder viure un temps tranquil pensant que la cultura contemporània i tradicional, malgrat arraconades fins i tot a casa nostra, segueixen cuejant.

Aquí si que es fa patent la discriminació i silenciament que sofreixen aquestes mostres locals de cultura universal de qualitat indiscutible. I no només en els territoris dominats per governs autonòmics saquejadors. El gust ja és una altra cosa. Per a mostra un botó:

Antònia Font - Viure sense tu

Ve al cas comentar que moltes de les cançons de Mesclat són versions de cançons de l'època de la cançó protesta que per pena de tothom segueixen ben vigents. Potser cal estar amatents i recordar què deia Fuster (entre d'altres, aguna cita no vé a cuento...però sortien a la mateixa font):

Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Ha de quedar clar que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folclòric; i no, aqui hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai.
Ser perseguit, és ja una victòria.

Aquesta última ens fa tenir idea de a quins nivells de indigenisme hem arribat a certes parts de la nació.

El musical blaver

2006-06-24T15:54:00.000+02:00

O la cultura com a eina política per difondre la mentida

El catalanisme popular (el que va de Salses a Guardamar) sempre ha lluitat contra la pesta blava, que es presenta en diverses formes arreu del territori, però que al País Valencià és on ha trobat els seus adeptes més fonamentalistes i on des de fora s'ha decidit incidir per dividir.

Vista la situació amb prespectiva històrica, expressions vehements d'aquesta lluita com la següent cançó han servit d'eina per potenciar la demonització de la indentitat nacional d'aquelles contrades on el desequilibri demogràfic ha decantat la balança cap a les forces colonitzadores.

Brams - La pesta blava

Però com diu la dita saharauí “encara que la mentida corri cent anys, la veritat l’atrapa en uns segons”. I, clar, mantenir viva la mentida -i escampar-la no només a casa, sinó a Madrid, Tel Aviv (Israel) i a Rabat (Marroc)- des de les institucions, costa diners. Concretament 2,5 milions d'€. Senyal que no tot està perdut...encara.

A València -entesa des de la metròpoli com el litoral que no ténen a la meseta-, com a bons provincians, els espanyols con valencianía queden enlluernats amb els grans musicals que s'ultrafinancien per donar a Madrid un caire no tant de capital administrativa de l'imperi. Des del "levante" han intentat emular aquesta grandesa "madrile" amb un musical sobre Jaume I.

Quan ho vaig llegir vaig flipar...Vaig entendre que es tractava d'un altre intent de tergiversar la història quan vaig arribar al punt on deien que es titulava Balansiyyá (transcripció àrab de València). De seguida vaig associar-ho amb els intents per dotar la identitat valenciana d'un precatalanisme d'arrels àrabs. Fa anys fins i tot van iniciar un barroer intent de fer creure que el valencià prové de l'àrab! A això van haver d'arribar per fonamentar un suposat sentiment d'autèntica valenciania previ al repoblament amb catalans i aragonesos.

L'espectacle ha defraudat, però no precisament pel seu anticatalanisme -en la forma subliminal del no apreci com a forma de despresci- sinó per (copio de l'Avui):

(...)
L'espectacle -en castellà, com no...-, que narra una fictícia història d'amor entre el suposat fill de Jaume I, Alfonso, i Azahara (Tessa, la valenciana d'Operación Triunfo), filla d'un apòcrif rei musulmà de València, no fa en cap moment esment de Catalunya, s'hi refereix com el Norte, i Jaume I surt com a rei d'Aragó. Les quatre barres només llueixen un cop, i com a estovalles, però com a estendard només s'aprecia la creu de Sant Jordi.
(...)

Espero que sigui certa la dita saharauí que diu que “encara que la mentida corri cent anys, la veritat l’atrapa en uns segons” i que la mala qualitat de l'espectacle li dongui el descrèdit que es mereix.

D'altra banda, mentre que ahir descobria la tradició que mana anar a mullar-se els peus a la platja valenciana de la Malva-rosa mentre s’expressa un desig, avui al Telenotícies del PSC (TVE3, la seva) sortia la platja en qüestió plena d'espanyols aficionats veient el decrèpit partit de la seva selecció en una pantalla gegant. He de recordar comprar petards per celebrar la seva eliminació...

Com sempre, fins i tot en la cada dia més sucursalitzada TVE3, tot val per silenciar les mostres de catalanitat del País Valencià i potenciar les d'espanyolitat del "levante". Lamentable...

Malgrat el que se'ns vulgui fer creure, res no ens farà deixar de ser fidels al nostre poble.

La gossa sorda - Colpeja fort

Social-alzheimer

2006-06-22T03:25:00.000+02:00

Cada dia constato la instatisfacció general de part de la gent que m'envolta. Lluny de ser egocèntric i pensar que sóc jo qui els hi provoco aquesta angoixa existencial; es pot pensar que és propi d'una societat avançada desitjar més benestar, felicitat o que les coses funcionin simplement millor i les queixes són fruit d'aquesta recerca vital del millor benestar possible.

Però a la vegada que creix l'economia i, suposadament, es desenvolupa la societat, incrementen les depressions, les baixes laborals, els suïcidis...són estadístiques poc amistoses de presentar al gran públic. No em molestaré en cercar-les. Si algú hi té interès té Google. Però si que potser cal fer un alto en el camí i repensar el model de vida que portem i racionalitzar la rutina quiotidiana a la que ens sotmetem per tal d'alleujar els daltabaixos de la vida en 'llibertat'.

La gent s'ha oblidat de certes coses importants.No s'inverteix en les persones, sinó en ciment, s'ha perdut el contacte físic entre éssers, regna un distància asèptica i una incomunicació paradoxal amb els mitjans de que disposem.

És com si patíssim un alzheimer col·lectiu

Jalea Real - Alzheimer

Punk psicoanalític, li diuen. Hehe...

L'abraçada de l'ós

2006-06-21T00:22:00.000+02:00

Una abraçada pot ser quelcom agradable però l'abraçada de l'ós és aquella en què, després d'abraçar-te, el simpàtic omnívor et rebrega fins a la mort o la rendició.

Això és el que crec que fa el sociatisme del tarannà (i el de sempre); legitimar la conquesta i la farsa democràtica amb bona cara mentres fa proselitisme constitucionalista i fonamentalisme espanyolista tot i mostrar-se allunyat dels extrems.

La farsa és més accentuada si analitzem el paper dels seus ideals republicans en el marc d'una monarquia parlamentaria i el seu socialisme al dictat dels mercats. Tot un despropòsit...

Dilluns de derrota però sense caure amb el desànim em trobo amb la columna d'opinió de Pere Bonín al 'diari' Metro. Reflexions d'aquelles seves que tan m'agraden perquè recorden la dignitat de quan la nació no havia finat amb glòria. El tradueixo:

DIA DE REBAIXES - La nació catalana està perduda, per Pere Bonnín

La meitat dels catalans convocats han votat en el referèndum de l'Estatut. D'aquests, en números rodons, el 74% ha dit sí, el 21% ha dit no i el 5% ha votat en blanc. Els dirigents del sí no hi caben de goig. Els del no miren de compondre la desfeta. Però el més significatiu ha estat el procés de negociació.

La reacciò enfurismada dels representants de l'espanyolisme castellanitzant o, per abreviar, castenyolisme, m'han fet recordar la protesta de Guillem de Vinatea al rei Alfons III el Benigne, qui, per intrigues de sa segona esposa, Elionor de Castella, volia donar a l'infant Fernando, fill d'aquesta, nombroses ciutats i viles de Castelló, Alacant i València. Resumeixo a català actual: "Molt ens meravella del senyor rei i de tot son Consell que aitals donacions faceu i consentiu; car això no vol dir sinó toldre i separar el regne de València de la corona d'Aragó, car sense aquestes ciutats i viles València no seria res; per això nosaltres no ho consentim i ho contradirem." També li deia que el rei i el Consell es posaven en tal punt d'ésser traïdors, bé a Sa Majestat, bé al poble de Catalunya, i que no canviarien de parer tot i que els matés. La reina Elionor, tota irada i plorant, va dir: "Senyor (sic), esto no lo consentiría el rei (sic) Alfonso de Castilla, hermano nuestro, que el no los degollase todos." El rei català li va respondre: "Reina, reina, el nostre poble és franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella."

L'anècdota revela que de l'Edat Mitjana ençà la noblesa castellana volia apoderar-se de les terres catalanes i que la classe dirigent catalana, políticament babaua, perdia poder anteposant els interessos particulars als interessos nacionals. També ens demostra que alguns representants del poble, com Guillem de Vinatea, opten per la fidelitat nacional abans de cometre una traïció induïda per uns dirigents deslleials. L'any 1714 l'aliança franco-castellana va aprofitar la victòria de les armes per abolir la Corona d'Aragó i els estats que la formaven.

D'aleshores ençà, cada cop que els catalans han aixecat la veu per reclamar les llibertats arrabassades han rebut una ofensiva ferotge, com s'ha demostrat en el procés de negociació de l'Estatut. Manuel Fraga Iribarne, exministre de la dictadura franquista, fundador i president d'honor del PP, ho va dir ben clar: "Catalunya fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario". Els castenyols com Fraga ens diuen despectivament polonesos amb tota la raó. Catalunya, com Polònia, té una història malaurada. Polònia fou repartida entre dues potències veïnes l'any 177, i el 1795 l'estat polonès deixava d'existir. Catalunya ho fou l'any 1659, i el 1714 els estats catalans deixaven d'existir. Tant Catalunya com Polònia han estat víctimes d'una classe dirigent deslleial al país i servil als nous amos. L'himne comença dient "Polònia encara no està perduda". La nació catalana està perduda, almenys durant els propers anys, car el sí a l'estatut ha guanyat per majoria.

La Constitució de 1978, prohibint la federació de comunitats autònomes, fa impossible ressucitar els estats catalans. I els dirigents catalans, els que realment tenen pes i només cerquen el que en poden pescar, ja estan satisfets amb un estatut rebaixat. Peix al cove!

metro directe, dilluns 19 de juny de 2006
--

NOTA: En aquella època on posa Catalunya cal llegir PC. No la CA de les 4 províncies.

Fins quan restarà desactivada la necessària dignitat nacional després d'aquest Sí 'massiu'!? No ens podem permetre estar d'aqui uns segles explicant la renúncia que acabem de fer com a poble perquè ja no existirem, a aquest pas...serem una peça del museu dels pobles en les vitrines de l'Aldea Global Thematic Park.

El Koallach (No pas, jo votaré no pas)

2006-06-09T14:04:00.000+02:00

L'humor, la millor arma en aquests dies de desconcert i silenciament del catalanisme.

Gràcies Polònia!

Jo vaig amb Argentina

2006-06-02T00:35:00.000+02:00

Com deia la cançó...

Josep Ma. Cantimplora i l'orquestra cloratita - El porró (ritme de 'porrompompero')
(...)
Però em va robar
em va fotre el porró un bombero, porró
em va fotre el porró un bombero, porró
que anava a apagar foc
em va robar
em va fotre el porró un bombero, porró
em va fotre el porró un bombero, porró
que anava a apagar foc.
I una nit a la taverna
estavem de celebrada
que la selecció espanyola
havia estat eliminada
havi-havia estat eliminada
la sele-la selecció espanyola
i això-i això és el que més m'agrada
(...)

No prou enutjat perquè "la Caixa" patrocini la "selección nacional". Ara hem de veure en què es gasten els diners que haurien d'anar destinats a obra social...

Aquest matí he rigut amb els presentadors dels Matins de TV3 després de veure la patètica escena d'aquesta selecció decadent i desencisadora tant per qui li agrada el bon futbol com a qui li sua. Després de passar el vídeo que trobareu a l'enllaç següent, sortia la periodista dels esports amb cara de cirsumstàncies veient com els 2 presentadors del programa es partien de riure de mala manera. HAHAHA!

Aquí podeu veure la diferència de sensibilitats entre lo 'ehpan~ol' i lo argentí:

Salut i força Argentina.

Ja us ho deia...

2006-05-26T00:31:00.000+02:00

Fa un temps vaig escriure dilatadament sobre què pot significar un vot o altre al referèndum i perquè creia que calia un NO...

No se si recordareu...:

(...)
"En el fons el 'si' també crec que és el del PP, que veu aquesta com a última oportunitat per mantenir atrapada Catalunya a Espanya almenys per uns anys més. No s'entén una oposició tan suïcida si no és que veuen les coses molt malament per a ells."
(...)

Ai l'as! Mireu això...

(...)
"Así, resulta llamativo que el 57% de los votantes del PP no compartan la posición a favor del No. Lo cual es un ejemplo de esquizofrenia regionalista, y revela que no hay sintonía entre el electorado popular y la doctrina oficial del partido."
(...)

Haha! aquests conservadors ecspanyols veuen tot lo que no sigui el seu pensament únic com a esquizofrènia. Que desconsiderats amb els autèntics malalts...

Vist a Época

Salutacions i respecte pels malalts mentals.